20.04.2023
S’anul·len les pensions reconegudes a una dona en el divorci malgrat que hi havia renunciat davant notari abans del matrimoni
La renúncia pels futurs esposos abans del matrimoni formalitzada en escriptura davant notari als drets i accions que els poguessin correspondre en cas de divorci és plenament admissible si es compleixen els requisits legals que s’exigeix als contractes, es respecten els principis constitucionals i el consentiment s’ha prestat lliurement.
És la resposta oferta en recent sentència per part del Tribunal Suprem (TS) a una dona que en el procés de divorci va sol·licitar al marit una pensió compensatòria i una compensació econòmica pel treball per a la llar familiar durant el matrimoni, tot i que abans de casar-se la parella va acordar en capitulacions matrimonials signades davant de notari renunciar a reclamar-se res en cas de ruptura del matrimoni, independentment de la quantia dels ingressos de cadascun.
La veritat és que els tribunals van accedir a la petició de l’esposa, considerant que l’espòs no havia complert durant el matrimoni la contribució paritària pactada a les capitulacions; per això, aquesta renúncia a efectuar-se reclamacions quedava mitigada i, examinades les circumstàncies concurrents (la mare s’ha dedicat fonamentalment a la cura i atencions personals del menor), procedia el seu reconeixement.
L’espòs va decidir llavors recórrer davant el TS, que li ha donat la raó, i va declarar que no pertoca aquesta pensió i compensació i que la dona ha de tornar a l’espòs totes les quantitats que ja ha rebut des que es va dictar la sentència de divorci.
Aprecia el TS que les capitulacions signades en plena llibertat compleixen els requisits legals i respecta els principis constitucionals. La finalitat del pacte que van signar els futurs esposos, per entendre que així convenia als seus interessos, era la renúncia a aquests drets en cas que poguessin procedir. És veritat que de vegades apareixen circumstàncies no previstes que posen un cònjuge en una situació que, per no ser imputable, puguin fer irracional exigir el compliment de les previsions que van acordar els esposos, però aquest no és el cas.
En efecte, no s’han al·legat circumstàncies extraordinàries que impedissin treballar, primer després de la celebració del matrimoni i després del naixement del fill que van tenir en comú. Tampoc s’ha al·legat que, per concórrer alguna circumstància fora del comú, la cura del menor requerís una dedicació especial que, en ser assumida en exclusiva per la mare, l’hagués posat, per no poder treballar, en una situació de precarietat econòmica que les parts no podien haver contemplar en pactar les conseqüències econòmiques d’un eventual divorci. La renúncia es va fer expressament amb independència de la quantia dels ingressos de cadascun en el moment de la ruptura, i ja desiguals amb anterioritat a la celebració del matrimoni.
Advertir que parlem de la renúncia a un dret dels cònjuges, com són les pensions i compensacions entre ells en cas de divorci, sotmeses al dret dispositiu. Per descomptat, aquesta renúncia no és possible en el cas dels drets que assisteixen els fills.
