11.05.2023
Quant de temps poden estar condicionades les estades amb el pare per prolongar la lactància natural?
Els tribunals solen considerar prudent, a l’hora d’adoptar mesures pare-fill a favor d’un menor en l’etapa de 0-3 anys (també anomenada “anys tendres” o “edat del bolquer”), ajornar l’establiment del règim estandarditzat durant uns anys i, de moment, que les estades amb el pare no incloguin pernoctacions.
Fins i tot s’han preestablert dos períodes; un per a aquesta primera etapa, amb unes hores algunes de les jornades laborables, i unes hores més, també sense pernoctació, els caps de setmana alterns; i més tard, després d’aquesta etapa, implementar el règim ordinari d’estades alternes, amb pernoctació i total paritat, o propera, de temps d’estada. En altres casos, el que es preveu és un règim progressiu per a l’adopció gradual del menor a l’ideal de la corresponsabilitat parental.
Sens dubte la condició més intensa a l’hora de normalitzar les estades d’un pare amb el nadó és la lactància natural, i menys encara si les reclamacions són compartir la guarda i custòdia. No obstant això, sent cert, els tribunals en general estan d’acord en valorar tota mena de circumstàncies, de manera que no han faltat sentències que hagin considerat règims propers a la normalització també en aquesta etapa.
Així doncs, si la lactància materna s’allarga encara més uns mesos per decisió unilateral de la mare, i sense entrar en controvèrsies i posicions sobre el període ideal en aquest sentit, hauria de prevaler el dret de l’infant a continuar la lactància materna o iniciar tan aviat com es pugui l’estretament normal i desitjable dels vincles parentals? En definitiva, quant de temps pot una mare prolongar la lactància?
Amb lactància materna o sense, el criteri de les visites amb pernoctació en casos de menors en “edat de bolquers” no és uniforme. Però, en general, a partir dels 3 anys ja es considera que s’hauria d’aplicar un règim normalitzat. Davant d’aquest criteri, hi ha sentències que consideren que el règim de visites ha d’incloure pernoctacions des del primer any, moltes que ho estableixen a partir dels 2 anys i altres que, amb un criteri més restrictiu, no implementen el règim normalitzat fins que el menor compleix els 3 anys, de vegades els 4 anys.
Sembla que la jurisprudència més recent acostuma a atorgar el règim de visites de manera progressiva amb pernoctació a favor del pare després que els menors arriben als 24 mesos, ja que es considera que, a aquesta edat, sense cap discussió ja han de ser alimentats amb sòlids i, o bé la lactància ha conclòs, o bé s’ha quedat en un segon pla.
El règim de visites progressiu a favor del pare afavoreix el ple desenvolupament del menor, ja que garanteix l’establiment del vincle entre pare i fill. Per tant, s’ha d’evitar allargar la lactància materna per evitar un règim de visites més ampli a favor de l’altre progenitor. En tot cas, els tribunals analitzaran sempre les circumstàncies específiques de cada cas, amb la finalitat d’adaptar aquest règim a l’interès superior de l’infant.
