*ESPECIAL REFERÈNCIA AL CODI CIVIL CATALÀ*
El present treball té per objecte la divulgació de les diferències entre el codi civil Català i el codi Civil Espanyol en matèria successòria, pel que fa referència a la successió intestada, és a dir, quan entra la llei a disposar del patrimoni del causant.
Es fa també referència a les legislacions autonòmiques en relació amb l’herència intestada.
Els operadors jurídics, jutges, advocats i notaris, en la nostra vessant professional ens trobem sovint davant del dubte de saber quina és la llei aplicable quan hi ha un element estranger, o simplement un ciutadà del mateix estat en el que conviuen ordenaments jurídics Civils plurinacionals propis, i a més amb veïnatges civils canviants al llarg de la seva vida.
En l’Estat Espanyol en matèria successòria el Codi Civil Espanyol no té una aplicació general, només s’aplica en aquelles comunitats que no tenen dret propi.
Les comunitats que tenen competència en matèria successòria són les següents:
- Aragó
- Catalunya
- Balears
- Galícia
- Navarra
- País Basc.
- *València
- *Extremadura (Fuero Baylio)
- Aquestes dues comunitats (València i Extremadura) s’han de tenir en compte a efectes del règim econòmic matrimonial.
Catalunya, ha tingut tradicionalment un Dret Civil Successori propi i diferenciat de la resta de l’estat, a l’hora que ha estat especialment en els darrers 50 anys, una terra d’immigrants d’altres ciutadans del mateix estat i d’altres països amb un dret intern Civil propi, dret que els és aplicable conforme a la pròpia norma de conflicte del Dret Civil comú Espanyol que en matèria processal és comú a totes les comunitats gaudeixin o no de dret civil propi.
Tractaré doncs de fer una aproximació en relació amb la successió intestada dels diferents ordenaments jurídics de l’estat estanyol.
I.- LA SUCCESIÓ INTESTADA. REGULACIÓ.
REGULACIÓ DE LES DIFERENTS COMUNITATS
 | Estado español | Título III del Libro III del Código civil “De las sucesiones”. |
 | Aragó | Código del derecho foral de Aragón, Decreto Legislativo 1/2011, de 22 de marzo. |
 | Balears | Decret Legislatiu 79/1990, de 6 de setembre, tex refós de la Compilació del Dret Civil. |
 | Catalunya | Llibre quart del CCCat. Llei.10/2008 de 10 de juliol |
 | Extremadura | El fuero de Baylío (ley no escrita). |
 | Galícia | Ley 2/2006, de 14 de junio, de derecho civil de Galícia. |
 | Navarra | Ley 1973, de 1 de marzo, por la que se aprueba la Compilación del Derecho Civil Foral modifi, ley foral 1-4-87 |
 | País Vasc | Ley 3/1992, de 1 de julio, de Derecho Civil Foral Vasco. |
 | València | Llei 10/2007, de 20 de març, de la Generalitat,de Règim Econòmic Matrimonial ( |
II.- EN EL CODI CIVIL CATALÀ
La successió intestada es regula en el CCCat en els articles 441-444 del llibre quart.
La successió intestada, segueix la tradició de la llei del 7 de juliol de 1936. El llibre quart introdueix canvis tècnics i de política jurídica.
La successió intestada té lloc quan no existeix títol successori, és a dir, testament o heretament o aquest títol resulta nul o esdevé ineficaç per repudiació, premoriència o indignitat per a succeir.
La regulació de la successió intestada troba el seu fonament en l’ interès general d’atribuir al difunt un hereu o successor que assumeixi les seves obligacions i situacions patrimonials, i no en una presumpta voluntat del causant (Roca Trias).
III.- L’OBERTURA DE LA SUCCESSIÓ INTESTADA A CATALUNYA.
En el codi Civil Català conforme al que disposa l’article 411.3, els fonaments de la vocació successòria (crida a la successió) del causant, són:
l’heretament, el testament i el que estableix la llei.
La voluntat del causant és el fonament de la successió. La successió intestada és sempre subsidiària i a manca de l’expressió de la voluntat del causant.
L’article 411-3.2 ens diu que la successió intestada només tindrà lloc en defecte d’hereu instituït i és incompatible amb l’heretament i amb la successió universal.
No obstant això, una persona pot haver atorgat testament i manifestat la seva voluntat successòria, obrir-se igualment la successió intestada, aquest supòsit es pot donar per les raons següents:
- Perquè el títol sigui nul, per no complir les formalitats legals (422-1 a 422-13)
- Perquè la voluntat hagi estat emesa per una persona sense capacitat per testar (421.4 i 421.17.1).
- Impugnació del testament per qualsevol hereu o persona que tingui dret legítim en l’herència En aquets supòsit, la successió intestada només tindria lloc si el Jutge declarés la nul·litat del testament.
- També pot donar-se que, tot i l’existència d’un testament a priori vàlid, no s’hagin complert les formalitats posteriors. Concretament en el testament hològraf és necessari que es presenti davant del jutge o el funcionari competent a fi de que sigui adverat i se n’ordeni la protocol·lització.
Els requisits de validesa del testament hològraf estan regulats als articles 421-17 al 421-19.
Els requisits de validesa dels testament hològraf en el CC els trobem als articles 688 al 693.
L’article 441-1 disposa que la successió intestada s’obre quan una persona mor sense deixar hereu testamentari o en heretament, o quan el nomenat o els nomenats no arriben a ser-ho.
Quan el títol és vàlid, també pot comportar l’obertura de l’abintestat, quan el nomenat o nomenats no arriben a ser-ho, aquests supòsit serien:
e) La repudiació de l’herència per tos els hereus designats 461-6 CC Català)
f) Quan els hereus premoren al causant.
g) Quan esdevé una crisis matrimonial o de parella, per la qual els cònjuges o parella estiguin separats de fet o legalment, de conformitat amb el que disposa l’article 422-13.
h) Quan els nomenats hereus són indignes per succeir (412-3).
IV.- REGULACIÓ DE LA SSUCCESIÓ INTESTADA EN EL CODI CIVIL ESPANYOL.
L`article 912 DEL Codi Civil disposa:
1. La sucesión legitima tiene lugar cuando uno muere sin testamento, o con testamento nulo, o que haya perdido después su validez
2: Cuando el testamento no contiene institución de heredero en todo o en parte de los bienes, o no dispone de todos los que corresponderian al testador. En este caso la sucesión legitima tendria lugar solamente respecto de los bienes de que no hubiese disouesto.
3. Cuando falta la condición de heredero, o éste muere antes que el testador, o repudia la herència sin tener sustituto y sin que haya lugar al derecho de acrecer.
4. Cuando el instituido heredero es incapaz de suceder.
L’ARTICLE 913 del CC, disposa que
A falta de herederos testamentarios, la ley defiere la heréncia a los parientes del difunto, al viudo o viuda y al Estado.
V.-DIFERÈNCIES ENTRE EL DRET CATALÀ I EL DRET ESPANYOL EN RELACIÓ A L’OBERTURA DE LA SUCCESSIÓ I LA INSTITUCIÓ D’HEREU. ( veure quadre n. 2 final treball)
La successió intestada o abintestat es produeix tant el Codi Civil Espanyol com en el CCCat. per la falta de testament, o quan el testament sigui declarat nul, o esdevingui ineficaç, o el cridat a ser hereu no arriba a ser-ho per premoriència o per repudiació de l’herència.
El preàmbul del llibre quart, i l’article 422-3 disposa que són nuls els testaments que no continguin institució d’hereu, llevat que contingui nomenament de marmessor universal o sigui atorgats per una persona subjecte al dret de Tortosa.
En el dret català en relació amb la institució d’hereu, continua vigent el principi romà nemo pro parte testatus, pro parte intestatus decedere postet. (ningú pot testar, part en testament i part sense testament)
El nomenament d’un marmessor universal pot substituir la manca d’institució d’hereu en el testament.
En el Codi Civil Espanyol, ans al contrari, i conforme a l’article 764 del CC, el testament és vàlid encara que no contingui institució d’hereu, o no s’hi incloguin la totalitat dels béns, i també serà vàlid si el nomenat hereu no accepta l’herència o sigui incapaç d’heretar.
En aquets supòsit de l’article 754 del CC, es compliran les disposicions testamentaries fetes conforme a la llei, i el romanent dels béns passarà als hereus legítims, és a dir, és compatible la successió testada amb la intestada, atès que l’article 912-2 del CC disposa la compatibilitat de la successió disposada en testament amb la intestada pels béns de que no hagi disposat el testador. ( quadre n. 2)
VI.- REGLES DE LA SUCESSIÓ INTESTADA
Quant una persona mor, el que des del punt de vist successori anomenem causant, es produeix la vocació, que és una crida genèrica a tots els possibles hereus existents en el moment de la mort.
En la successió intestada, les crides es realitzen a favor dels parents en línia ascendent, descendents o col·laterals, fins al quart grau.
La delació (ius delationis) implica la concreció de les persones afectades per la vocació. Aquest ius delationis és diferent en relació amb la concreció de les persones cridades a l’herència, depenent de la legislació personal aplicable conforme a la seva llei personal per remissió de l’article 9.8 del CC Espanyol.
Si bé la norma bàsica de crides està basada en el parentiu, existeixen diferències en relació amb l’ordre del ius delationis en les diferents autonomies amb dret propi.
VII.- EL PARENTIU
La proximitat del parentiu es determina pel nombre de generacions. Cada generació forma un grau, i cada sèrie de graus una línia. La línia pot ser directa o col·lateral.
La línia és directa si las persones descendeixen l’una de l’altra, i pot ésser descendent o ascendent. La descendent uneix al progenitor amb els qui en descendeixen. L’ascendent uneix una persona amb aquelles de les que descendeix.
La línia és col·lateral si las persones no descendeixen l’una de l’altra però venen d’un tronc comú.
Per fer-ho més entenedor cal explicar que significa generació, grau i línia.
I – La generació determina la proximitat del parentiu. Les generacions més properes són en línia ascendents la dels seus pares, i en línia descendent la dels seus fills.
II.- El grau està format per cada generació. Així doncs, entre pare i fill hi ha un grau i entre el fill i l’avi hi ha dos graus i amb el besavi tres graus.
III.- La línia és la sèrie de divisions que hi ha entre els membres d’un mateix grup de parents que estan integrats dintre d’una mateixa generació.
IV.- La línia pot ser directa o col·lateral. Es diu directa la constituïda per la sèrie de graus entre persones que descendeixen l’una de l’altra ; la col·lateral és la sèrie de graus entre persones que no descendeixen els uns dels altres, però que procedeixen d’un tronc comú.
Com es computen els graus? En la línia directa es computen els graus pel nombre de generacions, descomptant la del progenitor. Per exemple, el causant distarà un grau del seu pare, dos del seu avi, tres del seu besavi, o el que és el mateix, el pare del causant és el seu ascendent de primer grau, l’avi de segon grau. En línia descendent s’aplica el mateix criteri.
Per fer el càlcul en la línia col·lateral hem de sumar les generacions de cada branca que surten del tron comú. Així, el causant dista dos graus del seu germà i tres del seu nebot i quatre del fill del seu nebot.
En la línia col·lateral es puja fins al tronc comú, i es baixa fins a la persona amb la que cal fer la computació, el germà dista dos grau del germà, tres de l’oncle germà del pare o de la mare, quatre dels cosí germà i així successivament.
VIII.- PRINCIPI DE PROXIMITAT DE GRAU.
En la successió intestada la declaració d’hereus abintestat és regeix pel principi de proximitat, és a dir que el grau més pròxim exclou la resta (exceptuant el dret de representació)
L’anterior principi està regulat en l’article 441-5 del Cccat.
En el codi Civil espanyol aquest principi de proximitat en grau, està regulat en l’article 921 del CC, que disposa:
En las herencias el pariente más próximo en grado excluye al más remoto, salvo el derecho de representación en los casos que deba tener lugar.
Los parientes que se hallaren en el mismo grado heredaran por partes iguales, salvo lo dispuesto en el artículo 949 sobre hermanos de doble vínculo.
Una excepció al principi de proximitat en grau el trobem en l’article 442-2, 2 segons el qual, en cas que la totalitat dels fills del causant repudiïn l’herència, no es defereix als néts ni als seus descendents si no que passa al cònjuge o convivent, si aquest es manté en vida el cònjuge o el convivent en parella estable i és el progenitor comú.
IX.- LA SUCCESSIÓ PER GRAUS I ORDRES.
CCCat. Art. 441-6
CC Espanyol Art. 922
En els dos preceptes es regula que si cap dels parents més pròxims cridats per la llei no arriben a ser hereu per qualsevol causa, o és apartat de l’herència per indignitat successòria , l’herència es defereix al següent grau, i així successivament, de grau en grau, i d’ordre en ordre, fins arribar a l’estat o comunitat autònoma, en cada cas.
X.- ORDRE LEGAL EN LES CRIDES EN LA SUCCESSIÓ AB INTESTAT
Malgrat que la premisa de la vocació és el parentiu, l`ordre successori canvia segons la llei personal aplicable a cada comunitat autònoma, aixi tindrem:
Legislació comparada : Ordre a succeir
1) ESTAT ESPANYOL Art- 930-958 del CC)
En el codi Civil espanyol l’ordre de successió és el següent:
a) Fills i descendents
b) Ascendents
c) Cònjuge
d) Col·laterals fins al 4 grau
e) Estat
Descendents:
En primer lloc l’herència correspon a la línia recta descendent.
Els fills del causant heretaran sempre als seus pares per dret propi, sense distinció de sexe, edat o filiació i dividiran l’herència per parts iguals. Els descendents del fills premorts heretaran per dret de representació.
Ascendents
A falta de fills i descendents del difunt heretaran el pare i la mare per parts iguals. Si només sobreviviu un dels progenitors, serà aquest qui succeirà en tota l’herència.
A falta de pare i mare, succeiran els ascendents més propers en grau.
Si fossin varis els ascendents del mateix grau i línia dividiran l’herència per caps. Si els ascendents fossin de línies diferents però d’igual grau, la meitat correspondrà als ascendents paterns i l’altra als materns.
En cada línia la divisió es farà per caps.
CÒNJUGE
En defecte d’ascendents i descendents i abans que els col·laterals succeiran, en tots els béns del causant el cònjuge supervivent, que no estigui separat judicialment o de fet.
COL·LATERALS
Els germans i fills de germans succeiran amb preferència a la resta de col·laterals.
Si a l’herència concorren germans i nebots, fills de germans de doble vincle, els primers hereten per caps i els segons per estirps.
Si concorren germans de pare i mare amb germans només de pare o mare (mig germans) els germans de doble vincle tindran doble porció en l’herència.
En el supòsit de que no hagi mig germans (per part de pare o mare) heretaran tots per parts iguals sense distinció de béns.
No existint cònjuge supervivent, ni germans ni fills de germans, succeiran al causant la resta de parent en la mateixa línia col·lateral fins al quart grau, ja que més enllà d’aquest quart grau no existeix el dret a heretar abintestat.
ESTAT: En defecte dels parents abans esmentats hereta l’estat, qui assignarà una tercera part de l’herència a les institucions municipals del domicili del difunt.
L’altre tercera part es destinarà a la Caja de Amortización de la Deuda Pública, a excepció que per la mateixa natura dels béns objecte de l’herència, el Consell de Ministres acordi donar-los total o parcialment altre destinació.
2) CATALUNYA
En el CODI CIVIL CATALÀ: L’article 441-2 és el precepte que especifica quines són les persones que poden arribar a ser hereus del difunt.
Aquest article distingeix tres grups o classes:
Són cridats:
a) Línia descendent per consanguinitat o adopció (els fills del causant per dret propi i descendents per representació).
b) Cònjuge vidu o parella estable.
c) Línia ascendent (progenitors)
d) col·laterals de segon, tercer i quart grau, amb exclusió de proximitat en grau
e) Les persones acollidores si la convivència ha durat més de 4 anys i no hi ha col·laterals de 2º grau ni fills d’aquets
f) Generalitat de Catalunya.
FILLS DEL CAUSANT I DESCENDENTS:
Tant en el CC Català com en el CC, la crida preferent es fa en la successió intestada a la línia recta descendent ( Art. 930 CC)
En la successió intestada, l’herència es defereix primerament als fills del causant, per dret propi i a llurs descendents per dret de representació ( Art. 442-1 CC Català)
3) ARAGÓ
Els fills i els seus descendents succeeixen els seus pares i altres ascendents sense distinció de sexe, edat o filiació.
II .- Ascendents. Sense perjudici del dret de recobrament i successió troncal, l’herència es defereix al pare i a la mare per parts iguals.
Pel supòsit que un dels pares hagi premort al causant o no vulgui o no pugui acceptar l’herència, la seva part acreix l’altre progenitor.
A falta de pare i mare, o quan tots dos no vulguin, o no puguin acceptar, l’herència es defereix als ascendents més propers en grau.
III .- Cònjuge. Sense perjudici del dret de recobrament i successió troncal.
La crida al cònjuge supervivent no tindrà lloc si a la mort del causant, estigués decretada la separació judicial, ó es trobessin en tràmit els procediments dirigits a obtenir la declaració de nul.litat del matrimoni, de divorci o separació, o si estaven separats de fet de comú acord que consti fefaentment.
Si el vidu hereu legal mor sense haver disposat per qualsevol títol de tots els béns adquirits del seu cònjuge, es defereix, els que quedin, als parents del premort anomenats en aquest moment a la seva successió legal, com a hereus d’aquest, i substituts d’aquell.
A falta d’aquests parents, aquests béns quedaran integrats en l’herència del supervivent.
IV. Col · laterals, sense perjudici del dret de recobrament i successió troncal.
Els germans i fills i néts de germans són cridats amb preferència als altres col · laterals.
Si no concorren més que germans de doble vincle, la delació té lloc per parts iguals. Si concorren germans amb descendents d’altres germans de doble vincle, l’herència es defereix als primers per dret propi i als segons per substitució legal. Si concorren fills i néts de germans, l’herència es defereix per substitució legal, però si concorren només fills o només néts de germans, l’herència es defereix per caps.
Si no hi ha germans ni fills o néts de germans, l’herència es defereix als altres parents del causant en línia col · lateral fins al quart grau.
V. – Comunitat autònoma i Hospital de Nostra Senyora de Gràcia. El que segueix, sense perjudici del dret de recobrament i successió troncal.
En defecte dels anteriors, succeeix la Comunitat Autònoma.
L’Hospital de Nostra Senyora de Gràcia serà anomenat, amb preferència, a la successió legal dels malalts que morin en ell o en establiments dependents.
4) GALÍCIA
S’aplica el Codi Civil, però en defecte de parents, hereta la Comunitat Autònoma de Galícia.
A diferència del Codi Civil espanyol, s’’estén als membres de la parella els drets i obligacions que la Llei del Dret civil de Galícia reconeix als cònjuges.
5) PAÍS BASC
Al País Basc s’ha de tenir en compte que es diferencien aquestes zones:
Bizkaia: aquí cal distingir el territori històric o Terra Plana on regeixen especialitats forals i la resta de Biscaia on regeix el Codi civil. La zona no foral de Biscaia està composta pels següents municipis: Balmaseda, Bermeo, Durango, Ermua, Gernika, Lumo, Lanestosa, Lekeitio, Markina-Xemein, Ondarroa, Otxandio, Portugalete i Plentzia, Orduña i Bilbao.
Araba-Álava: aquí regeix el Codi civil, amb dues especialitats:
a) Llodio i Aramaio, on s’apliquen les normes del territori històric o Terra Plana de Biscaia.
b) La terra d’Ayala, on s’aplica el Codi civil però hi ha llibertat de testar sense ser necessari deixar béns als legitimaris. Aquest anomenat fur d’Ayala s’aplica en els municipis d’Ayala, Amurrio i Okondo, i en els
poblats de Mendieta, Retes de Tudela, Santa Coloma i Sojoguti, del municipi de Artziniega.
Els ayalesos tenen plena llibertat de disposició dels seus béns en testament, de manera que, per exemple, un pare pot no deixar res a un fill i nomenar hereu universal a un tercer aliè a la família.
Guipúscoa: on regeix el Codi civil amb algunes petites especialitats
6)MALLORCA I MENORCA
La successió abintestat es regirà pel que disposa el Codi Civil, sense perjudici de la llegítima del cònjuge vidu.
Cònjuge. La parella de fet s’equipara al cònjuge vidu.
7) EIVISSA I FORMENTERA
La successió intestada a Eivissa i Formentera es regeix per les normes del Codi Civil, si bé, el cònjuge vidu adquirirà, lliure de fiança, en la successió del consort difunt, l’usdefruit de la meitat de l’herència en concurrència amb descendents i de dues terceres parts de l’herència en concurrència amb ascendents.
8) NAVARRA
Es regula en les Lleis 305-307. El Fur Nou d’1 de març de 1973 va ser Modificat per la Llei foral d’1 de març de 1987.
Pel que fa als Béns no Troncals, són cridats en primer lloc els fills matrimonials, i no matrimonials i els adoptius del causant amb dret de representació en favor dels seus respectius descendents.
II .- Germans de doble vincle. Els germans de doble vincle per parts iguals, i els descendents dels premorts, per representació. (Sense perjudici de la troncalitat.)
III .- Germans de vincle senzill. Els germans de vincle senzill per parts iguals, i els descendents dels premorts, per representació. (Sense perjudici de la troncalitat.)
IV .- Ascendents. Els ascendents de grau més pròxim. Si fossin de diferents línies, l’herència es divideix per meitat entre ambdues, i dins de cada línia, per parts iguals (sense perjudici de la troncalitat).
V. – Cònjuge o parella estable. El cònjuge o parella estable no exclòs de l’ usdefruit de fidelitat (sense perjudici de la troncalitat).
VI .- Altres col·laterals. Els col·laterals no compresos en els números II i III fins al sisè grau, sense distinció de vincle doble o senzill, ni de línies, excloent els de grau més pròxim als de més remot, sense representació i sempre per parts iguals (sense perjudici de la troncalitat).
VII .- Comunitat Foral de Navarra. Si no hi ha parents compresos en els números anteriors, succeirà la Comunitat Foral de Navarra, que aplicarà l’herència a institucions de beneficència, instrucció, acció social o professionals, per meitat entre institucions de la Comunitat i municipals de Navarra (sense perjudici de la troncalitat).
Resum de les crides segons les Comunitats.
| Estado español | Fills i descendentsAscendentsCònjugeCol·laterals fins al 4 grauEstat | |
| Aragó | 1) Fills i descendents, 2) Ascendents.3) Cònjuge no separat o divorciat judicialment, o de comú acord, 4) Col·laterals5) Comunitat Autònoma |
| Balears: Mallorca i MenorcaEivissa i Formentera | 1) Fills i descendents, 2) Ascendents.3) Cònjuge o convivent en parella estable4) Col·laterals5) Estat espanyol |
| Catalunya | Fills i descendentsCònjuge o parella estableAscendentsCol·lateralsGeneralitat de Catalunya |
| Galícia | Fills i descendentsAscendentsCònjuge o parella estableCol·lateralsComunitat Autònoma |
| Navarra | Fills i descendentsGermans de doble vincleGermans de vincle senzillAscendentsCònjuge o parella estableAltres col·lateralsComunitat foral de Navarra |
| País Basc | Depèn del territori diferencies* |
XI.- EL DRET D’ ACRÉIXER I EL DRET DE REPRESENTACIÓ.
En la Successió Intestada, el cridat de grau més pròxim exclou els altres, llevat dels casos en que és procedent el dret de representació. (art. 441-5)
Pel dret de representació els descendents d’una persona morta, declarada absent o indigna són cridats a ocupar el seu lloc en la successió intestada.
El dret de representació només s’aplica als descendents del causant, sense limitació de grau, i als nebots, però no s’estén als descendents d’aquets.
El codi Civil Català regula la successió intestada prenent com a premissa bàsica que el parent més proper del causant succeirà amb caràcter preferent al més llunyà, el qual queda exclòs de la successió.
En la successió intestada regeix el principi d’igualtat de grau, es a dir, essent diversos els successors d’un mateix grau que han acceptat l’herència, aquests succeiran al causant per parts iguals, llevat en els supòsits expressament establerts en el mateix codi.
El codi Civil català regula el dret d’acréixer en virtut del qual, per al supòsit de que algun dels cridats del mateix grau no arribi a succeir al causant, perquè no vol o no pot succeir-lo, la seva quota hereditària acreixerà a la dels altres cridats del mateix grau que l’acceptin, llevat el dret de representació si es aplicable.
Per dret de representació, els descendents d’una persona premorta, declarada absent o indigna són cridats a ocupar el seu lloc en la successió intestada. (Art. 441-7 del CC Català.
Característiques del dret de representació:
a) Opera com una substitució ordenada legalment respecte de qui no pugui heretar per alguna de les causes fixades per llei.
b) El dret de representació dóna un dret de successió del primer causant no del premort.
c) Els supòsits de representació es redueix als supòsits de la successió legal (intestada i legítima) no es preveu aquesta figura en la voluntària (art. 447-7.1 CCCat.)
e) Conforme al que disposa l’article 441-6-2 CCCat, quan existeixi una quota hereditària vacant en una successió intestada procedent d’una representació successòria aquest dret haurà de prevaldre sobre el dret d’acréixer.
f) Conforme al que disposa l’article 442-1.2 queda exclosa la representació en el supòsit de repudiació, sinó que la seva part acreix la dels altres descendents del causant del mateix grau.
Els nets i demés descendents hereten per dret de representació, i si algú hagués mort deixant varis hereus la porció que li hagués correspost al representat, es dividirà entre els hereus d’aquest representat per parts iguals .
L’herència no es defereix als nets o descendents de grau ulterior si tots els fills del causant la repudien en vida del cònjuge o del convivent en parella estable, i aquest n’és el progenitor comú.
Dret de representació en el Codi Civil Espanyol
En el Codi Civil Espanyol l’article 924 disposa que se llama derecho de representación el que tienen los parientes de una persona para sucederle en todos los derechos que tendria si viviera o hubiera podido heredar .
XII.- LA SUCCESIÓ EN EL SUPÒSIT D’ADOPCIÓ.
Regulació legal: CC Català art. 443.1 a 443-5
Codi Civil Espanyol Art. 178 del CC.
L’actual regulació del llibre quart parteix de la premissa d’absoluta igualtat entre fills adoptius o naturals per consanguinitat i crea vincles indistingibles amb tota la família extensa adoptiva.
La persona adoptada i els seus descendents adquireixen drets successoris abintestat respecte de la persona adoptant i la seva família, i aquets respecte a aquells.
L’adopció extingeix els drets successoris abintestat entre l’adoptat i els seus parents d’origen, si bé l’article 443 fixa dues excepcions:
a) En cas d’adopció dels fills del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, els fills adoptius i els ascendents del progenitor d’origen substituït per l’adopció conserven el dret a la successió abintestat (art. 443-2).
La finalitat que persegueix la norma és coherent amb aquells supòsits en el que s’adopta al fill de la parella, al ser orfe, però no es té en compte que pot haver estat adoptat, el fet de l’assentiment del progenitor fa que perdi el drets successoris respecte del fill que s’adopta, però no que el fill perdi els drets successoris respecte del progenitor d’origen.
En l’adopció intrafamiliar d’un orfe per un parent dintre del quart grau, es mantenen els drets successoris abintestat es mantenen entre l’adoptat i els seus ascendents de la branca familiar en la que no ha tingut lloc l’adopció.
En la successió de l’adoptat i els seus descendents, els ascendents de la branca familiar d’origen només succeeixen si no n’hi ha ascendents dels pares adoptius.
En la successió dels ascendents d’origen, els adoptats per un parent d’una altra branca familiar només podran succeir, si no existeixen descendents del causant que no hagin estat adoptats per una altre persona.
En els supòsits d’adopció abans esmentats els germans per naturalesa conserven el dret a succeir-se abintestat entre sí.
En resum, i conforme al preàmbul del CCCat el legislador ha optat per mantenir els drets successoris abintestat entre la persona adoptada i els seus avis o ulteriors ascendents de la branca familiar que ha quedat desplaçada com a conseqüència de l’adopció pel nou cònjuge o convivent de l’altre progenitor o de l’adopció de l’orfe per un parent col·lateral de la família de l’altre progenitor.
També es mantenen els drets successoris abintestat entre els germans per naturalesa, que no es veuen perjudicats pel fet que algun d’ells hagi estat adoptat i l’altre o altres no ho hagin estat per una altre persona.
En definitiva, el manteniment d’aquest drets successoris està molt vinculat al convenciment del redactor de la norma del fet que en aquestes modalitats d’adopció és possible que es mantingui el tracte familiar entre l’adoptat i els seus avis o amb el germans d’origen i que, de tenir lloc aquestes circumstàncies, és just i normal que la Llei ho reconegui mantenint determinats drets successoris. Tant és així, que en cas que es pugui acreditar que s’ha perdut el tracte familiar, el dret a succeir-se abintestat s’extingeix.
En El CC ESPANYOL:
La normativa en el codi Civil Espanyol es clara, disposa: La adopción produce la extinción de los vínculos juridicos entre el adoptado y su familia anterior.
XIII.- LA SUCESSIO INTESTADA DEL CAUSANT IMPÚBER.
Les regles de la successió intestada del causant impúber no tenen en consideració, per a determinar la delació hereditària (oferiment de l’herència) el parentiu més proper del causant, sinó que tenen en compte la línia familiar de la qual provenen determinats béns que s’integren en el cabal relicte de l’impúber.
La finalitat d’aquesta regulació és, precisament, la de mantenir determinats béns hereditaris dins de la mateixa línia familiar i evitar que, en aplicació de les regles de la successió intestada, puguin passar a una altre línia o branca familiar diferent d’aquella de la qual provenen els béns.
En aquest sentit, l’article 444-1 CCCat determina que, en defecte de substitució pupil·lar respecte dels béns adquirits a títol gratuït d’un progenitor o d’un parent dins el quart grau, seran cridats els parents més propers de l’impúber, pel seu ordre, dins del quart grau en la línia de la qual procedeixen aquests béns.
Per a que sigui aplicable la regla de la successió especial continguda en l’article 444-1 del CCCat és basic que es compleixin una sèrie de requisits acumulatius que es concreten en els següents:
- El causant ha de ser impúber, és a dir una persona menor de catorze anys d’acord amb el que determina l’article 425-5 del CCCat respecte de la substitució pupil·lar.
- Els béns afectats per aquesta successió especial els ha d’haver adquirit el causant impúber a títol gratuït. Queden per tant exclosos els adquirits a títol onerós.
- Els béns adquirits a títol gratuït han de tenir una procedència concreta, a saber, cal que els hagi adquirit el causant impúber d’un dels seus progenitors o d’un parent dins del quart grau.
L’article 444.1 recull el caràcter troncal dels béns adquirits a títol gratuït per la qual cosa aquests béns retornen dins del quart grau en la línia de la qual procedeixen.
Si sobreviu el progenitor de l’altre línia conserva el seu dret a la llegítima sobre els béns adquirits per l’impúber a títol gratuït.
En la resta dels béns de l’impúber , i també en relació amb els fruits que generin els béns afectats per la regla de l’article 444-1 CCCat, continuaran regint les regles ordinàries de la successió intestada, sense que hagi cap distinció entre les possibles línies de parentiu.
XIV) LA SUCCESSIÓ DEL CÒNJUGE O CONVIVENT EN PARELLA ESTABLE
La legislació Catalana és de les més proteccionistes del dret successori del cònjuge o parella estable.
La normativa actual del llibre quart, té com a punt de partida l’equiparació absoluta del cònjuge vidu o convivent en parella.
El matrimoni deixa de ser un status privilegiat a efectes successoris, ja que les relacions conjugals i la convivència extramatrimonial en parella estable queden totalment equiparades.
La causa successòria es fonamenta en el fet de la convivència i no en els vincles legals.
L’article 442-3.1 disposa: El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si concorre amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança, si bé pot exercir l’opció de commutació que li reconeix l’article 442-5
- Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquets cas, els pares del causant conserven el dret a legítima.
S’ha de tenir en compte que conforme a l’article 234-1 del llibre segon, es considera parella estable dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial en qualsevol dels casos següents:
- Si la convivència dura més de 2 anys ininterromputs.
- Si durant la convivència tenen un fill comú.
- Si formalitzen la relació en escriptura pública.
La nova regulació de família, en relació amb els requisits per constituir una parella estable, ha fet desaparèixer el requisit de dissolució prèvia del matrimoni, per la qual cosa, la sola separació de fet, tot i estant casats el dos o un dels membres de la parella, i sense la dissolució del vincle del anterior matrimoni, poden constituir una parella estable, que conforme a la normativa familiar i successòria estan en pla d’igualtat a la del cònjuge vidu.
Malgrat la bona fe i el caràcter progressista de la norma, el legislador, més preocupat per la convivència i afecte dels convivents que pels efectes jurídics que es deriven del vincle matrimonial, la nova regulació pot comportar problemes greus a l’hora de determinar els drets successoris per la curta durada de la convivència, i pel fet de que no es necessària la dissolució del vincle matrimonial, problemes que es donaran a la pràctica en supòsits per confrontació d’interessos en aquelles situacions en les que la convivència, o la separació de fet, no sigui tan clara com la que ha volgut expressar el legislador.
Malauradament, la realitat social és molt més complicada i complexa que la norma fàcil, i es poden donar situacions de doble convivència que comportaran litigis innecessaris, màxim quan actualment la dissolució del vincle matrimonial es fàcil i a l’abast de qualsevol persona, per la qual cosa feia innecessària la reforma del llibre segon, en relació amb els requisits per formar una parella estable tot i la continuïtat del vincle matrimonial.
També es pot donar aquesta confrontació d’interessos, al regular el legislador la successió de les parelles de fet amb una durada tant curta de convivència, amb el desconeixement del ciutadans en general de qüestions jurídiques.
Els ciutadans tenen assumit que el vincle matrimonial comporta uns drets i obligacions entre els membres de la parella, el que no està tan clar és que el ciutadans que no han volgut regular la seva situació de convivència, tinguin tant clar que el legislador amb una franca intromissió en l’esfera personal i privada decideixi sobre el patrimoni del premort, quan els requisits d’aquesta convivència són tan curts (2 anys), el que pot comportar situacions injustes.
Tots hem viscut situacions de mort de persones joves en accident de circulació, que no s’han plantejat precisament per la seva joventut fer cap disposició de darrera voluntat o testament, i que conviuen en parella. Tots sabem que molts pares per la situació de bonança econòmica dels darrers anys, han adquirir béns immobles a nom dels fills, o han fet donacions econòmiques als fills o filles, patrimoni, que a manca de testament, passarà a la parella amb la que convisqui, situació al meu entendre totalment injusta, si aquesta no era la voluntat de causant sinó la imperativa per llei.
Al marge de l’oportunitat de la norma, que per uns serà encertada, pensant que el fet de no fer testament és la presumpta voluntat del causant, hom pensa, que per a que aquesta presumpció sigui més real, caldria fer una difusió molt més important entre la població d’aquestes regulacions legals, perquè almenys, els ciutadans tinguessin coneixement de la transcendència de la norma, i la seva repercussió patrimonial, ja que és difícil establir un límit d’aquesta convivència per esbrinar quina seria la voluntat real no expressada del premort.
La normativa actual del CC Català, dissenya dos formes de successió amb equiparació absoluta amb relació als cònjuges o convivents en parella estable:
- La primera, que el causant mori sense fills ni descendents. En aquest supòsit l’herència es defereix directament al cònjuge o convivent en parella estable, i els pares del causant tindran el dret de legítima.
La legítima dels progenitors del causant actua tant en la successió testada com la intestada, òbviament a manca de descendents del causant.
b) Que el causant mori amb fills o descendents. En aquest supòsit, s’atribueix al cònjuge o parella estable el dret d’usdefruit universal de l’herència, lliure de finança, i a més, amb la facultat de commutació, facultat que pot exercir exclusivament el cònjuge o convivent i no l’hereu.
Si concorre sol l’article 442-3-2 disposa:
Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquest cas, els pares del causant conserven el dret a la legítima.
És òbvia la situació privilegiada que el cònjuge vidu i el convivent supervivent, tenen en l’escalafó de l’ordre successori que els situa en segon lloc de l’ordre successori, per davant dels pares i ascendents del causant, encara que els progenitors conservin el dret a la legítima.
En la segona situació apuntada, quan concorre amb descendents o fills del causant (comuns o no) l’article 442-3,1 preveu que el cònjuge o convivent tenen dret a d’usdefruit universal amb dret de commutació.
XV.- EL DRET D’USDEFRUIT
Quan el cònjuge o convivent en parella estable concorre en la successió intestada amb fills o descendents comuns o no, l’article 442-3,1 preveu que gaudirà del dret a d’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança i que no es perd encara que contragui nou matrimoni o es passi a conviure amb una altre persona.
El dret d’usdefruit també dóna dret a la commutació.
En l’àmbit objectiu de l’ usdefruit cal destacar que s’estén a les legítimes, però no s’estén als llegats atorgats en codicils, ni a les atribucions particulars ordenades en pactes successoris a favor d’altres persones ni a les donacions per causa de mort.
Un avenç important i pràctic i no cal dir molt més beneficiós pel cònjuge o parella és la possibilitat de commutar l’ usdefruit , (és a dir canviar) per una quarta part alíquota de l’herència, a més del usdefruit del domicili familiar.
Requisits del dret de d’usdefruit
Per a que hi hagi dret a l’usdefruit és necessari que es compleixin una sèrie de requisits acumuladament :
- És imprescindible que es tracti d’una successió intestada.
- L’usufructuari ha de tenir capacitat per heretar en l’herència del seu cònjuge o de la seva parella de fet, és a dir, que no existeixi les causes d’indignitat per succeir de l’article 412-3 del CC Català.
- El cònjuge o parella ha de concórrer amb fills o altres descendents del causant.
- El dret d’usdefruit només es podrà reconèixer als cònjuges o convivents que ho siguin en el moment de l’òbit del causant, ja que el dret d’usdefruit no es dona, quan el matrimoni hagi estat declarat nul, en cas de divorci, o en cas de separació judicial o de fet.
La commutació de l’ usdefruit.
Aquest dret de commutació es pot exercir en el termini d’un any a comptar des de la mort del causant, i una qüestió molt important a tenir en compte a l’hora d’assessorar en aquesta matèria és indicar que aquets dret de commutació s’extingís si el cònjuge vidu o el convivent en parella estable accepta de manera expressa l’adjudicació de l’ usdefruit universal.
Article 442-5. El cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent pot optar per commutar l’usdefruit universal per l’atribució d’una quarta part alíquota de l’herència i, a més, l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar.
2. L’opció de commutació de l’usdefruit universal es pot exercir en el termini d’un any a comptar de la mort del causant i s’extingeix si el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent accepta de manera expressa l’adjudicació de l’usdefruit universal.
3. El cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent només pot demanar l’atribució de l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar si aquest bé forma part de l’actiu hereditari i el causant no n’ha disposat en codicil o en pacte successori. Si el vidu o el convivent supervivent n’era copropietari juntament amb el causant, l’usdefruit s’estén a la quota que pertanyia a aquest.
4. Per a calcular la quarta part alíquota de l’herència, es parteix del valor dels béns de l’actiu hereditari líquid en el moment de la mort del causant i se’n descompten els béns disposats en codicil o pacte successori i, si s’escau, el valor de l’usdefruit de l’habitatge que també s’atribueix al cònjuge vidu o al convivent en unió estable de parella supervivent, però no les legítimes.
5. La quarta part alíquota de l’herència es pot pagar adjudicant béns de l’herència o amb diners, a elecció dels hereus, aplicant les regles del llegat de part alíquota.
Les principals característiques de la commutació són les següents:
- El dret d’optar el té només el cònjuge o convivent supervivent, i en cap cas, s’atribueix als fills o descendents del causant.
- El dret de commutació s’ha d’exercir dins del primer any des de la mort del causant, i que dintre d’aquest període no s’hagi acceptat expressament l’usdefruit universal. En cas que l’usdefruit universal hagués estat acceptat expressament, s’extingirà el dret a optat.
- La quarta part alíquota de l’herència es calcula sobre el valor dels béns i drets de l’actiu hereditari líquid en el moment de la mort del causant, un cop s’hagi fet deducció dels deutes i dels càrregues de l’herència.
- Els hereus poden decidir si paguen la part en propietat amb béns hereditaris o en metàl·lic.
Regulació en el CC. 834 al 845, 943 a 945.
XVI.- LA HERENCIA DEL CÓNYUGE EN EL CODIDO CIVIL ESPAÑOL
El CC. Espanyol només reconeix drets al cònjuge vidu, i no s’estén a parella de fet o estable.
Si el CC., si el cònjuge vidu concorre amb descendents tindrà dret a l’usdefruit d’un terç (tercio de mejora) .
Si concorre amb ascendents tindrà dret a l’usdefruit de la meitat de l’herència.
Regulació Legal:
Art. 834 [Usufructo de cónyuge sobre la mejora]
El cónyuge que al morir su consorte no se hallase separado de éste judicialmente o de hecho, si concurre a la herencia con hijos o descendientes, tendrá derecho al usufructo del tercio destinado a mejora.
Artículo 835. [Reconciliación de cónyuges separados]
Si entre los cónyuges separados hubiera mediado reconciliación notificada al Juzgado que conoció de la separación de conformidad con el artículo 84 de este Código, el sobreviviente conservará sus derechos.
Artículo 837. [Inexistencia de descendientes]
No existiendo descendientes, pero sí ascendientes, el cónyuge sobreviviente tendrá derecho al usufructo de la mitad de la herencia.
Artículo 838. [Inexistencia de descendientes ni ascendientes]
No existiendo descendientes ni ascendientes el cónyuge sobreviviente tendrá derecho al usufructo de los dos tercios de la herencia.
Artículo 839. [Ejecución del usufructo del cónyuge]
Los herederos podrán satisfacer al cónyuge su parte de usufructo, asignándole una renta vitalicia, los productos de determinados bienes, o un capital en efectivo, procediendo de mutuo acuerdo y, en su defecto, por virtud de mandato judicial.
Mientras esto no se realice, estarán afectos todos los bienes de la herencia al pago de la parte de usufructo que corresponda al cónyuge.
Artículo 840. [Cónyuge en concurrencia con hijos del causante]
Cuando el cónyuge viudo concurra con hijos sólo del causante, podrá exigir que su derecho de usufructo le sea satisfecho, a elección de los hijos, asignándole un capital en dinero o un lote de bienes hereditarios.
Artículo 943. [Herencia por el cónyuge y los parientes colaterales]
A falta de las personas comprendidas en las dos Secciones que preceden, heredarán el cónyuge y los parientes colaterales por el orden que se establece en los artículos siguientes.
Artículo 944. [Sucesión del cónyuge sobreviviente]
En defecto de ascendientes y descendientes, y antes que los colaterales, sucederá en todos los bienes del difunto el cónyuge sobreviviente.
Artículo 945. [Excepción al artículo precedente]
No tendrá lugar el llamamiento a que se refiere el artículo anterior si el cónyuge estuviere separado judicialmente o de hecho.
XVII.- EL DRET A LA QUARTA VIDUAL CCCat.
El cònjuge o convivent te dret a la quarta vidual si com a conseqüència de la mort de la parella, no té recursos econòmics suficients per a satisfer les seves necessitats.
La quarta Vidual no és un dret generalitzat i reconegut a tots els cònjuges o convivents, sinó que aquest dret és reconeix només en cas de necessitat, el que es donarà si la parella tenia una dependència econòmica del premort.
És a dir, el dret de successions reconeix que la comunitat conjugal o de parella, que implicava l’assumpció de les despeses del manteniment familiar d’ ambdós cònjuges o convivents, té una projecció post mortem. D’aquí el naixement del dret si el supervivent, no por atendre les seves necessitats amb el propi patrimoni, en el que s’inclou el que resulti de la liquidació del règim econòmic o el que obtingui en la successió de l’altre.
Per determinar les necessitats del cònjuge o del convivent creditor, s’ha de tenir en compte el nivell de vida de que gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte, i també la seva edat, l’estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altre circumstància rellevant.
No hi ha dubte la similitud dels requisits del dret a la quarta vidual a la que estableix l’article 233-15 del CCCat per a la determinació de la prestació compensatòria, i és que el legislador al regular la quarta vidual ha considerat que no era raonable que els cònjuge o convivent vidu, quedés en pitjor situació que el divorciat o separat, que manté el seu dret a continuar rebent la prestació compensatòria ja que no s’extingeix per la mort del obligat al pagament (233-19)
Exclusió del dret a la quarta Vidual:
L’article 452-2 del CCCat, exclou el dret a reclamar la quarta vidual si el cònjuge o convivent, en el moment de la l’obertura de la successió, n’estava separat judicialment o de fet o si havia pendent una demanda de nul·litat de matrimoni, divorci o de separació.
Còmput de la quarta Vidual.
Cal aclarir que la quarta vidual no és un dret de llegítima, malgrat que el legislador hagi establert una base de càlcul igual a les que regula l’article 451-5 b,c i d del CCCat l’article 452 deixa clar que el dret del vidu és fins a un màxim de la quarta part de l’actiu hereditari líquid.
L’article 452-3 estableix que del relictum cal descomptar “el valor dels béns de l’herència atribuïts al cònjuge vidu o convivent”, i per evitar frau en el dret del cònjuge o vidu, s’ha d’afegir el donatum.
Reclamació de la Quarta Vidual:
La quarta vidual confereix acció personal del cònjuge o convivent en parella, contra els hereus del causant, sempre que concorrin els requisits de necessitat que recull l’article 452.1
L’hereu o les persones facultades per fer el pagament poden optar per pagar en diners o en béns de l’herència, conforme a les normes sobre el pagament de la legítima..
La quarta vidual merita interès des de la reclamació judicial, i es pot demanar que la reclamació s’anoti preventivament en el Registre de la propietat.
La prescripció per reclamar la quarta vidual és de 3 anys a partir de la mort del causant.
Extinció de la quarta Vidual
El dret a reclamar la quarta vidual s’extingeix:
a)Per renuncia feta després de la mort del causant
- Per matrimoni o convivència marital amb una altra persona, després de la mort del causant i abans d’haver-lo exercit.
- C) Per la mort del cònjuge o el convivent en parella estable sense haver-lo exercit.
- Per privació o suspensió de la potestat del cònjuge vidu o convivent en unió estable, per causa que li sigui imputable, sobre els fills comuns amb el causant.
XVIII.- LA SUCCESSIO A FAVOR DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
D’acord amb la regulació continguda en el Codi Civil Català, la Generalitat de Catalunya serà cridada com a successora a l’herència del causant que mori sense els parents als quals la norma atribueix la vocació hereditària i sense un cònjuge o un convivent estable que li pugui succeir.
En concret, l’article 442-12 CCCat determina que si falten les persones indicades en aquest capítol succeeix la Generalitat de Catalunya. En qualsevol cas, s’ha de tenir en compte el següent:
- Per imperatiu legal, l’acceptació serà sempre a benefici d’inventari, no essent possible que l’herència del causant es pugui acceptar pura o simplement (art. 442-12 Codi Civil).
- L’acceptació de l’herència tindrà lloc mitjançant la declaració judicial d’hereu prèvia, d’acord amb el que es regula en l’article 442-12 CCCat i en consonància amb la regulació que de la successió intestada fa el Codi Civil.
A més a més, l’article 442-13 CCCat regula quin ha de ser el destí dels béns adquirits per la Generalitat de Catalunya quan la delació hereditària sigui determinada pel que disposa l’art. 442-12 CCCat.
En concret, l’article 442-13 CCCat determina que la Generalitat de Catalunya té l’obligació de destinar els béns heretats, o el seu producte o valor, als establiments d’assistència social o a institucions culturals, preferentment del municipi de l’última residència del causant a Catalunya o, subsidiàriament, de la comarca o, en darrer lloc, si no n’hi ha a la comarca, a establiments d’assistència social o a institucions culturals a càrrec de la Generalitat de Catalunya.
Per últim, d’acord- també- amb el que estableix l’article 442-13 CCCat, en el supòsit que en el cabal relicte de l’herència hi hagi finques urbanes, la Generalitat de Catalunya haurà de destinar-les, amb caràcter preferent, al compliment de polítiques d’habitatge social, ja sigui directament o reinvertint el producte obtingut de vendre-les.
XIX.- QÜESTIONS PRÀCTIQUES
LA DECLARACIÓ D’HEREUS ABINTESTAT
a) Que cal fer per saber si ens trobem davant d’una successió intestada o testada?
En primer lloc, existeixen una sèrie de tràmits imprescindibles que cal fer després de la mort d’una persona, per saber si ha atorgat o no testament, és a dir si la seva successió s’ha de regir per les normes del testament i la voluntat que el document expressa, o ans al contrari, s’ha d’obrir la successió intestada.
b) Són documents imprescindibles:
1- Certificat de defunció literal. El registre Civil encarregat de procedir a la inscripció de la defunció és el corresponent al lloc on ha ocorregut la mort, no importa que la persona traspassada visqués en un altre ciutat o lloc, la certificació cal demanar-la sempre en la localitat on ha ocorregut l’òbit.
2. Certificat de darreres voluntats. Existeix un registre de darreres voluntats que es comú a tot l’estat Espanyol on hi queden registrats tots els testaments que s’atorguen en totes les notaries d’Espanya.
Per la petició d’aquet certificat cal unir a la petició certificat literal de defunció i DNI de la persona peticionària. Podem obtenir l’imprès de petició a través d’Internet, en la pàgina de justícia, pagar una petita taxa abans de procedir a la remissió al Registre la sol·licitud, en el que també es pot demanar les assegurances de vida de la persona que ha mort.
En la certificació del Registre hi consten els testaments o testament que ha atorgat la persona al llarg de la seva vida, el darrer és el vàlid, que caldrà demanar en la notaria on s’hagi atorgat.
Si no existeix testament la certificació constarà un “NO”, el que indicarà que cal iniciar els tràmits de la successió intestada.
3. Admet prova en contrari la certificació Registral?. Òbviament pot donar-se errors que cal acreditar, per tant sí que s’admet la prova en contrari.
4. Si tinguessin coneixement de que la persona ha pogut atorgar testament hialògraf caldrà la seva adveració dintre del termini legal, i la protocol·lització notarial posterior si tenia veïnatge civil català.
d) Quin és el tràmit per portar a terme la declaració d’hereus abintestat?
Si els parents cridats a la successió són els descendents del causant o els ascendents (de pares a fills i de fills a pares) o el cònjuge o parella estable, el tràmit es pot fer davant de Notari per acta notarial de notorietat, i és notari hàbil per actuar en el lloc en el que el causant ha tingut la darrera residència ( art. 979 LEC 1881)
Quan els cridats són la resta de parents, germans, cosins, nebots etc. La declaració d’hereus caldrà fer-la judicialment pels tràmits de la jurisdicció voluntària.
En aquest procés que és sumari els demandants han d’acreditar degudament que no hi ha altres possibles hereus amb millor grau. No obstant això, la jurisprudència admet el recurs a la via judicial ordinària si la declaració d’hereus és controvertida per algun dels interessats.
20 QUADRES COMPARATIUS ENTRE ELS ARTICLES APLICABLES: CC. I CCCat
Quadre n. 1 Regulació
La successió intestada: CC. CCCat.
_________________________________________________________Obertura de la successió: Art. 912 Art. 441-1
_________________________________________________________
Crides legals: Art. 913 Art. 441-2
_________________________________________________________
Parentiu: Art. 915 a 917 Art. 441-3
_________________________________________________________
Còmput del parentiu: Art. 918 Art.441-4
_________________________________________________________
Principi proximitat de grau: Art. 921 Art. 441-5
_________________________________________________________
Per graus i ordres: Art. * Art. 441-6
_________________________________________________________Suc. línia descendent: Art. 930 a 934; 985 Art. 442-1
Art. * Art. 442-2
Art. 943;944 Art. 442-3
_________________________________________________________
Línia directa ascendent: Art. 935 a 941 Art. 442-8
_________________________________________________________
Successió col.laterals: Art. 946 a 951 Art. 442-10
_________________________________________________________
Successió estat o CCAA: Art. 956 Art. 442-12 442-13.
Quadre n. 2 DIFERENCIES: institució d’hereu
en el CC. Espanyol és compatible la successió testada amb l’intestada, i la manca d’institució d`hereu no anul·la el testament.
En el CCCcat la manca d’institució d’hereu comporta la nul·litat del testament ( a excepció de que s’anomeni marmessor universal) i és vàlid el testament anterior sempre que sigui vàlid i eficaç, i si no existeix o no és vàlid s’obre la successió intestada.
En el CCCat. La successió testada i l’intestada no són compatibles.
Quadre n. 3 DIFERENCIES Testament Hològraf:
Necessitat d’adverament en ambdós legislacions Art. 421-18 CCCat. Art. 689 a 693 CC.
CCCat. a més de l’adveració judicial és necessària la protocol·lització notarial en el termini de 6 mesos a partir de l’adveració.
CCCat. Reconeix la capacitat per a atorgar testament hològraf als majors de 14 anys i als menors emancipats.
CC. no disposa res al respecte.
CCCat. Per la seva validesa cal indicar lloc i data
CC. només la data
Caducitat En el CC Espanyol la caducitat és de 5 anys des de la mort del testador.
En el codi CCCat, la caducitat és de 4 anys.
Quadre n. 4 Diferències ordre Succesori:
CCCat: d’acord amb el CC Català, a manca de fills o altres descendents, hereta en segon lloc el cònjuge o el convivent en parella estable supervivent i els pares del causant tenen dret a la legítima.
Els pares del causant només hereten en tercer lloc a manca de fills o descendents, de cònjuge o de parella estable
En el CC Espanyol, a manca de fills o descendents, l’herència passa als ascendents (pares), és a dir, hereten primer els pares que el cònjuge.
* No es contempla l’herència en favor de la parella estable.
* En el dret Espanyol a manca dels parents que es relacionen, hereta l’estat.
* En el CC Català, a manca de parents hereta la Generalitat.
Quadre n. 5: DIFERÈNCIES en relació amb la successió adoptiva abintestat.
En relació als fills adoptius, la regulació del CC. I del CCCat. es coincident en relació a l’extinció dels vincles jurídics entre l’adoptat i la seva família d’origen.
Excepcions CCCat.
En el CC Català existeixen dues excepcions que recull l’article 443-2 a 443-4.
En l’adopció dels fills del cònjuge o del convivent, els fills adoptius i els ascendents del progenitor d’origen substituït per l’adopció conserven el dret a la successió abintestat
En l’adopció intrafamiliar, un parent que adopta a un orfe dintre del quart grau, mantenen els drets successoris abintestat entre l’adoptat i els seus ascendents de la branca familiar que no s’ha produït l’adopció.
Els germans per naturalesa conserven el dret a succeir-se entre abintestat.
Quadre n. 6 La successió de l’impúber .
El Dret català regula la successió del causant menor de 14 anys (que no tingui capacitat per testar) pel qual no s’ha disposat una substitució pupil·lar. La troncalitat segueix essent protegida en aquest cas de successió del causant impúber tot i haver desaparegut la regulació de la reserva (abans arts. 387 a 390 CS derogat
ÍNDEX
LA SUCESSIÓ INTESTADA O ABINTESTAT
I.-LA SUCCESSIÓ INTESTADA. REGULACIÓ……………………………….. 2
Regulació de les diferents Comunitats.
II.- EN EL CODI CIVIL CATALÀ…………………………………………………3
III.-L’OBERTURA DE LA SUCCESSIÓ INTESTADA A CATALUNYA………3
IV.- REGULACIÓ EN EL CODI CIVIL ESPANYOL…………………………….5
V.- DIFERÈNCIES ENTRE EL DRET CATALÀ I EL DRET ESPANYOL
EN RELACIÓ AMB L’OBERTURA DE LA SUCCESSIÓ I
LA INSTITUCIÓ D’HEREU ……………………………………………………….5
VI.- REGLES DE LA SUCCESSIÓ INTESTADA ……………………………….6
VII.- EL PARENTIU ……………………………………………………………….7
Computació del parentiu
VIII.- PRINCIPI DE PROXIMITAT DE GRAU …………………………………8
IX.- LA SUCCESSIÓ PER GRAUS I ORDRES …………………………………9
En el CCCat
En el CC.
X.- ORDRE LEGAL EN LES CRIDES EN LA SUCCESSIÓ
AB INTESTAT………………………………………………………..10 a 15
Legislació comparada ordre a succeir:
- Estat Espanyol
- Catalunya
- Aragó
- Galícia
- País Basc
- Mallorca i Menorca
- Eivissa i Formentera.
- Navarra
Resumm de les crides…………………………………………………… 15
XI.- EL DRET D’ACRÉIXER I EL DRET DE REPRESENTACIÓ…………16
XII.- LA SUCCESIÓ EN EL SUPÒSIT D’ADOPCIÓ……………………….18
XIII.- LA SUCCESIO INTESTADA DEL CAUSANT IMPÚBER…………..20
XIV LA SUCCESSIO DEL CÒNJUGE O CONVIVENT EN PARELLA ESTABLE……………………………………………………………………….. 21
XV.- EL DRET D’USDEFRUIT
Requisits
La commutació
XVI.- LA HERÈNCIA DEL CÒNJUGE EN EL CODI CIVIL ESPANYOL… 26
XVII.- EL DRET A LA CUARTA VIDUAL CCCat…………………………… 28
Exclusió.
Còmput
Reclamació
Extinció
XVIII La SUCCESIÓ A FAVOR DE LA Generalitat de Catalunya…….. 30
XIX QUESTIONS PRÀCTIQUES DE LA SUCCESIÓ INTESTADA………. 31
XX.- QUADRES COMPARATIUS ENTRE LA REGULACIO DEL CC. I
EL CCCat……………………………………………………………………….. 33
Diferencies Institució hereu quadre n. 2……………………………….. 34
Diferencies Testament Hològraf, quadre n. 3…………………………..34
Diferencies ordre successori quadre n. 4………………………………..35
Diferencies en relació a la succesió adoptiva quadre n. 5…………..35
Diferencies de la successió de l’impúber quadre n. 6………………..36
_____________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA.-
Institucions de Dret Civil de Catalunya
Successions. Encarna Roca Puig-Farriol
Derecho de Sucesiones: Aurelia Maria Romero Coloma
Quinzenes Jornades de Dret Català a Tossa
La Quarta Vidual Albert Lamarca i Marquès.
Derecho de Sucesiones Catalan y Español
Chantal Moll de Alba – Marco Antonio Alonso Hevia
Difusión Jurídica.
Larrondo Lizarraga J. Analisis del libro IV del código Civil de
Cataluña ed. Bosch
Derecho de Sucesiones. Martin Garrido Melero.
Gómez Maestre Advocats
