“Van tancar el restaurant i van desaparèixer… però el jutge els ha fet pagar! Dos treballadors guanyen la batalla laboral i mercantil contra l’empresa i el seu administrador”

Tancar una empresa no et fa invisible.

Aquesta és la lliçó que ha après l’administrador d’un restaurant que, després d’acomiadar dos treballadors i declarar-se insolvent, pensava que tot havia quedat enrere. Però el que no s’esperava és que aquells empleats no es quedarien de braços plegats. Amb l’ajuda del seu advocat, han aconseguit portar-lo als tribunals mercantils i fer-lo responsable personalment de més de 78.000 € en indemnitzacions.

ELS FETS:

Dos treballadors d’un restaurant de Girona, un cuiner i un cambrer, van ser acomiadats l’any 2018. Els tribunals socials van declarar el seu acomiadament improcedent i van condemnar l’empresa a pagar les indemnitzacions corresponents. Però l’empresa ja havia desaparegut, i es va declarar insolvent, obligant el FOGASA a cobrir parcialment els imports.

Què van fer aleshores els treballadors? Van anar més enllà.

Van portar l’administrador de l’empresa davant del Jutjat Mercantil, exigint responsabilitat personal per no haver fet el que tocava legalment quan l’empresa ja estava en fallida tècnica.

L’ESTRATÈGIA LEGAL: COM FER RESPONSABLE L’ADMINISTRADOR

L’advocat dels treballadors va aplicar una estratègia contundent basada en l’article 367 de la Llei de Societats de Capital (LSC): si una empresa està en causa de dissolució i l’administrador no actua, respon amb el seu patrimoni personal de les deutes socials.

👉 Què vol dir això?

Que quan una empresa deixa de dipositar comptes, deixa de tenir activitat i acumula pèrdues… no pot fer veure que tot va bé. L’administrador ha de convocar junta i dissoldre legalment la societat. Si no ho fa, ell mateix es converteix en responsable de les deutes que es generin.

Aquest era exactament el cas:

🔹 L’empresa no presentava comptes des del 2017.

🔹 Va deixar de tenir activitat, però no es va dissoldre legalment.

🔹 Els acomiadaments i les indemnitzacions es van produir quan ja hi havia causa de dissolució.

El resultat? El jutge considera que l’administrador ha d’assumir la responsabilitat personalment.

LA SENTÈNCIA

🔹 38.634,29 € + interessos per a un treballador.

🔹 40.129,84 € + interessos per a l’altre treballador.

🔹 Costes del judici per al demandat.

Tot això, malgrat els intents de defensa de l’administrador, que al·legava que ja els havia pagat “per fora”, i que tot era una reclamació fraudulenta. El tribunal ho va desmuntar completament, recordant que les sentències laborals són fermes i no es poden discutir a posteriori.

LLIÇÓ JURÍDICA:

🔸 Els treballadors tenen dret a reclamar fins a les últimes conseqüències.

🔸 Els administradors no poden escudar-se en la societat per evitar pagar.

🔸 Si la teva empresa entra en fallida… actua legalment. No fer-ho et pot sortir molt car.

🔸 I sobretot: amb l’estratègia jurídica adequada, hi ha justícia.

CONCLUSIÓ:

Aquest cas és un exemple clar que els drets laborals no caduquen ni s’esvaeixen quan una empresa desapareix. Si ets treballador i t’han deixat penjat, o si sospites que et volen fer fora per la porta del darrere… consulta amb un advocat laboralista. Encara que et diguin que “l’empresa no té res”, potser l’administrador sí que en té.