16.09.2022
Els que fan referència a l’impagament de les activitats extraescolars també constitueixen delicte?
L’impagament de les pensions alimentàries establertes en el conveni de divorci judicialment aprovat o en la sentència d’un procés de família, en els termes contemplats al Codi Penal, pot constituir delicte. En concret, la norma diu que s’incorre en delicte si es deixa de pagar durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius.
Cal insistir que, per a la comissió del delicte, és absolutament imprescindible que la prestació consti en la sentència o en el conveni homologat judicialment, ja que si es tractés d’un conveni de caràcter privat i es procedís a l’incompliment, no existiria delicte d’impagament de pensions.
Però el Codi Penal no es refereix literalment a les pensions alimentàries, sinó a «qualsevol tipus de prestació econòmica en favor del seu cònjuge o dels seus fills»; per tant, les activitats extraescolars integrarien aquest concepte si, com diem, l’obligació de pagament consta en la sentència o en el conveni judicialment homologat. És a dir, el Codi Penal no només sanciona la referència a una pensió concreta, sinó qualsevol prestació, com podrien ser les activitats extraescolars, sempre que estigui inclosa en la resolució judicial.
El Tribunal Suprem ja s’ha pronunciat sobre l’extensió d’aquest delicte d’impagament de pensions establertes judicialment a impagaments de conceptes equivalents, como l’impagament de les quotes hipotecàries de l’habitatge familiar, condemnat a l’acusat per aquest delicte, encara que no es tractava d’una qüestió relativa al concepte estricte d’aliments fixat en el Codi Civil. Per això cal sostenir que l’impagament de les activitats extraescolars pactades expressament en conveni aprovat en resolució judicial, en els termes assenyalats, integren igualment la conducta en aquest delicte.
Efectivament, si es pacta o s’estableix, per exemple, el pagament d’una activitat extraescolar al 50 % per totes dues parts i una d’elles no paga el que li correspon, obliga l’altra part a subvenir al pagament d’aquesta prestació en demèrit de la seva pròpia economia i originant un dret de crèdit en el creditor i de dèbit en el deutor que té repercussió penal.
Si qui està obligat al pagament d’aquesta activitat extraescolar reconeguda en sentència o conveni judicialment homologat entén que no s’ha de fer càrrec d’aquesta despesa, el que ha d’intentar és una modificació de les mesures aprovades.Si us trobeu en una situació similar a la descrita, els. Nostres professionals us prestaran l’assistència oportuna i emprendran les accions que puguin resultar pertinents.
