25.10.2022
Si el membre que va signar el contracte desisteix, l’altre pot continuar ocupant l’habitatge si feia dos anys que convivien o bé si tenen fills en comú
El Tribunal Suprem s’ha pronunciat en contra d’una dona que va ser demandada pels propietaris d’un habitatge que va quedar en possessió d’ella després que l’home que havia sigut la seva parella de fet abandonés l’habitatge i desistís del contracte d’arrendament.
Els demandants van emprendre l’acció de desnonament per precari. Al·legaven que la demandada va aprofitar l’existència d’aquest lloguer per ocupar l’habitatge sense que mediés un contracte entre les parts que justifiqués la possessió de l’immoble per part seva. Ella s’hi va oposar al·legant que vivia amb els seus fills a l’immoble com a conseqüència de la relació sentimental que tenia amb l’inquilí. Així mateix, sostenia l’existència d’un pacte verbal per a continuar a l’habitatge en condició d’arrendatària, amb l’obligació de satisfer el pagament de les rendes.
El jutjat coneixedor del desnonament va assenyalar la impossibilitat d’una cessió del contracte d’arrendament sense el consentiment exprés dels arrendadors. Tot i que la llei permet, en certs casos, mantenir la relació contractual amb qui convisqui com a parella amb l’arrendatari, aquest no és el cas, ja que la vida comú entre l’arrendatari i la demandada es va iniciar després de la celebració del contracte d’arrendament, no tenen fills en comú i la relació entre ells ja estava trencada.
La qüestió va arribar via recursos fins al Tribunal Suprem, que ha compartit el criteri del jutjat. Ha recordat que el precari és una situació de fet que implica l’ús gratuït d’un bé aliè, la possessió jurídica del qual no ens correspon, encara que en tinguem la tinença, i que la prova de l’existència d’un títol habilitant que empari la possessió o el pagament de la renda o mercè correspon als demandats.
La sentència del jutjat proclama, i així ho analitza, que la convivència entre l’arrendatari i la demandada es va iniciar quan el contracte d’arrendament ja era vigent, i va finalitzar, com admeten les parts, abans que l’arrendatari abandonés l’habitatge litigiós, de manera que el pressupost temporal no concorre.
Afegeix que no és un dels supòsits permesos per la llei, ja que no s’ha acreditat una convivència de la demandada amb l’arrendatari durant el lapse temporal que estableix la norma, que és de dos anys.
Tampoc es declara demostrat el presumpte contracte verbal d’arrendament. És més, els propietaris van retornar la renda de l’últim mes abonat, el que confirma una manifestació contrària a la concertació d’aquest suposat vincle contractual amb la demandada.En situacions de controvèrsia relacionades amb el lloguer d’un habitatge, els nostres professionals us poden assessorar en defensa dels vostres drets.
