Entrega 2 de 7
VI.- REGLES DE LA SUCESSIÓ INTESTADA
Quant una persona mor, el que des del punt de vist successori anomenem causant, es produeix la vocació, que és una crida genèrica a tots els possibles hereus existents en el moment de la mort.
En la successió intestada, les crides es realitzen a favor dels parents en línia ascendent, descendents o col·laterals, fins al quart grau.
La delació (ius delationis) implica la concreció de les persones afectades per la vocació. Aquest ius delationis és diferent en relació amb la concreció de les persones cridades a l’herència, depenent de la legislació personal aplicable conforme a la seva llei personal per remissió de l’article 9.8 del CC Espanyol.
Si bé la norma bàsica de crides està basada en el parentiu, existeixen diferències en relació amb l’ordre del ius delationis en les diferents autonomies amb dret propi.
VII.- EL PARENTIU
La proximitat del parentiu es determina pel nombre de generacions. Cada generació forma un grau, i cada sèrie de graus una línia. La línia pot ser directa o col·lateral.
La línia és directa si las persones descendeixen l’una de l’altra, i pot ésser descendent o ascendent. La descendent uneix al progenitor amb els qui en descendeixen. L’ascendent uneix una persona amb aquelles de les que descendeix.
La línia és col·lateral si las persones no descendeixen l’una de l’altra però venen d’un tronc comú.
Per fer-ho més entenedor cal explicar que significa generació, grau i línia.
I – La generació determina la proximitat del parentiu. Les generacions més properes són en línia ascendents la dels seus pares, i en línia descendent la dels seus fills.
II.- El grau està format per cada generació. Així doncs, entre pare i fill hi ha un grau i entre el fill i l’avi hi ha dos graus i amb el besavi tres graus.
III.- La línia és la sèrie de divisions que hi ha entre els membres d’un mateix grup de parents que estan integrats dintre d’una mateixa generació.
IV.- La línia pot ser directa o col·lateral. Es diu directa la constituïda per la sèrie de graus entre persones que descendeixen l’una de l’altra ; la col·lateral és la sèrie de graus entre persones que no descendeixen els uns dels altres, però que procedeixen d’un tronc comú.
Com es computen els graus? En la línia directa es computen els graus pel nombre de generacions, descomptant la del progenitor. Per exemple, el causant distarà un grau del seu pare, dos del seu avi, tres del seu besavi, o el que és el mateix, el pare del causant és el seu ascendent de primer grau, l’avi de segon grau. En línia descendent s’aplica el mateix criteri.
Per fer el càlcul en la línia col·lateral hem de sumar les generacions de cada branca que surten del tron comú. Així, el causant dista dos graus del seu germà i tres del seu nebot i quatre del fill del seu nebot.
En la línia col·lateral es puja fins al tronc comú, i es baixa fins a la persona amb la que cal fer la computació, el germà dista dos grau del germà, tres de l’oncle germà del pare o de la mare, quatre dels cosí germà i així successivament.
VIII.- PRINCIPI DE PROXIMITAT DE GRAU.
En la successió intestada la declaració d’hereus abintestat és regeix pel principi de proximitat, és a dir que el grau més pròxim exclou la resta (exceptuant el dret de representació)
L’anterior principi està regulat en l’article 441-5 del Cccat.
En el codi Civil espanyol aquest principi de proximitat en grau, està regulat en l’article 921 del CC, que disposa:
En las herencias el pariente más próximo en grado excluye al más remoto, salvo el derecho de representación en los casos que deba tener lugar.
Los parientes que se hallaren en el mismo grado heredaran por partes iguales, salvo lo dispuesto en el artículo 949 sobre hermanos de doble vínculo.
Una excepció al principi de proximitat en grau el trobem en l’article 442-2, 2 segons el qual, en cas que la totalitat dels fills del causant repudiïn l’herència, no es defereix als néts ni als seus descendents si no que passa al cònjuge o convivent, si aquest es manté en vida el cònjuge o el convivent en parella estable i és el progenitor comú.
IX.- LA SUCCESSIÓ PER GRAUS I ORDRES.
CCCat. Art. 441-6
CC Espanyol Art. 922
En els dos preceptes es regula que si cap dels parents més pròxims cridats per la llei no arriben a ser hereu per qualsevol causa, o és apartat de l’herència per indignitat successòria , l’herència es defereix al següent grau, i així successivament, de grau en grau, i d’ordre en ordre, fins arribar a l’estat o comunitat autònoma, en cada cas.
X.- ORDRE LEGAL EN LES CRIDES EN LA SUCCESSIÓ AB INTESTAT
Malgrat que la premisa de la vocació és el parentiu, l`ordre successori canvia segons la llei personal aplicable a cada comunitat autònoma, aixi tindrem:
Legislació comparada : Ordre a succeir
1) ESTAT ESPANYOL Art- 930-958 del CC)
En el codi Civil espanyol l’ordre de successió és el següent:
a) Fills i descendents
b) Ascendents
c) Cònjuge
d) Col·laterals fins al 4 grau
e) Estat
Descendents:
En primer lloc l’herència correspon a la línia recta descendent.
Els fills del causant heretaran sempre als seus pares per dret propi, sense distinció de sexe, edat o filiació i dividiran l’herència per parts iguals. Els descendents del fills premorts heretaran per dret de representació.
Ascendents
A falta de fills i descendents del difunt heretaran el pare i la mare per parts iguals. Si només sobreviviu un dels progenitors, serà aquest qui succeirà en tota l’herència.
A falta de pare i mare, succeiran els ascendents més propers en grau.
Si fossin varis els ascendents del mateix grau i línia dividiran l’herència per caps. Si els ascendents fossin de línies diferents però d’igual grau, la meitat correspondrà als ascendents paterns i l’altra als materns.
En cada línia la divisió es farà per caps.
CÒNJUGE
En defecte d’ascendents i descendents i abans que els col·laterals succeiran, en tots els béns del causant el cònjuge supervivent, que no estigui separat judicialment o de fet.
COL·LATERALS
Els germans i fills de germans succeiran amb preferència a la resta de col·laterals.
Si a l’herència concorren germans i nebots, fills de germans de doble vincle, els primers hereten per caps i els segons per estirps.
Si concorren germans de pare i mare amb germans només de pare o mare (mig germans) els germans de doble vincle tindran doble porció en l’herència.
En el supòsit de que no hagi mig germans (per part de pare o mare) heretaran tots per parts iguals sense distinció de béns.
No existint cònjuge supervivent, ni germans ni fills de germans, succeiran al causant la resta de parent en la mateixa línia col·lateral fins al quart grau, ja que més enllà d’aquest quart grau no existeix el dret a heretar abintestat.
ESTAT: En defecte dels parents abans esmentats hereta l’estat, qui assignarà una tercera part de l’herència a les institucions municipals del domicili del difunt.
L’altre tercera part es destinarà a la Caja de Amortización de la Deuda Pública, a excepció que per la mateixa natura dels béns objecte de l’herència, el Consell de Ministres acordi donar-los total o parcialment altre destinació.
2) CATALUNYA
En el CODI CIVIL CATALÀ: L’article 441-2 és el precepte que especifica quines són les persones que poden arribar a ser hereus del difunt.
Aquest article distingeix tres grups o classes:
Són cridats:
a) Línia descendent per consanguinitat o adopció (els fills del causant per dret propi i descendents per representació).
b) Cònjuge vidu o parella estable.
c) Línia ascendent (progenitors)
d) col·laterals de segon, tercer i quart grau, amb exclusió de proximitat en grau
e) Les persones acollidores si la convivència ha durat més de 4 anys i no hi ha col·laterals de 2º grau ni fills d’aquets
f) Generalitat de Catalunya.
FILLS DEL CAUSANT I DESCENDENTS:
Tant en el CC Català com en el CC, la crida preferent es fa en la successió intestada a la línia recta descendent ( Art. 930 CC)
En la successió intestada, l’herència es defereix primerament als fills del causant, per dret propi i a llurs descendents per dret de representació ( Art. 442-1 CC Català)
