1era part. “Comparativa del Codi Civil Espanyol i les Legislacions Autonòmiques en la Successió Intestada o Abintestat”
Entrega 1 de 7
COMPARATIVA DEL CODI CIVIL ESPANYOL I LES LEGISLACIONS AUTONÒMIQUES EN LA SUCCESSIÓ INTESTADA O ABINTESTAT.
*ESPECIAL REFERÈNCIA AL CODI CIVIL CATALÀ*
El present article té per objecte la divulgació de les diferències entre el codi civil Català i el codi Civil Espanyol en matèria successòria, pel que fa referència a la successió intestada, és a dir, quan entra la llei a disposar del patrimoni del causant.
Es fa també referència a les legislacions autonòmiques en relació amb l’herència intestada.
Els operadors jurídics, jutges, advocats i notaris, en la nostra vessant professional ens trobem sovint davant del dubte de saber quina és la llei aplicable quan hi ha un element estranger, o simplement un ciutadà del mateix estat en el que conviuen ordenaments jurídics Civils plurinacionals propis, i a més amb veïnatges civils canviants al llarg de la seva vida.
En l’Estat Espanyol en matèria successòria el Codi Civil Espanyol no té una aplicació general, només s’aplica en aquelles comunitats que no tenen dret propi.
Les comunitats que tenen competència en matèria successòria són les següents:
- Aragó
- Catalunya
- Balears
- Galícia
- Navarra
- País Basc.
- *València
- *Extremadura (Fuero Baylio)
- Aquestes dues comunitats (València i Extremadura) s’han de tenir en compte a efectes del règim econòmic matrimonial.
Catalunya, ha tingut tradicionalment un Dret Civil Successori propi i diferenciat de la resta de l’estat, a l’hora que ha estat especialment en els darrers 50 anys, una terra d’immigrants d’altres ciutadans del mateix estat i d’altres països amb un dret intern Civil propi, dret que els és aplicable conforme a la pròpia norma de conflicte del Dret Civil comú Espanyol que en matèria processal és comú a totes les comunitats gaudeixin o no de dret civil propi.
Tractaré doncs de fer una aproximació en relació amb la successió intestada dels diferents ordenaments jurídics de l’estat estanyol.
I.- LA SUCCESIÓ INTESTADA. REGULACIÓ.
REGULACIÓ DE LES DIFERENTS COMUNITATS
II.- EN EL CODI CIVIL CATALÀ
La successió intestada es regula en el CCCat en els articles 441-444 del llibre quart.
La successió intestada, segueix la tradició de la llei del 7 de juliol de 1936. El llibre quart introdueix canvis tècnics i de política jurídica.
La successió intestada té lloc quan no existeix títol successori, és a dir, testament o heretament o aquest títol resulta nul o esdevé ineficaç per repudiació, premoriència o indignitat per a succeir.
La regulació de la successió intestada troba el seu fonament en l’ interès general d’atribuir al difunt un hereu o successor que assumeixi les seves obligacions i situacions patrimonials, i no en una presumpta voluntat del causant (Roca Trias).
III.- L’OBERTURA DE LA SUCCESSIÓ INTESTADA A CATALUNYA.
En el codi Civil Català conforme al que disposa l’article 411.3, els fonaments de la vocació successòria (crida a la successió) del causant, són:
l’heretament, el testament i el que estableix la llei.
La voluntat del causant és el fonament de la successió. La successió intestada és sempre subsidiària i a manca de l’expressió de la voluntat del causant.
L’article 411-3.2 ens diu que la successió intestada només tindrà lloc en defecte d’hereu instituït i és incompatible amb l’heretament i amb la successió universal.
No obstant això, una persona pot haver atorgat testament i manifestat la seva voluntat successòria, obrir-se igualment la successió intestada, aquest supòsit es pot donar per les raons següents:
a) Perquè el títol sigui nul, per no complir les formalitats legals (422-1 a 422-13)
b) Perquè la voluntat hagi estat emesa per una persona sense capacitat per testar (421.4 i 421.17.1).
c) Impugnació del testament per qualsevol hereu o persona que tingui dret legítim en l’herència En aquets supòsit, la successió intestada només tindria lloc si el Jutge declarés la nul·litat del testament.
d) També pot donar-se que, tot i l’existència d’un testament a priori vàlid, no s’hagin complert les formalitats posteriors. Concretament en el testament hològraf és necessari que es presenti davant del jutge o el funcionari competent a fi de que sigui adverat i se n’ordeni la protocol·lització.
Els requisits de validesa del testament hològraf estan regulats als articles 421-17 al 421-19.
Els requisits de validesa dels testament hològraf en el CC els trobem als articles 688 al 693.
L’article 441-1 disposa que la successió intestada s’obre quan una persona mor sense deixar hereu testamentari o en heretament, o quan el nomenat o els nomenats no arriben a ser-ho.
Quan el títol és vàlid, també pot comportar l’obertura de l’abintestat, quan el nomenat o nomenats no arriben a ser-ho, aquests supòsit serien:
e) La repudiació de l’herència per tos els hereus designats 461-6 CC Català)
f) Quan els hereus premoren al causant.
g) Quan esdevé una crisis matrimonial o de parella, per la qual els cònjuges o parella estiguin separats de fet o legalment, de conformitat amb el que disposa l’article 422-13.
h) Quan els nomenats hereus són indignes per succeir (412-3).
IV.- REGULACIÓ DE LA SSUCCESIÓ INTESTADA EN EL CODI CIVIL ESPANYOL.
L`article 912 DEL Codi Civil disposa:
1. La sucesión legitima tiene lugar cuando uno muere sin testamento, o con testamento nulo, o que haya perdido después su validez
2: Cuando el testamento no contiene institución de heredero en todo o en parte de los bienes, o no dispone de todos los que corresponderian al testador. En este caso la sucesión legitima tendria lugar solamente respecto de los bienes de que no hubiese disouesto.
3. Cuando falta la condición de heredero, o éste muere antes que el testador, o repudia la herència sin tener sustituto y sin que haya lugar al derecho de acrecer.
4. Cuando el instituido heredero es incapaz de suceder.
L’ARTICLE 913 del CC, disposa que
A falta de herederos testamentarios, la ley defiere la heréncia a los parientes del difunto, al viudo o viuda y al Estado.
V.-DIFERÈNCIES ENTRE EL DRET CATALÀ I EL DRET ESPANYOL EN RELACIÓ A L’OBERTURA DE LA SUCCESSIÓ I LA INSTITUCIÓ D’HEREU. ( veure quadre n. 2 final treball)
La successió intestada o abintestat es produeix tant el Codi Civil Espanyol com en el CCCat. per la falta de testament, o quan el testament sigui declarat nul, o esdevingui ineficaç, o el cridat a ser hereu no arriba a ser-ho per premoriència o per repudiació de l’herència.
El preàmbul del llibre quart, i l’article 422-3 disposa que són nuls els testaments que no continguin institució d’hereu, llevat que contingui nomenament de marmessor universal o sigui atorgats per una persona subjecte al dret de Tortosa.
En el dret català en relació amb la institució d’hereu, continua vigent el principi romà nemo pro parte testatus, pro parte intestatus decedere postet. (ningú pot testar, part en testament i part sense testament)
El nomenament d’un marmessor universal pot substituir la manca d’institució d’hereu en el testament.
En el Codi Civil Espanyol, ans al contrari, i conforme a l’article 764 del CC, el testament és vàlid encara que no contingui institució d’hereu, o no s’hi incloguin la totalitat dels béns, i també serà vàlid si el nomenat hereu no accepta l’herència o sigui incapaç d’heretar.
En aquets supòsit de l’article 754 del CC, es compliran les disposicions testamentaries fetes conforme a la llei, i el romanent dels béns passarà als hereus legítims, és a dir, és compatible la successió testada amb la intestada, atès que l’article 912-2 del CC disposa la compatibilitat de la successió disposada en testament amb la intestada pels béns de que no hagi disposat el testador. ( quadre n. 2)
