29.09.2022
I si el progenitor custodi es vol traslladar a una altra ciutat distant i emportar-se el nen amb ell?
Tret que un jutge dictamini el contrari, l’exercici de la potestat parental, o pàtria potestat, sempre és conjunt, per la qual cosa cap dels progenitors pot decidir unilateralment sobre una qüestió tan rellevant sense el consentiment exprés o tàcit de l’altre progenitor, sense el qual seria inicialment il·lícit i podria ser revocat.
Ara bé, hi ha determinades circumstàncies per les quals els tribunals consideren que el trasllat podria ser vàlid, així que s’hauria de modificar el que la llei disposa sobre el règim de custòdia, d’estades, de pensió alimentària, ús de l’immoble que abans era el domicili familiar, etc.
Inicialment, partim d’uns principis fonamentals:
1r.- Parlem del trasllat dels fills, no dels pares. Per tant, no es pot al·legar el dret constitucional, que efectivament es té, de llibertat de domicili.
2n.- L’elecció del lloc de residència pertany a l’àmbit de la pàtria potestat, que, en principi, és conjunt, i, sent així, els dos progenitors l’han de decidir d’acord mutu o per decisió judicial en cas de desacord.
3r.- El canvi de residència dels fills té múltiples i importants repercussions en el fill i en el progenitor no custodi, de tipus econòmic i d’operativitat, que obliguen a redissenyar el règim de visites. Per això, admès un trasllat de residència, necessàriament s’han de produir alteracions en les mesures relatives als fills que fins llavors eren vigents.
4t.- El canvi de residència no produeix automàticament el canvi de custòdia, ja que s’hauran d’analitzar altres factors, com la capacitat de cura per part de l’altre progenitor, qui dels dos és la figura de referència dels menors, entorn, arrelament familiar i social, equilibri emocional per al menor, etc.
Per saber si ens trobem davant d’un trasllat lícit o il·lícit, hem de tenir en compte les qüestions següents:
1a.- La preferència manifestada pel menor.
2a.- Composició del nucli familiar. Per exemple, veure si afecta tots o només alguns germans, quina edat tenen, etc.
3a.- Que si el progenitor no custodi sol·licita la custòdia, estigui en condicions d’assumir-la com cal. I, pel que fa al progenitor actualment custodi, que el trasllat no es tradueixi en una falta d’assistència al menor.
4a.- El temps que dura la convivència del menor amb el progenitor custodi, ja que és evident que no és el mateix que el menor sempre hagi conviscut amb ell o que anteriorment hi hagi hagut un altre règim de custòdia.
5a.- Les condicions de vida que el menor pugui tenir al nou domicili i al del progenitor no custodi si aquest sol·licita la custòdia.
6a.- L’evolució del règim de visites, estades i comunicacions amb el progenitor no custodi, atès que hi haurà menys obstacles per al canvi si el menor ha tingut poca relació amb aquest progenitor.
7a.- Si es tenia coneixement del canvi de domicili del progenitor amb anterioritat o no, és a dir, si era previsible.
8a.- Motius del trasllat, que poden ser tres:
– El canvi captritxós, i fins i tot maliciós, que s’ha d’impedir o limitar.
– El canvi forçós, que s’ha d’acceptar, però comporta que es reequilibri l’obligació alimentària quan suposa un sacrifici econòmic per al nou custodi, el règim d’estades amb el progenitor no custodi per a «compensar» períodes perduts, etc.
– El canvi voluntari però raonable i justificat per una millora en el desenvolupament de la personalitat o similars, que també s’ha d’acceptar, però no ha de comportar un sacrifici econòmic per al no custodi, ja que és a les mans del custodi ponderar els efectes i decidir si la millora compensa o no.
Si us trobeu en una situació similar a la descrita, els nostres professionals us poden prestar l’oportuna assistència legal per a una solució ajustada al vostre interès i el dels vostres fills
