L’Acord Extrajudical de Pagaments (I)
Una vegada el client que vol acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat, el primer pas, tant si es tracta d’un autònom com d’una assalariat, consisteix en intentar assolir un Acord Extrajudicial de Pagaments (AEP) amb els creditors.
ÉS un pas necessari, requerit per la Llei Concursal, que pretén evitar la via judicial
La possibilitat d’acudir AEP no és absoluta, sinó que es troba condicionada al compliment d’una sèrie de requisits de diferent naturalesa, regulats en diferents preceptes del Text Refós de la Llei Concursal.
Aquests requisits es classifiquen subjectius i objectius.
Requisits subjectius de l’ acord extrajudicial de pagaments:
El precepte que assumeix la funció de regular la legitimació activa per acudir a l’ AEP es concreta en el 631.1 LC, el qual estableix una diferenciació respecte de la figura del deutor, regulant dues categories. Així, aquest precepte diferencia la figura del deutor persona natural i la figura del deutor persona jurídica, escoltant-se, en ambdós casos, legitimació activa per incoar l’ AEP.
En relació amb el deutor persona jurídica, engloba tant les persones jurídiques inscriptibles, com les persones jurídiques no inscriptibles, això és, societats civils, associacions, cooperatives…
Prohibicions d’ acudir a l’ AEP
Amb independència de la condició d’ empresària o no d’ una persona natural, l’ article 634 TRLC regula determinats supòsits què de concórrer en la figura del deutor, li impossibiliten acudir a l’ AEP. En conseqüència, són, aquests extrems, elements limitadors de la utilització del mecanisme de la segona oportunitat.
- Limitacions personals. Condemna penal
Requisits objectius de l’ acord extrajudicial de pagaments
Insolvència del deutor
L’ element justificatiu de la utilització del mecanisme de la segona oportunitat és la insolvència del deutor. L’AEP no podia ser aliè a aquesta exigència. S’entén com a insolvent tot deutor que es trobi en una situació en la que no pot complir regularment les seves obligacions exigibles, com la insolvència imminent, en establir que es considera insolvent també el deutor que prevegi que no podrà complir regularment les seves obligacions.
Límit del passiu
L’ article 632 TRLC estableix un límit econòmic quant a la possibilitat d’ acudir a l’ AEP, en els casos de deutor persona natural, i el precepte 633 LEC efectua similar regulació quant a les persones jurídiques.
En relació amb les persones naturals, la norma 632 TRLC sosté que l’estimació inicial del valor del passiu no ha de superar els cinc milions d’ euros. D’aquesta forma, el deutor respecte del qual el passiu superi aquesta quantitat es veurà abocat a la sol·licitud del concurs voluntari.
Pel que fa a les persones jurídiques, l’ article 633 TRLC estableix diferents elements de limitació a la possibilitat d’ acudir a l’ AEP. Així, són tres els extrems que es regulen com a límits. En primer lloc, que l’ estimació inicial del valor de l’ actiu no sigui superior a cinc milions d’ euros. En segon lloc, que l’ estimació inicial de l’ import del passiu no sigui superior a cinc milions d’ euros. En tercer lloc, que acrediti la persona jurídica tenir menys de 50 creditors, sempre que, justifiqui disposar d’ actius suficients per pagar les despeses pròpies de la tramitació de l’ expedient.
Crèdits no afectes o afectes parcialment per l’ acord extrajudicial de pagaments
La norma 683 TRLC regula una sèrie de crèdits que, per la seva especial naturalesa, queden desafectes, totalment o parcialment, de la tramitació i resultat de l’ AEP. No obstant això, el grau de desafecció no és homogènia, entre ells.
- Crèdits amb garantia real
Un primer grup de crèdits ostenten una desafecció parcial, en concret, els crèdits amb garantia real.
Els crèdits amb garantia real no resulten afectats per l’ AEP de forma homogènia, sinó que el seu tractament serà dispar, en funció de les directrius contingudes en diferents preceptes de la LC.
- Crèdits de Dret públic
Un segon grup de crèdits presenten una desafecció absoluta respecte de l’ AEP, en concret, els crèdits de dret públic. L’ exclusió dels crèdits de dret públic de l’ AEP és recalcat en diversos articles de la LC.
Així, de forma taxativa en cap cas, els crèdits públics, gaudeixin o no de garantia real, podran veure’s afectats per l’ acord extrajudicial de pagaments, reafirmant aquesta exclusió, la norma 662.2 LC, exclou de convocar a la reunió amb el mediador els creditors de dret públic.
