La veritat és que les qüestions relacionades amb l’ús de trasters i places d’aparcament no solen donar problemes d’execució en processos familiars, però quan sorgeixen són difícils de resoldre, perquè no ha estat qüestió de debat o decisió judicial, sent molt diverses les solucions que es poden donar. Per tant, seria desitjable que les parts, tant en la demanda com en la resposta a la demanda, i els jutges en les seves sentències deixessin clar aquests extrems.
Normalment , l’ús de trasters i places de pàrquing es fa en el mateix lot que l’ús de l’habitatge familiar i els béns de la llar, especialment si es troben en el mateix edifici i constitueixen un únic immoble registral.
Els tribunals que adopten aquest criteri majoritari consideren que la plaça d’aparcament i el traster adjunt a l’habitatge familiar són elements que, per la seva ubicació i destinació, formen part de l’ús de la mateixa que el jutge de família ha atribuït en la sentència. Un ús i un altre s’associen si en són dependències inherents, complementàries o annexes.
No obstant això, per resoldre de manera justa a qui s’atribueix l’ús d’aquests annexos, també s’han d’avaluar altres qüestions , com la destinació que se li atorga i se li donarà en el futur, l’existència de vehicles que utilitzen un o ambdós cònjuges, la possibilitat de llogar per ajudar a pagar l’alimentació dels fills o les càrregues familiars, la disponibilitat d’altres garatges o trasters per part del cònjuge o progenitor a qui no es va atribuir l’ús de l’habitatge, etc.
Recentment, una sentència de l’Audiència Provincial de les Illes Balears (AP), tenint en compte les circumstàncies específiques del cas, no ha seguit aquest criteri, com sí que havia fet el jutge de família. El magistrat, en atribuir l’ús de l’habitatge a la mare, va entendre que la plaça d’aparcament també li corresponia.
Però l’AP ha confirmat l’apel·lació del pare contra la decisió del jutge. Considerava que les parts ja havien acordat que la plaça seria utilitzada pel progenitor que tenia la custòdia del nen en cada moment (que era compartida), ja que la mare no tenia vehicle, encara que de vegades un familiar li prestava un per portar el nen a activitats extraescolars. L’AP considera convenient que l’ús compartit i alternatiu es mantingui durant setmanes, coincidint amb la custòdia del menor, ja que aquest ús facilitarà el desenvolupament de les seves activitats.
Si necessiteu un advocat per a la tramitació d’un procés de família o divorci, els nostres professionals sabran proporcionar-vos l’oportuna assistència legal per a una solució ajustada al vostre interès i al dels vostres fills.
