Un cas recent ens recorda que les herències poden ser un camp de batalla brutal —i que, quan hi ha immobles pel mig, hi ha qui no dubta a trepitjar drets familiars per fer caixa.
En aquest cas, una persona d’edat avançada vivia tranquil·lament a la casa pairal familiar, on feia anys que tenia reconegut per escrit un dret d’habitació. Però després de la mort d’un dels germans, els hereus restants —convertits en administradors d’una societat que havia absorbit el patrimoni familiar— van decidir que era moment de vendre i repartir beneficis.
El pla? Dissoldre la societat, liquidar els actius i vendre la finca. Poc importava que hi visqués un familiar gran, amb drets reconeguts. Només volien els diners.
Una jugada legal per protegir-se: inscripció cautelar al registre
L’afectat va moure fitxa: va presentar una demanda per fer públic el document on constava el seu dret d’habitar la finca i, sobretot, va demanar que s’anotés al Registre de la Propietat com a mesura cautelar, per impedir que la venguessin d’amagat.
Inicialment, un jutjat li va dir que no. Però la seva persistència va donar fruit. L’Audiència Provincial ha vist clar que la dissolució de la societat i el nomenament d’un liquidador implica l’obligació de vendre els béns, inclosa la finca en disputa. Ara sí que hi havia un risc real de quedar-se al carrer.
La resolució és clara: cal protegir els més vulnerables
El tribunal estima el recurs i ordena la inscripció de la demanda al registre. Això blinda provisionalment el dret d’habitació i envia un missatge clar: les herències no poden ser excuses per fer fora familiars d’edat avançada de casa seva.
Moral del cas? Les lluites per herències poden ser descarnades. Però el dret també té eines per protegir els qui, sovint en silenci, només volen viure en pau allà on sempre han viscut.
