Qui té dret a l’herència?
Quan no hi ha testament s’obre la Successió Intestada i s’aplica la Llei.
LA SUCCESIÓ INTESTADA. REGULACIÓ.
- EN EL CODI CIVIL CATALÀ
La successió intestada es regula en el CCcat en els articles 441-444 del llibre quart.
La successió intestada té lloc quan no existeix títol successori, és a dir, testament o heretament o aquest títol resulta nul o esdevé ineficaç per repudiació, premoriència o indignitat per a succeir.
En quests supòsits cal fer una declaració d’hereus.
Que es una declaració d’hereus?
És un tràmit notarial imprescindible que s’ha de fer en els supòsits anteriors (la manca de testament, o quan aquest esdevé ineficaç)
Quines són les persones interessades en fer una declamació d’hereus?
Quant una persona mor sense testament, que des del punt de vist successori anomenem causant, es produeix la vocació, que és una crida genèrica a tots els possibles hereus existents en el moment de la mort.
En la successió intestada, les crides es realitzen a favor dels parents en línia ascendent, descendents o col·laterals, fins al quart grau.
La successió intestada és sempre subsidiària i a manca de l’expressió de la voluntat del causant.
L’article 411-3.2 ens diu que la successió intestada només tindrà lloc en defecte d’hereu instituït i és incompatible amb l’heretament i amb la successió universal.
No obstant això, una persona pot haver atorgat testament i manifestat la seva voluntat successòria, obrir-se igualment la successió intestada, aquest supòsit es pot donar per les raons que es regulen en els articles 421-1 a 422-13 Ccat.)
- REGLES DE LA SUCESSIÓ INTESTADA
Si bé la norma bàsica de crides està basada en el parentiu, existeixen diferències en relació amb l’ordre del ius delationis en les diferents autonomies amb dret propi.
- EL PARENTIU.-La proximitat del parentiu es determina pel nombre de generacions. Cada generació forma un grau, i cada sèrie de graus una línia. La línia pot ser directa o col·lateral.
La línia és directa si las persones descendeixen l’una de l’altra, i pot ésser descendent o ascendent. La descendent uneix al progenitor amb els qui en descendeixen. L’ascendent uneix una persona amb aquelles de les que descendeix.
La línia és col·lateral si las persones no descendeixen l’una de l’altra però venen d’un tronc comú.
Per fer-ho més entenedor cal explicar que significa generació, grau i línia.
I – La generació determina la proximitat del parentiu. Les generacions més properes són en línia ascendents la dels seus pares, i en línia descendent la dels seus fills.
II.- El grau està format per cada generació. Així doncs, entre pare i fill hi ha un grau i entre el fill i l’avi hi ha dos graus i amb el besavi tres graus.
III.- La línia és la sèrie de divisions que hi ha entre els membres d’un mateix grup de parents que estan integrats dintre d’una mateixa generació.
IV.- La línia pot ser directa o col·lateral. Es diu directa la constituïda per la sèrie de graus entre persones que descendeixen l’una de l’altra; la col·lateral és la sèrie de graus entre persones que no descendeixen els uns dels altres, però que procedeixen d’un tronc comú.
Com es computen els graus?
En la línia directa es computen els graus pel nombre de generacions, descomptant la del progenitor. Per exemple, el causant distarà un grau del seu pare, dos del seu avi, tres del seu besavi, o el que és el mateix, el pare del causant és el seu ascendent de primer grau, l’avi de segon grau. En línia descendent s’aplica el mateix criteri.
Per fer el càlcul en la línia col·lateral hem de sumar les generacions de cada branca que surten del tron comú. Així, el causant dista dos graus del seu germà i tres del seu nebot i quatre del fill del seu nebot.
En la línia col·lateral es puja fins al tronc comú, i es baixa fins a la persona amb la que cal fer la computació, el germà dista dos grau del germà, tres de l’oncle germà del pare o de la mare, quatre dels cosí germà i així successivament.
