![\"Usdefruit\"\/](\"https:\/\/repository.clientlink.es\/repository\/common\/images\/shutterstock1146638477.jpg?15\")
<\/figure>L’usdefruit \u00e9s un dret real, de car\u00e0cter temporal, que atribueix al seu titular<\/strong> el dret a gaudir dels b\u00e9ns aliens<\/strong> amb l’obligaci\u00f3 de conservar la seva forma i subst\u00e0ncia, tret que el t\u00edtol de la seva constituci\u00f3 o la llei autoritzin una altra cosa (CC art.469).<\/p> \u2022 \u00c9s un dret real, <\/strong>perqu\u00e8 l’usufructuari arriba a la cosa sense necessitat de col\u00b7laboraci\u00f3 de cap altra persona. Si b\u00e9 a causa de l’objecte sobre el qual pot recaure l’usdefruit aquesta nota es pot veure debilitada o fins i tot discutida<\/strong>, com pot ser l’usdefruit d’accions o participacions socials, ja que no recau sobre coses en el sentit t\u00e8cnic, o sobre drets de cr\u00e8dit, ja que l’usdefruit en aquests casos recau sobre una prestaci\u00f3 la qual, com no pot ser altrament, requereix el concurs d’una altra persona.<\/p> \u2022 \u00c9s temporal<\/strong>, est\u00e0 subjecte a terme, que pot ser:<\/p> – cert<\/strong>, en cas d’usdefruit temporal, i<\/p> – incert<\/strong>, en cas d’usdefruit vitalici.<\/p> El car\u00e0cter vitalici<\/strong> de l’usdefruit no n’\u00e9s essencial; no cal entendre aquesta norma com a estructural de tal dret i imperativa, com resulta de la seva regulaci\u00f3 legal, que admet la perviv\u00e8ncia<\/strong> del desmembrament del domini en usdefruit i nua propietat fins i tot despr\u00e9s de la mort de l’usufructuari, ja que es permet que un cop mort aquest s’autoritzi la seva transmissi\u00f3<\/strong> altres persones en el t\u00edtol constitutiu (DGRN Resol 8-11-19 i TS 2-6-52).<\/p> En cas d’establir-ne una durada<\/strong> de l’usdefruit superior a la legal<\/strong>, estar\u00edem davant una nul\u00b7litat parcial<\/strong>, \u00e9s a dir, quant a l’exc\u00e9s, de manera que en arribar el termini assenyalat per la llei es determina inexorablement l’extinci\u00f3 de l’usdefruit (TS 8-1-68 i 5-4-88). No obstant aix\u00f2, sembla defensable que \u00e9s possible establir un pacte<\/strong> en qu\u00e8 la durada d’usdefruit sigui superior a la legal, tenint efic\u00e0cia real, durant el termini legal, i efic\u00e0cia personal, quant a l’exc\u00e9s (Rivero).<\/p> L’usdefruit pot constituir-se<\/strong> de les seg\u00fcents formes<\/strong> (CC art.468):\u2022 Per la llei: s\u00f3n els usdefruits denominats legals i sempre recauen sobre la totalitat o una part al\u00edquota d’un patrimoni, sense perjudici de la facultat de commutaci\u00f3 (CC art.839 i 840). \u00c9s l’usdefruit que s’atribueix a una persona determinada quan concorren les circumst\u00e0ncies previstes a la llei. No sorgeix directament de la llei, sin\u00f3 m\u00e9s aviat el seu exercici, pel titular respectiu, d’una facultat legalment prevista.<\/p> Actualment, l’\u00fanic usdefruit legal que preveu el Codi civil \u00e9s l’usdefruit vidual (CC art.834 s.). La jurisprud\u00e8ncia ent\u00e9n que el c\u00f2njuge vidu per la seva sola crida a la quota legal usufructu\u00e0ria no pot ser considerat hereu, sin\u00f3 legatari (TS 16-12-14, EDJ 269286, entre moltes altres). No ser considerat hereu suposa que no pot ser demandat pels deutes de l’her\u00e8ncia, per\u00f2 se’l considera com a tal a l’efecte de promoure la partici\u00f3 de l’her\u00e8ncia. No es pot fer la partici\u00f3 de l’her\u00e8ncia sense el concurs del c\u00f2njuge vidu.<\/p> – Per negoci jur\u00eddic, manifestada en acte entre vius o en \u00faltima voluntat (CC art.469). Pot ser purament, o sota condici\u00f3 o terme. En cas d’adquirir l’usdefruit a t\u00edtol oner\u00f3s, cal que consti el nom dels c\u00f2njuges dels adquirents casats, ja que l’adquisici\u00f3 afecta les seves respectives societats conjugals (LH art.9 i RH art.51.9) (Res 22 abril 2003).<\/p> – Per prescripci\u00f3 adquisitiva.<\/p> – Per decisi\u00f3 judicial, encara que no ho contempla el CC art.468, b\u00e9 aprovant la constituci\u00f3 de l’usdefruit pactada per les parts, o b\u00e9 constituint l’usdefruit judicialment. Normalment seran particions.<\/p> Centrant-nos en la constituci\u00f3 \u00abinter vius<\/strong>\u00bb de l’usdefruit objecte d’aquesta an\u00e0lisi, pot ser<\/strong> a trav\u00e9s de qualsevol contracte apte per a la constituci\u00f3 d’un dret d’usdefruit (compravenda, donaci\u00f3, transacci\u00f3, societat, permuta, etc.). No pot n\u00e9ixer<\/strong> a trav\u00e9s d’un contracte incompatible amb la mateixa naturalesa de l’usdefruit, com ara l’arrendament o el mandat. Caldr\u00e0, doncs, estar a la disciplina (capacitat, efectes, forma) del tipus contractual elegit. El contracte constitutiu de l’usdefruit \u00e9s, a m\u00e9s de la creaci\u00f3 de relacions jur\u00eddiques personals determinades (compradors i venedors, donants i donataris, etc.), es constitueix un r\u00e8gim jur\u00eddic especial per a un b\u00e9, que poden no coincidir (Rivero Hern\u00e1ndez).<\/p> S\u00f3n l’usufructuari i el nu propietari<\/p> No hi ha cap regla especial que es refereixi a la capacitat<\/strong> per ser usufructuari. Pot, per tant, ser usufructuari<\/strong> qualsevol persona apta per celebrar un negoci jur\u00eddic inter vius<\/em> o per adquirir mortis causa<\/em> o per usucapi\u00f3.<\/p> En conseq\u00fc\u00e8ncia, nu propietari <\/strong>\u00e9s l’amo d’aquesta cosa, per\u00f2 compta amb la limitaci\u00f3 de no poder-ne gaudir o gaudir-ne, perqu\u00e8 aquest dret pertany a l’usufructuari.<\/p> La constituci\u00f3 de l’usdefruit \u00e9s un acte de gravamen sobre la cosa, per tant, \u00e9s un acte de disposici\u00f3. No poden constituir un usdefruit els qui tinguin el domini o el dret sobre el qual s’esqueixar\u00e0 la facultat de percebre els fruits, afectats per una prohibici\u00f3 de disposar -en sentit real-, no merament obligacional.<\/p> A trav\u00e9s de la constituci\u00f3 d’usdefruit se’n crea un altre de m\u00e9s limitat objectivament, es requereix que el dret real que es constitueix (contingut concret, facultats) c\u00e0piga a l’\u00e0mbit objectiu i temporal del dret gravat (titularitat del constituent), i que les facultats que inclogui aquell gravamen siguin objectivament compatibles amb les del dret gravat (Rivero Hern\u00e1ndez). La clau \u00e9s, per tant, que el constituent sigui titular d’una situaci\u00f3 jur\u00eddica que comprengui, en el contingut institucional, la facultat de gaudi susceptible de quedar constitu\u00efda i, si escau, transmesa com a tal dret real. En definitiva, pot constituir l’usdefruit aquell que sigui titular d’un dret que inclogui entre les seves facultats la de percebre els fruits del b\u00e9 o dret de qu\u00e8 \u00e9s titular.Pot, per tant, constituir un usdefruit:<\/p> – el propietari, el censatari, el superficiari (el dret de superf\u00edcie \u00e9s un dret temporal, la qual cosa comporta que l’usdefruit s’extingeix quan ho fa el dret de superf\u00edcie);<\/p> – el propietari la titularitat del qual no \u00e9s definitiva per estar subjecte a una condici\u00f3 resolut\u00f2ria. Si es resol el dret del constituent, es resol el dret d’usdefruit;<\/p> – l’usufructuari, que ho podr\u00e0 constituir, per\u00f2 sempre ser\u00e0 un usdefruit de menor contingut que el del constituent;<\/p> – el nu propietari, que donar\u00e0 lloc al naixement d’un usdefruit successiu.<\/p> Sup\u00f2sits particulars <\/strong><\/p> a) Pares: necessiten autoritzaci\u00f3 judicial per constituir un dret d’usdefruit sobre b\u00e9ns immobles, establiments mercantils o industrials, objectes preciosos i valors mobiliaris, llevat que el fill tingui 16 anys complerts i consenti en escriptura p\u00fablica (CC art.166).<\/p> b) Curador: si exerceix funcions representatives respecte d\u2019una persona necessitada de mesures de suport, necessitar\u00e0 en tot cas autoritzaci\u00f3 judicial quan constitueixi un usdefruit sobre b\u00e9ns immobles, establiments mercantils o industrials, b\u00e9ns o drets d’especial significat personal o familiar, b\u00e9ns mobles d’extraordinari valor, objectes preciosos i valors mobiliaris no cotitzats en mercats oficials, i en tots els altres casos en qu\u00e8 sigui susceptible d’inscripci\u00f3 (CC art.287).<\/p> c) Menor emancipat: pot constituir a favor d’un altre un usdefruit sobre b\u00e9ns mobles, per\u00f2 no sobre b\u00e9ns immobles; per a aquests necessita el consentiment dels seus progenitors i, si manquen tots dos, el del seu defensor judicial (CC art.247).<\/p> d) Societat de capital: en cas d’usdefruit sobre un b\u00e9 pertanyent a una societat de capital, ser\u00e0 necessari l’acord de la junta d’aquesta, sempre que es consideri actiu essencial (LSC art.160.f).<\/p> e) C\u00f2njuges en r\u00e8gim de societat de guanys: cal el consentiment de tots dos quan es tracti d’un b\u00e9 de guanys, per a la societat de guanys o presumptivament de guanys. S\u00f3n v\u00e0lids els actes de disposici\u00f3 de t\u00edtols valors realitzats pel c\u00f2njuge al nom del qual figurin o en poder del qual es trobin (CC art.1384). Per tant, el c\u00f2njuge titular d’un t\u00edtol que consti en paper o anotaci\u00f3 en compte podria constituir per si mateix, sense el consentiment del c\u00f2njuge, un dret d’usdefruit sobre aquest. Entenent per t\u00edtol valor els valors negociables (MV art.2). No es poden considerar incloses les participacions socials, ja que no tenen la consideraci\u00f3 de t\u00edtols valors, i per constituir un dret d’usdefruit sobre aquestes, encara que sigui titular un sol dels c\u00f2njuges, si tenen car\u00e0cter de guanys, cal el consentiment dels dos c\u00f2njuges. El CC art.1384 no atribueix cap titularitat, sin\u00f3 que \u00e9s una norma de protecci\u00f3 del tr\u00e0nsit.<\/p> f) Habitatge habitual: \u00e9s necessari el consentiment dels dos c\u00f2njuges, sigui quin sigui el seu r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial.<\/p> g) Condomini: cal distingir:<\/p> – la constituci\u00f3 per un copropietari d’un dret d’usdefruit sobre la seva quota, sup\u00f2sit en qu\u00e8 l’usufructuari compartir\u00e0 el gaudi amb els altres comuners;<\/p> – per constituir un usdefruit sobre la totalitat o una porci\u00f3 material del b\u00e9 usufructuat, ser\u00e0 indispensable el consentiment un\u00e0nime de tots els comuners. No obstant aix\u00f2, si un comuner constitueix un usdefruit de manera unilateral sobre la totalitat del b\u00e9 usufructuat, i amb posterioritat es divideix la cosa comuna adjudicant-se-la al concedent de l’usdefruit, no podr\u00e0 impedir l’exercici del dret concedit, en congru\u00e8ncia amb el principi de no anar contra els mateixos actes i el que disposa el CC art.597-3r respecte de les servituds (Rivero Hern\u00e1ndez).<\/p> h) Apoderat: necessita poder suficient, per la qual cosa a causa de la interpretaci\u00f3 restrictiva dels poders ha de constar expressament al poder la facultat d’usufructuar o de disposar, alienar i constituir tota mena de drets reals.<\/p> Autoritzaci\u00f3 per a l’alienaci\u00f3 o el gravamen de valors mobiliaris <\/strong><\/p> I. ora-Tamayo concreta qu\u00e8 s’ent\u00e9n per valors mobiliaris. a majoria de la doctrina defineix el t\u00edtol valor com el document, essencialment transmissible, necessari per exercir el dret literal i aut\u00f2nom en ell esmentat. Podem ampliar el concepte definint els valors negociables com qualsevol dret de contingut patrimonial, sigui quina sigui la seva denominaci\u00f3, que per la seva configuraci\u00f3 jur\u00eddica pr\u00f2pia i r\u00e8gim de transmissi\u00f3 sigui susceptible de tr\u00e0nsit generalitzat i impersonal en un mercat financer (LMV art.2). Per tant, tots aquells productes que la llei del mercat de valors relaciona al seu articulat com a valors que estan inclosos en el concepte de t\u00edtol valor, igual si consten en suport paper o mitjan\u00e7ant anotacions en compte.<\/p> Per a l’alienaci\u00f3 o el gravamen de valors mobiliaris, cal autoritzaci\u00f3 judicial, excepte si el seu import es reinverteix en b\u00e9ns o valors segurs (CC art.166). Per tant, si la finalitat de l’alienaci\u00f3 o el gravamen, per molt lloable que se la qualifiqui, no \u00e9s invertir-ne l’import en b\u00e9ns o valors segurs, l’autoritzaci\u00f3 judicial \u00e9s necess\u00e0ria. Per exemple, la venda es fa per costejar els estudis del menor a l’estranger, per sufragar unes despeses m\u00e8diques importants, perqu\u00e8 els pares no tenen prou recursos per fer-ho, etc. No es tracta que no es puguin alienar els valors, sin\u00f3 que cal fer-ho amb autoritzaci\u00f3 judicial. No es tracta nom\u00e9s que no es podran alienar sense la necess\u00e0ria autoritzaci\u00f3; tampoc no es podran gravar (per exemple, pignorar en garantia d’un pr\u00e9stec per a les finalitats anteriors). Fins i tot, si es tracta de valors mobiliaris que cotitzin en mercats secundaris, a difer\u00e8ncia del que passa amb el tutor del menor i amb el curador representatiu, que no necessiten l’autoritzaci\u00f3 judicial en aquesta mena de valors (CC art.287). <\/p> Si l’import de l’alienaci\u00f3 es reinverteix en b\u00e9ns o valors segurs, l’autoritzaci\u00f3 judicial no \u00e9s necess\u00e0ria. No cal que la inversi\u00f3 es faci en valors; pot ser en altres b\u00e9ns (per exemple, un immoble, una joia, una obra d’art, etc.). La dificultat consisteix a assegurar-se si efectivament aquesta inversi\u00f3 es va fer en alguna cosa segura i l’incompliment per part dels pares de la seva obligaci\u00f3 d’invertir de manera segura afecta la validesa de l’alienaci\u00f3 realitzada o, per contra, afecta exclusivament la responsabilitat dels pares. Tinguem en compte que no es tracta d’una obligaci\u00f3 que els pares hagin de complir amb anterioritat o simult\u00e0niament a l’alienaci\u00f3: \u00e9s una obligaci\u00f3 que han de complir amb posterioritat, sense termini fixat pel seu compliment.<\/p> No hi ha unanimitat en la doctrina. S’enfronten dos interessos dignes de protecci\u00f3 jur\u00eddica:<\/p> – la protecci\u00f3 del patrimoni del menor d’edat, i<\/p> – la seguretat del tr\u00e0nsit jur\u00eddic.<\/p> Amb la majoria de la doctrina creiem que, al nostre ordenament jur\u00eddic, preval la seguretat del tr\u00e0nsit i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, cal mantenir la validesa de l’alienaci\u00f3, encara que els pares incompleixin l’obligaci\u00f3 de fer una inversi\u00f3 segura i, sens perjudici, de les responsabilitats que els siguin exigibles per l’incompliment. S\u00f3n diverses les raons que fan sostenir la validesa:<\/p> a) Que la gesti\u00f3 d’un patrimoni mobiliari \u00e9s una cosa din\u00e0mica que, per a la conservaci\u00f3 o l’obtenci\u00f3 de m\u00e9s rendiment, obliga en molts casos a l’alienaci\u00f3 dels valors que el componen; en cert sentit, la din\u00e0mica en la gesti\u00f3 d’aquest patrimoni, mitjan\u00e7ant alienacions, \u00e9s un acte d’administraci\u00f3.<\/p> b) Que el Codi Civil atribueix als valors mobiliaris facultats dispositives als seus titulars, superiors a les que tenen sobre altres b\u00e9ns; aix\u00ed:<\/p> – en seu de guanys s\u00f3n v\u00e0lids els actes d’administraci\u00f3 de b\u00e9ns i els de disposici\u00f3 de diners o t\u00edtols valors realitzats pel c\u00f2njuge al nom del qual figurin o en poder del qual es trobin (CC art.1384);<\/p> – respecte al curador representatiu i respecte al tutor del menor, s’exigeix l’autoritzaci\u00f3 judicial nom\u00e9s pel que fa als valors mobiliaris que no cotitzin en mercats oficials (CC art.287).<\/p> c) Que, quan es necessita l’autoritzaci\u00f3 judicial per a l’alienaci\u00f3 de b\u00e9ns de menors d’edat, s’exigeix que consti a la sol\u00b7licitud la finalitat que s’hagi d’aplicar a la suma que s’obtingui per l’alienaci\u00f3. El jutge pot adoptar les mesures necess\u00e0ries per assegurar que la quantitat obtinguda per l’acte d’alienaci\u00f3 o gravamen, aix\u00ed com per la realitzaci\u00f3 del negoci o contracte autoritzat, s’apliqui a la finalitat en atenci\u00f3 a la qual s’hagu\u00e9s concedit l’autoritzaci\u00f3 (LJV art.66). \u00c9s a dir, que l’efic\u00e0cia de l’alienaci\u00f3 no queda condicionada a la destinaci\u00f3 de la quantitat obtinguda, a menys, potser, que el jutge ho hagu\u00e9s ordenat com a mesura de garantia. D’aix\u00f2 se’n dedueix que, si quan es necessita l’autoritzaci\u00f3 judicial l’efic\u00e0cia de l’alienaci\u00f3 no es condiciona a la destinaci\u00f3 correcta de la suma obtinguda, no es veu ra\u00f3 per aplicar-la en cas que aquesta autoritzaci\u00f3 no es necessiti.<\/p> Es dispensa de l’autoritzaci\u00f3 per a l’alienaci\u00f3, per\u00f2 no per al gravamen (CC art.166). Part de la doctrina sost\u00e9 que aquesta dispensa s’haur\u00e0 d’aplicar tamb\u00e9 per al gravamen. Nosaltres en discrepem, ja que la r\u00e0tio de la dispensa es troba en el fet que la gesti\u00f3 d’un patrimoni mobiliari ha de ser din\u00e0mica i permetre la substituci\u00f3 dels valors existents, i al gravamen no veiem que es doni aquest dinamisme. L’exclusi\u00f3 al gravamen, a parer nostre, \u00e9s encertada.<\/p> Si el patrimoni mobiliari del menor t\u00e9 una certa entitat, els pares podran administrar-ho directament, per\u00f2 si no s\u00f3n persones coneixedores del m\u00f3n financer o borsari, potser el m\u00e9s convenient \u00e9s encomanar la gesti\u00f3 d’aquest patrimoni a un tercer, a trav\u00e9s dels mecanismes de gesti\u00f3 col\u00b7lectiva, a un intermediari financer o figures an\u00e0logues; l’administraci\u00f3 pel tercer suposar\u00e0 moltes vegades comprar i vendre valors. Els pares no necessitaran l’autoritzaci\u00f3 judicial per a aquest enc\u00e0rrec; el seu car\u00e0cter d’acte d’administraci\u00f3 es veu clarament, ja que en definitiva es tracta de gestionar per un expert el patrimoni mobiliari dels fills.<\/p> Com a elements reals de l’usdefruit podem assenyalar l’objecte sobre el qual l’usdefruit recau i, si l’usdefruit es constitueix a t\u00edtol oner\u00f3s, el preu.<\/p> Poden ser objecte<\/strong> d’usdefruit totes les coses mobles i immobles, i fins i tot els drets que no siguin personal\u00edssims o intransmissibles (CC art.469). Davant la possibilitat d’estendre l’usdefruit sobre situacions no reals, D\u00edez-Picazo ent\u00e9n que la categoria d’usdefruit no s’identifica necess\u00e0riament amb la de dret real, sin\u00f3 que es tracta d’una forma de titularitat, la titularitat usufructu\u00e0ria, que es configura com a dret real quan recau sobre b\u00e9ns materials, i a un dret o una s\u00e8rie de drets de naturalesa diferent quan recau sobre un altre tipus de b\u00e9ns. Sense perjudici que hi hagi diferents classes d’usdefruits especials per ra\u00f3 de l’objecte sobre el qual recauen, podem enumerar les seg\u00fcents classes d’usdefruit per ra\u00f3 del seu objecte:<\/p> – de coses incorporals, com les creacions de l’enginy protegides per la propietat intel\u00b7lectual i industrial;<\/p> – sobre drets, que no crea un nou dret, sin\u00f3 que els subjectes apareixen amb una titularitat conjunta i limitada per la relaci\u00f3 usufructu\u00e0ria existent entre ells;<\/p> – sobre una universalitat;<\/p> – de coses consumibles.<\/p> Hi ha, a m\u00e9s, un parell de casos discutits a la doctrina:<\/p> a) Usdefruit sobre una part d’una finca: Ho admet la DGRN considerant que no hi ha cap obstacle jur\u00eddic a la constituci\u00f3 de drets de gaudi, reals o personals, concretats sobre una sola porci\u00f3 material de la finca sobre la qual es constitueixen, sempre que quedi prou determinada la porci\u00f3 de la finca sobre la qual recau el dret de gaudi, sense que sigui necess\u00e0ria la pr\u00e8via segregaci\u00f3 (DGRN Resol 1-7-13).<\/p> Es planteja tamb\u00e9 si aquest usdefruit sobre part d’una finca es pot entendre equiparat a un acte de parcel\u00b7laci\u00f3, amb la conseg\u00fcent necessitat d’obtenir llic\u00e8ncia administrativa: Haur\u00e0 d’estar, en primer lloc, a la legislaci\u00f3 urban\u00edstica de la comunitat aut\u00f2noma corresponent i, mancant previsi\u00f3, que hauran d’aplicar-se els criteris generals, resolent que no hi ha tal parcel\u00b7laci\u00f3 i no cal la llic\u00e8ncia urban\u00edstica (DGRN Resol 16-6-12 sobre la constituci\u00f3 d’un dret de superf\u00edcie, per la qual cosa \u00e9s aplicable a aquest cas). Els seus arguments s\u00f3n:<\/p> – perqu\u00e8 fos necess\u00e0ria la llic\u00e8ncia, caldria que, juntament amb la constituci\u00f3 de l’usdefruit sobre una part de la finca, aquesta porci\u00f3 fos susceptible de constituir-ne una finca independent, donat que la constituci\u00f3 d’un dret d’usdefruit no t\u00e9 car\u00e0cter permanent i, a m\u00e9s, el nu propietari mant\u00e9 facultats d’\u00fas i gaudi sobre la porci\u00f3 de terreny sobre la qual es constitueix l’usdefruit, i<\/p> – no existeix activitat d’urbanitzaci\u00f3 i edificaci\u00f3 que permeti equiparar-la a la constituci\u00f3 d’un nucli de poblaci\u00f3. Aix\u00ed tamb\u00e9 en algunes legislacions auton\u00f2miques.<\/p> b) Usdefruit sobre part d’un edifici sense necessitat de divisi\u00f3 horitzontal. S’admet sempre que amb aix\u00f2 no s’estigui configurant una divisi\u00f3 horitzontal encoberta, a la qual li resultaria aplicable la necessitat d’autoritzaci\u00f3 administrativa (DGRN Resol 16-12-94).<\/p> En cas de constituir-se l’usdefruit a t\u00edtol oner\u00f3s, l’altre element real seria el preu<\/strong>. En aquest cas serien aplicables les regles pr\u00f2pies del tipus contractual elegit.<\/p> Alguns autors com Lacruz o Albaladejo han ent\u00e8s que, en cas de constituir-se un usdefruit inter vius i a t\u00edtol oner\u00f3s amb assenyalament d’un termini de durada, excepte haver-se pactat el contrari, no hi ha inconvenient que l’usdefruit continu\u00ef durant el termini pactat, de tal manera que, si l’usufructuari mor abans de complir-se el termini, passaria el dret d’usdefruit als seus hereus fins que es compleixi el termini estipulat.<\/p> S’ha adm\u00e8s la constituci\u00f3 de l’usdefruit en qu\u00e8 les parts pacten les seg\u00fcents contraprestacions:<\/p> – una quantitat mensual peri\u00f2dica (TS 6-6-91);<\/p> – una renda vital\u00edcia (TS 3-11-88, EDJ 8667);<\/p> – la realitzaci\u00f3 d’obres i despeses de distribuci\u00f3 i embelliment de la cosa gravada (TS 22-1-08, EDJ 3250);<\/p> – la cessi\u00f3 per una societat d’un usdefruit vitalici a favor de diverses persones i els seus descendents fins a la segona generaci\u00f3 a canvi d’una contraprestaci\u00f3 anual (DGRN Resol 22-4-03).<\/p> Com a tal es consideren la forma i el t\u00edtol de constituci\u00f3 de l’usdefruit.<\/p> a) Forma de constituci\u00f3. Es poden distingir els seg\u00fcents modes de constituci\u00f3 mitjan\u00e7ant negoci inter vius:<\/p> – Via de trasllat<\/strong> de l’usdefruit, el constituent es ret\u00e9 la nua propietat.<\/p> – Via de deductio<\/strong> de l’usdefruit pel constituent, transferint-se la nua propietat. Dins d’aquesta manera hi ha la variable seg\u00fcent: la reserva pel constituent de l’usdefruit per a si i per a un tercer (en la majoria dels casos, el c\u00f2njuge), de manera conjunta i successiva.<\/p> – Via de doble alienaci\u00f3, disposant de l’usdefruit a favor d’un (o diversos) i de la nua propietat a favor d’un altre (o altres). Una altra variant seria la constituci\u00f3 d’un usdefruit a favor d’una persona i la transmissi\u00f3 de la nua propietat a favor d’una altra, sent aquesta \u00faltima amb la qual es formalitza el contracte (no compareixent l’usufructuari), cas en qu\u00e8 es produirien els efectes propis d’una estipulaci\u00f3 a favor de tercer.<\/p> b) T\u00edtol de constituci\u00f3. No hi ha regles especials sobre la constituci\u00f3 de l’usdefruit per negoci jur\u00eddic inter vius. S’aplica el principi general de la llibertat de forma. Com a excepci\u00f3, si es constitueix per negoci jur\u00eddic a t\u00edtol gratu\u00eft i l’usdefruit recau sobre b\u00e9ns immobles, ser\u00e0 requisit de validesa l’escriptura p\u00fablica; altrament, estarem davant d’un acte nul de ple dret.<\/p> En cas d’una compravenda d’usdefruit totalment simulada per manca de preu, \u00e9s nul de ple dret i no es pot reconduir a una donaci\u00f3 (TS 11-1-07, EDJ 8520).<\/p> Tamb\u00e9 \u00e9s possible la constituci\u00f3 de l’usdefruit mitjan\u00e7ant conveni regulador de separaci\u00f3 judicial.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" contracte \u00abinter vivos\u00bb que atribueixi a un altre el dret temporal a gaudir d’un b\u00e9<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":9173,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[1,142,141],"tags":[],"class_list":["post-9231","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","category-familia","category-herencies"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9231"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9231"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9231\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9232,"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9231\/revisions\/9232"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9173"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9231"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9231"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9231"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}CONSTITUCI\u00d3N \u00abINTER VIVOS\u00bb<\/h2>
Elements personals<\/h3>
Elements reals <\/strong><\/h3>
Elements formals <\/h3>