Els fills i els seus descendents succeeixen els seus pares i altres ascendents sense distinci\u00f3 de sexe, edat o filiaci\u00f3.<\/p>\n
II .- Ascendents. Sense perjudici del dret de recobrament i successi\u00f3 troncal, l’her\u00e8ncia es defereix al pare i a la mare per parts iguals.<\/p>\n
Pel sup\u00f2sit\u00a0 que un dels pares hagi premort al causant o no vulgui o no pugui acceptar l’her\u00e8ncia, la seva part acreix l’altre progenitor.<\/p>\n
A falta de pare i mare, o quan tots dos no vulguin, o no puguin acceptar, l’her\u00e8ncia es defereix als ascendents m\u00e9s propers en grau.<\/p>\n
III .- C\u00f2njuge. Sense perjudici del dret de recobrament i successi\u00f3 troncal.<\/p>\n
La crida al c\u00f2njuge supervivent no tindr\u00e0 lloc si a la mort del causant,\u00a0 estigu\u00e9s decretada la separaci\u00f3 judicial, \u00f3 es trobessin en tr\u00e0mit els procediments dirigits a obtenir la declaraci\u00f3 de nul.litat del matrimoni, de divorci o separaci\u00f3, o\u00a0 si estaven separats de fet de com\u00fa acord que consti fefaentment.<\/p>\n
Si el vidu hereu legal mor sense haver disposat per qualsevol t\u00edtol de tots els b\u00e9ns adquirits del seu c\u00f2njuge, es defereix, els que quedin, als parents del premort anomenats en aquest moment a la seva successi\u00f3 legal, com a hereus d’aquest, i substituts d’aquell.<\/p>\n
A falta d’aquests parents, aquests b\u00e9ns quedaran integrats en l’her\u00e8ncia del supervivent.<\/p>\n
IV. Col \u00b7 laterals, sense perjudici del dret de recobrament i successi\u00f3 troncal.<\/p>\n
Els germans i fills i n\u00e9ts de germans s\u00f3n cridats amb prefer\u00e8ncia als altres col \u00b7 laterals.<\/p>\n
Si no concorren m\u00e9s que germans de doble vincle, la delaci\u00f3 t\u00e9 lloc per parts iguals. Si concorren germans amb descendents d’altres germans de doble vincle, l’her\u00e8ncia es defereix als primers per dret propi i als segons per substituci\u00f3 legal. Si concorren fills i n\u00e9ts de germans, l’her\u00e8ncia es defereix per substituci\u00f3 legal, per\u00f2 si concorren nom\u00e9s fills o nom\u00e9s n\u00e9ts de germans, l’her\u00e8ncia es defereix per caps.<\/p>\n
Si no hi ha\u00a0 germans ni fills o n\u00e9ts de germans, l’her\u00e8ncia es defereix als altres parents del causant en l\u00ednia col \u00b7 lateral fins al quart grau.<\/p>\n
V. – Comunitat aut\u00f2noma i Hospital de Nostra Senyora de Gr\u00e0cia. El que segueix, sense perjudici del dret de recobrament i successi\u00f3 troncal.<\/p>\n
En defecte dels anteriors, succeeix la Comunitat Aut\u00f2noma.<\/p>\n
L’Hospital de Nostra Senyora de Gr\u00e0cia ser\u00e0 anomenat, amb prefer\u00e8ncia, a la successi\u00f3 legal dels malalts que morin en ell o en establiments dependents.<\/p>\n
4)\u00a0 GAL\u00cdCIA<\/span><\/b><\/p>\n S’aplica el Codi Civil, per\u00f2 en defecte de parents, hereta la Comunitat Aut\u00f2noma de Gal\u00edcia.<\/p>\n A difer\u00e8ncia del Codi Civil espanyol, s\u2019\u2019est\u00e9n als membres de la parella els drets i obligacions que la Llei del Dret civil de Gal\u00edcia reconeix als c\u00f2njuges.<\/p>\n 5) PA\u00cdS BASC<\/span><\/b><\/p>\n Al Pa\u00eds Basc s’ha de tenir en compte que es diferencien aquestes zones:<\/p>\n Bizkaia<\/span><\/b>: aqu\u00ed cal distingir el territori hist\u00f2ric o Terra Plana on regeixen especialitats forals i la resta de Biscaia on regeix el Codi civil. La zona no foral de Biscaia est\u00e0 composta pels seg\u00fcents municipis: Balmaseda, Bermeo, Durango, Ermua, Gernika, Lumo, Lanestosa, Lekeitio, Markina-Xemein, Ondarroa, Otxandio, Portugalete i Plentzia, Ordu\u00f1a i Bilbao.<\/p>\n Araba-\u00c1lava<\/span><\/b>: aqu\u00ed regeix el Codi civil, amb dues especialitats:<\/p>\n \u00a0<\/b><\/p>\n a) Llodio i Aramaio<\/b>, on s’apliquen les normes del territori hist\u00f2ric o Terra Plana de Biscaia.<\/p>\n b) La terra d’Ayala,<\/span><\/b> on s’aplica el Codi civil per\u00f2 hi ha llibertat de testar sense ser necessari deixar b\u00e9ns als legitimaris. Aquest anomenat fur d’Ayala s’aplica en els municipis d’Ayala, Amurrio i Okondo, i en els<\/p>\n poblats de Mendieta, Retes de Tudela, Santa Coloma i Sojoguti, del municipi de Artziniega.<\/p>\n Els ayalesos tenen plena llibertat de disposici\u00f3 dels seus b\u00e9ns en testament, de manera que, per exemple, un pare pot no deixar res a un fill i nomenar hereu universal a un tercer ali\u00e8 a la fam\u00edlia.<\/p>\n Guip\u00fascoa: on regeix el Codi civil amb algunes petites especialitats<\/p>\n 6)MALLORCA I MENORCA<\/span><\/b><\/p>\n La successi\u00f3 abintestat es regir\u00e0 pel que disposa el Codi Civil, sense perjudici de la lleg\u00edtima del c\u00f2njuge vidu.<\/p>\n C\u00f2njuge. La parella de fet s’equipara al c\u00f2njuge vidu.<\/p>\n 7) EIVISSA I FORMENTERA<\/p>\n La successi\u00f3 intestada a Eivissa i Formentera es regeix per les normes del Codi Civil, si b\u00e9, el c\u00f2njuge vidu adquirir\u00e0, lliure de fian\u00e7a, en la successi\u00f3 del consort difunt, l’usdefruit de la meitat de l’her\u00e8ncia en concurr\u00e8ncia amb descendents i de dues terceres parts de l’her\u00e8ncia en concurr\u00e8ncia amb ascendents.<\/p>\n 8) NAVARRA<\/span><\/b><\/p>\n Es regula en les Lleis 305-307. El Fur Nou d’1 de mar\u00e7 de 1973 va ser Modificat per la Llei foral d’1 de mar\u00e7 de 1987.<\/p>\n Pel que fa als B\u00e9ns no Troncals, s\u00f3n cridats en primer lloc els fills matrimonials, i no matrimonials i els adoptius del causant amb dret de representaci\u00f3 en favor dels seus respectius descendents.<\/p>\n II .- Germans de doble vincle. Els germans de doble vincle per parts iguals, i els descendents dels premorts, per representaci\u00f3. (Sense perjudici de la troncalitat.)<\/p>\n III .- Germans de vincle senzill. Els germans de vincle senzill per parts iguals, i els descendents dels premorts, per representaci\u00f3. (Sense perjudici de la troncalitat.)<\/p>\n IV .- Ascendents. Els ascendents de grau m\u00e9s pr\u00f2xim. Si fossin de diferents l\u00ednies, l’her\u00e8ncia es divideix per meitat entre ambdues, i dins de cada l\u00ednia, per parts iguals (sense perjudici de la troncalitat).<\/p>\n V. – C\u00f2njuge o parella estable. El c\u00f2njuge o parella estable no excl\u00f2s de l\u2019 usdefruit de fidelitat (sense perjudici de la troncalitat).<\/p>\n VI .- Altres col\u00b7laterals. Els col\u00b7laterals no compresos en els n\u00fameros II i III fins al sis\u00e8 grau, sense distinci\u00f3 de vincle doble o senzill, ni de l\u00ednies, excloent els de grau m\u00e9s pr\u00f2xim als de m\u00e9s remot, sense representaci\u00f3 i sempre per parts iguals (sense perjudici de la troncalitat).<\/p>\n VII .- Comunitat Foral de Navarra. Si no hi ha parents compresos en els n\u00fameros anteriors, succeir\u00e0 la Comunitat Foral de Navarra, que aplicar\u00e0 l’her\u00e8ncia a institucions de benefic\u00e8ncia, instrucci\u00f3, acci\u00f3 social o professionals, per meitat entre institucions de la Comunitat i municipals de Navarra (sense perjudici de la troncalitat).<\/p>\n \u00a0<\/b>Resum de les crides segons les Comunitats.<\/b><\/p>\n
![\"cuadre\"](\"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-content\/uploads\/cuadre1.png\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"