Entrega 2 de 7<\/p>\n
VI.-\u00a0 REGLES DE LA SUCESSI\u00d3 INTESTADA<\/span><\/b><\/p>\n Quant una persona mor, el que des del punt de vist successori anomenem causant, es produeix la vocaci\u00f3, que \u00e9s una crida gen\u00e8rica a tots els possibles hereus existents en el moment de la mort.<\/p>\n En la successi\u00f3 intestada,\u00a0 les crides es realitzen a favor dels parents en l\u00ednia ascendent, descendents o col\u00b7laterals, fins al quart grau.<\/p>\n La delaci\u00f3 (ius delationis<\/i>) implica la concreci\u00f3 de les persones afectades per la vocaci\u00f3. Aquest ius delationis<\/i> \u00e9s diferent en relaci\u00f3 amb la concreci\u00f3 de les persones cridades a l\u2019her\u00e8ncia, depenent de la legislaci\u00f3 personal aplicable conforme a la seva llei personal per remissi\u00f3 de l\u2019article 9.8 del CC Espanyol.<\/p>\n Si b\u00e9 la norma b\u00e0sica de\u00a0 crides est\u00e0 basada en el parentiu, existeixen difer\u00e8ncies en relaci\u00f3 amb l\u2019ordre del ius delationis<\/i> en les diferents autonomies amb dret propi.<\/p>\n \u00a0<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/b><\/p>\n VII.- EL PARENTIU<\/span><\/b><\/p>\n La proximitat del parentiu es determina pel nombre de generacions. Cada generaci\u00f3 forma un grau, i cada s\u00e8rie de graus una l\u00ednia. La l\u00ednia pot ser directa o col\u00b7lateral.<\/p>\n La l\u00ednia \u00e9s directa si las persones descendeixen l\u2019una de l\u2019altra, i pot \u00e9sser descendent o ascendent. La descendent uneix al progenitor amb els qui en descendeixen. L\u2019ascendent uneix una persona amb aquelles de les que descendeix.<\/p>\n La l\u00ednia \u00e9s col\u00b7lateral si las persones no descendeixen l\u2019una de l\u2019altra per\u00f2 venen d\u2019un tronc com\u00fa.<\/p>\n Per fer-ho m\u00e9s entenedor cal explicar que significa generaci\u00f3, grau i l\u00ednia.<\/p>\n I – La generaci\u00f3 determina la proximitat del parentiu. Les generacions m\u00e9s properes s\u00f3n en l\u00ednia ascendents la dels seus pares, i en l\u00ednia descendent la dels seus fills.<\/p>\n II.- El grau est\u00e0 format per cada generaci\u00f3. Aix\u00ed doncs, entre pare i fill hi ha un grau i entre el fill i l\u2019avi hi ha dos graus i amb el besavi tres graus.<\/p>\n III.- La l\u00ednia \u00e9s la s\u00e8rie de divisions que hi ha entre els membres d\u2019un mateix grup de parents que estan integrats dintre d\u2019una mateixa generaci\u00f3.<\/p>\n IV.- La l\u00ednia pot ser directa o col\u00b7lateral. Es diu directa la constitu\u00efda per la s\u00e8rie de graus entre persones que descendeixen l\u2019una de l\u2019altra ; la col\u00b7lateral \u00e9s la s\u00e8rie de graus entre persones que no descendeixen els uns dels altres, per\u00f2 que procedeixen d\u2019un tronc com\u00fa.<\/p>\n Com es computen els graus?<\/span><\/b> En la l\u00ednia directa es computen els graus pel nombre de generacions, descomptant la del progenitor. Per exemple, el causant distar\u00e0 un grau del seu pare, dos del seu avi, tres del seu besavi, o el que \u00e9s el mateix, el pare del causant \u00e9s el seu ascendent de primer grau, l\u2019avi de segon grau. En l\u00ednia descendent s\u2019aplica el mateix criteri.<\/p>\n Per fer el c\u00e0lcul en la l\u00ednia col\u00b7lateral hem de sumar les generacions de cada branca que surten del tron com\u00fa. Aix\u00ed, el causant dista dos graus del seu germ\u00e0 i tres del seu nebot i quatre del fill del seu nebot.<\/p>\n En la l\u00ednia col\u00b7lateral es puja fins al tronc com\u00fa, i es baixa fins a la persona amb la que cal fer la computaci\u00f3, el germ\u00e0 dista dos grau del germ\u00e0, tres de l\u2019oncle germ\u00e0 del pare o de la mare, quatre dels cos\u00ed germ\u00e0 i aix\u00ed successivament.<\/p>\n \u00a0<\/span><\/b><\/p>\n VIII.- PRINCIPI DE PROXIMITAT DE GRAU.<\/span><\/b><\/p>\n \u00a0<\/span><\/b><\/p>\n En la successi\u00f3 intestada la declaraci\u00f3 d\u2019hereus abintestat \u00e9s regeix pel principi de proximitat, \u00e9s a dir que el grau m\u00e9s pr\u00f2xim exclou la resta (exceptuant el dret de representaci\u00f3)<\/p>\n L\u2019anterior principi est\u00e0 regulat en l\u2019article 441-5 del Cccat.<\/p>\n En el codi Civil espanyol aquest principi de proximitat en grau, est\u00e0 regulat en l\u2019article\u00a0 921 del CC,\u00a0 que\u00a0 disposa:<\/p>\n En las herencias el pariente m\u00e1s pr\u00f3ximo en grado excluye al m\u00e1s remoto, salvo el derecho de representaci\u00f3n en los casos que deba tener lugar.<\/i><\/p>\n \u00a0<\/i>Los parientes que se hallaren en el mismo grado heredaran por partes iguales, salvo lo dispuesto en el art\u00edculo 949 sobre hermanos de doble v\u00ednculo.<\/i><\/p>\n \u00a0<\/i>Una excepci\u00f3 al principi de proximitat en grau el trobem en l\u2019article 442-2, 2 segons el qual, en cas que la totalitat dels fills del causant repudi\u00efn l\u2019her\u00e8ncia, no es defereix als n\u00e9ts ni als seus descendents si no que passa al c\u00f2njuge o convivent, si aquest es mant\u00e9 en vida el c\u00f2njuge o el convivent en parella estable i\u00a0 \u00e9s el progenitor com\u00fa.<\/p>\n \u00a0<\/i><\/p>\n \u00a0<\/b>\u00a0<\/b><\/p>\n IX.- LA SUCCESSI\u00d3 PER GRAUS I ORDRES.<\/b><\/p>\n \u00a0<\/b>CCCat.\u00a0 Art. 441-6<\/b><\/p>\n \u00a0<\/b>CC Espanyol Art. 922<\/b><\/p>\n \u00a0<\/b>En els dos preceptes es regula que si cap dels parents m\u00e9s pr\u00f2xims cridats per la llei no arriben a ser hereu per qualsevol causa, o \u00e9s apartat de l\u2019her\u00e8ncia per indignitat success\u00f2ria , l\u2019her\u00e8ncia es defereix al seg\u00fcent grau, i aix\u00ed successivament, de grau en grau, i d\u2019ordre en ordre, fins arribar a l\u2019estat o comunitat aut\u00f2noma, en cada cas.<\/p>\n \u00a0<\/span><\/b><\/p>\n X.- ORDRE LEGAL EN LES CRIDES EN LA SUCCESSI\u00d3 AB INTESTAT<\/span><\/b><\/p>\n Malgrat que la premisa de la vocaci\u00f3 \u00e9s el parentiu, l`ordre successori canvia segons la llei personal aplicable a cada comunitat aut\u00f2noma, aixi tindrem:<\/p>\n <\/p>\n En el codi Civil espanyol l\u2019ordre de successi\u00f3 \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n a) Fills i descendents<\/p>\n b) Ascendents<\/p>\n c) C\u00f2njuge<\/p>\n d) Col\u00b7laterals fins al 4 grau<\/p>\n e) Estat<\/p>\n Descendents:<\/span><\/b><\/p>\n En primer lloc l\u2019her\u00e8ncia correspon a la l\u00ednia recta descendent.<\/p>\n A falta de fills i\u00a0 descendents del difunt heretaran el pare i la mare per parts iguals. Si nom\u00e9s sobreviviu un dels progenitors, ser\u00e0 aquest qui succeir\u00e0\u00a0 en tota l\u2019her\u00e8ncia.<\/p>\n A falta de pare i mare,\u00a0 succeiran els ascendents m\u00e9s propers en grau.<\/p>\n Si fossin varis els ascendents del mateix grau i l\u00ednia dividiran l\u2019her\u00e8ncia per caps. Si els ascendents fossin de l\u00ednies diferents per\u00f2 d\u2019igual grau, la meitat correspondr\u00e0 als ascendents paterns i l\u2019altra als materns.<\/p>\n En cada l\u00ednia la divisi\u00f3 es far\u00e0 per caps.<\/p>\n En defecte d\u2019ascendents i descendents i abans que els col\u00b7laterals succeiran, en tots els b\u00e9ns del causant el c\u00f2njuge supervivent, que no estigui separat judicialment o de fet.<\/p>\n Els germans i fills de germans succeiran amb prefer\u00e8ncia a la resta de col\u00b7laterals.<\/p>\n Si a l\u2019her\u00e8ncia concorren germans i nebots, fills de germans de doble vincle, els primers hereten per caps i els segons per estirps.<\/p>\n Si concorren germans de pare i mare amb germans nom\u00e9s de pare o mare (mig germans) els germans de doble vincle tindran doble porci\u00f3 en l\u2019her\u00e8ncia.<\/p>\n En el sup\u00f2sit de que no hagi mig germans (per part de pare o mare) heretaran tots per parts iguals sense distinci\u00f3 de b\u00e9ns.<\/p>\n No existint c\u00f2njuge supervivent, ni germans ni fills de germans, succeiran al causant la resta de parent en la mateixa l\u00ednia col\u00b7lateral fins al quart grau, ja que m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest quart grau no existeix el dret a heretar abintestat.<\/p>\n \u00a0<\/span><\/b><\/p>\n ESTAT<\/span><\/b>: En defecte dels parents abans esmentats hereta l\u2019estat, qui assignar\u00e0 una tercera part de l\u2019her\u00e8ncia a les institucions municipals del domicili del difunt.<\/p>\n L\u2019altre tercera part es destinar\u00e0 a la Caja de Amortizaci\u00f3n de la Deuda P\u00fablica, a excepci\u00f3 que per la mateixa natura dels b\u00e9ns objecte de l\u2019her\u00e8ncia, el Consell de Ministres acordi donar-los total o parcialment altre destinaci\u00f3.<\/p>\n 2) CATALUNYA <\/span><\/b><\/p>\n \u00a0<\/span><\/b><\/p>\n En el CODI CIVIL CATAL\u00c0: L\u2019article 441-2 \u00e9s el precepte que especifica quines s\u00f3n les persones\u00a0 que poden arribar a ser hereus del difunt.<\/p>\n Aquest article distingeix tres grups o classes:<\/p>\n S\u00f3n cridats:<\/p>\n a)\u00a0 L\u00ednia descendent per consanguinitat o adopci\u00f3 (els fills del causant per dret propi i descendents per representaci\u00f3).<\/p>\n b) C\u00f2njuge vidu o parella estable.<\/p>\n c) L\u00ednia ascendent (progenitors)<\/p>\n d) col\u00b7laterals de segon, tercer i quart grau, amb exclusi\u00f3 de proximitat en grau<\/p>\n e) Les persones acollidores si la conviv\u00e8ncia ha durat m\u00e9s de 4 anys i no hi ha col\u00b7laterals de 2\u00ba grau ni fills d\u2019aquets<\/p>\n f) Generalitat de Catalunya.<\/p>\n FILLS DEL CAUSANT I DESCENDENTS: <\/span><\/b><\/p>\n Tant en el CC Catal\u00e0 com en el CC, la crida preferent es fa en la successi\u00f3 intestada a la l\u00ednia recta descendent ( Art. 930 CC)<\/p>\n En la successi\u00f3 intestada, l\u2019her\u00e8ncia es defereix primerament als fills del causant, per dret propi i a llurs descendents per dret de representaci\u00f3 ( Art. 442-1 CC Catal\u00e0)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Entrega 2 de 7 VI.-\u00a0 REGLES DE LA SUCESSI\u00d3 INTESTADA Quant una persona mor, el que des del punt de vist successori anomenem causant, es produeix la vocaci\u00f3, que \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[1,141],"tags":[],"class_list":["post-403","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-blog","category-herencies"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/403"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=403"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/403\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9104,"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/403\/revisions\/9104"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=403"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=403"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gomezmaestre.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=403"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Legislaci\u00f3 comparada :\u00a0 Ordre a succeir<\/h6>\n
1) ESTAT ESPANYOL Art- 930-958\u00a0 del CC)<\/h3>\n
Els fills del causant heretaran sempre als seus pares per dret propi, sense distinci\u00f3 de sexe, edat o filiaci\u00f3 i dividiran l\u2019her\u00e8ncia per parts iguals. Els descendents del fills premorts heretaran per dret de representaci\u00f3.<\/h3>\n
Ascendents<\/span><\/h4>\n
C\u00d2NJUGE<\/h5>\n
COL\u00b7LATERALS<\/h5>\n