26.10.2022
Fins quan s’ha de seguir pagant si el fill, que supera àmpliament la majoria d’edat, decideix continuar la formació amb un postgrau?
És un cas relativament freqüent el dels fills beneficiaris d’una pensió alimentària des del divorci dels seus pares que, un cop assolida la majoria d’edat, continuen els estudis, els finalitzen amb èxit i decideixen seguir ampliant la formació postgrau amb un màster d’especialització, doctorat, etc., quan ja compten amb uns anys molt per damunt de la majoria d’edat. I aquí és on el progenitor que presta aquesta pensió alimentària es planteja fins quan ha de seguir pagant.
El Codi Civil diu que l’obligació de donar aliments cessarà quan el fill pugui exercir un ofici o professió. Cal parar especial atenció a aquest «pot exercir», ja que clarament dona a entendre que la mera possibilitat d’exercir un ofici o professió ja és suficient per a declarar extingida la pensió alimentària i que no s’exigeix l’exercici efectiu, sinó que n’hi hauria prou simplement amb la possibilitat.
És veritat que el Tribunal Suprem té establert que no és procedent fixar un límit temporal a la pensió que han estat cobrant aquests fills si no s’adverteix desídia, passivitat o despreocupació vers els estudis, i no sembla que sigui el cas d’un jove que segueix formant-se amb un màster o un doctorat. Sí que se sol posar límits temporals en el cas contrari, quan hi ha desídia o passivitat per part de l’estudiant.
Ara bé, cal distingir entre la formació essencial i necessària o suficient, i la formació suplementària. Els tribunals tendeixen a no limitar temporalment la pensió alimentària en el primer supòsit. No es poden establir regles generals apriorístiques, sinó que s’ha d’estudiar cada assumpte de manera independent i autònoma, però hi ha un principi bàsic: la formació essencial i necessària inclouria la formació escolar i universitària, però no més, si bé se solen fer certes excepcions quan, per exemple, s’estan estudiant oposicions. No obstant això, pot ser exagerat considerar el doctorat com una formació essencial, sens dubte; més aviat, s’ha de considerar com una formació complementària o excepcional, per la qual cosa es podria obligar l’alimentant a costejar aquests estudis, i algun tribunal s’ha pronunciat en aquest sentit.
En aquesta situació, el progenitor que vol posar fi a la seva obligació alimentària pot iniciar un procés de modificació de mesures. També pot tenir la temptació de recórrer a la via de fet, és a dir, deixar de pagar, sense més ni més. Creiem que aquesta segona possibilitat no és la més aconsellable, excepte en alguns supòsits en què la causa d’extinció està absolutament clara, determinada i fixada en el temps. Així que, en principi, sembla millor opció recórrer al jutjat, sol·licitar que s’extingeixi aquesta obligació i, si escau, sol·licitar-ne l’extinció provisional, fins que surti la sentència, o bé que es fixi una data d’extinció definitiva.Si us trobeu en una situació similar a la descrita, els nostres professionals us prestaran l’assistència legal oportuna per a trobar una solució que s’ajusti al vostre interès i al dels vostres fills.
