L’Acord Extrajudicial de Pagaments (II)
Convocatòria i reunió de creditors
Dins dels deu dies següents al de l’acceptació del càrrec, el mediador concursal convocarà el deutor i els creditors que figurin en la llista que acompanyi la sol·licitud o de l’existència de la qual per qualsevol altre mitjà tingui coneixement a una reunió a la localitat en la qual el deutor tingui el seu domicili. Si el deutor fos persona natural que no tingués la condició d’ empresari i el mediador fos el propi notari, el termini per a la convocatòria serà de quinze dies a comptar des de la presentació al notari de la sol·licitud de nomenament de mediador.
Els creditors públics no seran convocats a la reunió.
La convocatòria haurà d’expressar el lloc, dia i hora de la reunió, la finalitat d’assolir un acord extrajudicial de pagament i la identitat de cadascun dels creditors convocats, amb expressió de la quantia del crèdit, la data de concessió i de venciment i les garanties personals o reals constituïdes.
4. La reunió haurà de celebrar-se dins dels dos mesos següents a la data de l’acceptació o dins dels trenta dies si el deutor fos persona natural que no tingués la condició d’empresari.
Contingut de la proposta de l’ acord extrajudicial de pagaments
El contingut de la proposta d’ acord extrajudicial de pagaments ve regulat a l’ article 667 LC.
1. La proposta podrà contenir qualsevol de les mesures següents:
1. Esperes per un termini no superior a deu anys.
2. Quites.
3. La conversió dels crèdits en accions o participacions de la societat deutora o d’ una altra societat, la conversió dels crèdits en crèdits participatius per període no superior a deu anys, en obligacions convertibles, en crèdits subordinats, en crèdits amb interessos capitalitzables o en qualsevol altre instrument financer amb característiques, rang o venciment diferents d’ aquells que tinguessin els crèdits originaris.
4. La cessió de béns o drets als creditors en pagament o per a pagament de la totalitat o part dels seus crèdits.
2. Si el deutor fos persona natural que no tingués la condició d’empresari, la proposta únicament podrà contenir esperes, quites i cessió de béns o drets als creditors en pagament o per a pagament de totalitat o part dels seus crèdits.
Pla de pagaments i pla de viabilitat
Un cop previstes les mesures i requisits que ha de contenir la proposta, cal que les mesures vinguin acompanyades d’ un pla de pagaments i un pla de viabilitat.
El concepte de pla de pagaments respon a la necessitat de fixar un calendari precís en el qual s’hi especifiquin les quantitats i dates de pagament — quan i quant—, mentre que el pla de viabilitat té com a finalitat explicar als creditors com el deutor va a obtenir els recursos suficients per donar compliment al calendari de pagaments.
La fixació dels aliments obliga el mediador a fer una previsió de les despeses que s’ hauran de detreure dels ingressos previstos pel deutor a mode de quadre de tresoreria.
És crucial que tant el pla de pagaments com el pla de viabilitat s’elaborin en termes de raonabilitat, intentant sempre preveure un escenari realista de les expectatives que té el deutor en la generació d’ ingressos.
Proposta alternativa i proposta de modificació
La Llei Concursal habilita la possibilitat de trametre una proposta alternativa o modificativa a la proposta d’ acord tramesa pel mediador; per a això el creditor disposa de deu dies naturals des de la tramesa de la proposta pel mediador.
Durant el mateix lapse que tenen els creditors per presentar una proposta alternativa (10 dies naturals), aquests podran anunciar el seu posicionament respecte a la proposta, adherint-se de forma anticipada a l’acord o declinant la mateixa.
Si la proposta és finalment rebutjada o no es donessin les majories necessàries per a la celebració de la reunió, el mediador concursal, i sempre que el deutor es trobés en situació d’ insolvència, haurà d’ instar el concurs necessari.
Aprovació de la proposta d’ acord extrajudicial de pagaments
La finalització de l’ AEP, amb èxit o fracàs, marca l’ esdevenir del deutor: a estar sotmès a un pla de pagaments aprovat, d’obligat i estricte compliment, o veure’ s abocat a un concurs consecutiu de creditors.
S’ estableixen dos supòsits en què es considera aprovat:
a. Amb un vot favorable del 60% del passiu afectat per l’ acord, es distingeix del passiu total, que pot ser superior, quan a l’ AEP es proposi una espera igual o inferior a cinc anys i una treva igual o inferior al 25% dels crèdits. Se n’ exceptuen els crèdits amb garantia real.
b. Precisa del vot favorable del 75% del passiu afectat per l’ acord, amb una espera de cinc anys fins a un màxim de deu anys i treu superior al 25% de l’ import dels crèdits, amb les mateixes especificacions que l’ apartat anterior respecte dels crèdits amb garantia real.
L’aprovació de la proposta d’ acord s’ elevarà a pública davant el notari que hagués tramitat l’ expedient i si s’ hagués tramitat davant el registre mercantil o Cambra de comerç, s’ elevarà igualment a públic davant notari i es presentés davant el Registre Mercantil
L’ acord quedarà publicat al Registre Públic Concursal. No contempla la norma la notificació de cap tipus als creditors.
Compliment de l’ acord aprovat
El compliment es troba sotmès a la supervisió del mediador concursal. Un cop complert es fa constar en acta notarial i es publica al Registre Públic Concursal.
Incompliment de l’ acord extrajudicial de pagaments
Es troba previst a l’ article 241.3 TRLC.
Sense especificar que s’ ha de considerar incompliment de l’ acord, un cop el mediador en tingui coneixement ha d’ instar el concurs consecutiu.
S’ entén que l’ incompliment ho és per impossibilitat de fer front a les obligacions contretes amb l’ acord i, per això, es considera el deutor en estat d’ insolvència.
Impugnació de l’ acord extrajudicial de pagaments
Només pot ser impugnat pels creditors no convocats a la reunió, els que hi van votar en contra o els que van manifestar la seva oposició dins dels deu dies naturals abans de la reunió.
El termini d’ oposició és de deu dies següents a la publicació de l’ acord, entenent-se, en el Registre Públic Concursal.
