Divorci, Ruptura, Separació. Opcions:

DIVORCI

Divorci, Ruptura, Separació. Opcions:

Massa sovint els matrimonis que decidien divorciar-se ho deixaven tot en mans dels seus respectius advocats per tal que comencessin una batalla.  Si els respectius advocats tenien experiència i enraonaven sovint els assumptes es podien resoldre de mutu acord, malauradament però, moltes vegades no era així i tot acabava en mans d’un desconegut, el jutge, que resolia el futur de les famílies amb una Sentència imposada a les parts.

Afortunadament avui en dia, tot i que el procediment contenciós encara es dóna en masses ocasions, la pràctica del dret de família ha evolucionat molt. La gent té més opcions i aquestes s’estan convertint en una opció vàlida per evitar l’angoixa i l’estrès d’un divorci contenciós .

Bàsicament les opcions per afrontar un divorci/ruptura o separació són les següents:

 1 . Mediació

El marit i l’esposa es reuneixen amb un mediador neutral que els ajuda a pensar a través i l’elaboració de totes les qüestions relacionades amb el divorci . En general, les sessions d’una o dues hores es duen a terme fins que s’arribi a un acord sobre cada tema. El mediador llavors posa l’acord per escrit i cada part el revisa amb el seu propi advocat individual. Després es reuneixen per a una sessió curta final per signar l’acord que serà homologat judicialment.

Els senyals d’identitat de la mediació són :

Tots dos cònjuges estan d’acord en utilitzar la mediació, ja que el seu desig és divorciar-se amb dignitat i respecte ;

Tots dos cònjuges se senten capaços de negociar directament entre si, amb l’ajuda del mediador ;

El mediador és neutral i no pren decisions.

2. Procediment de Mutu Acord

Si vostè o el seu cònjuge se sent incòmode en negociar directament entre si en una mediació o si la mediació és inadequat per altres raons, vostè no ha de resignar-se al procés contenciós. Es pot optar per un procediment de mutu acord, que simplement vol dir que tots dos cònjuges tenen el seu propi advocat o comparteixen el mateix advocat amb la finalitat de negociar un acord satisfactori per ambdues parts.

En els procediments de mutu acord menys del 5% dels casos arriben a judici, però s’ha de tenir present que la majoria de les vegades es treballa amb l’estrès de la data d’un eventual judici proper que pressiona a les dues parts. Aquest enfocament, si bé és tremendament ineficient i sovint dóna lloc a la intensificació del conflicte en lloc de resoldre’l, permet, quan els dos advocats mantenen el propòsit de generar una solució mútuament acceptable, aconseguir un resultat més complet i satisfactori que no pas el que s’aconsegueix a través del procés contenciós, a més també evita en bona part l’estrès i les despeses d’un litigi prolongat.

En general, els procediments de mutu acord impliquen una sèrie de reunions amb les dues parts i el seu advocat de confiança o un advocat per cadascun. Continuen els debats fins que cada tema és abordat de manera satisfactòria. Un aspecte particularment útil dels procediments de mutu acord és l’ús de tercers professionals neutrals, segons sigui necessari.

Per exemple, si els pares estan discutint per saber quin pla de parentalitat seria realment millor per als seus fills , tots dos pares poden consultar a un especialista neutral per tal que els hi faci un informe. O si les persones són propietàries d’un negoci, un pèrit neutral pot ser emprat per a valorar de manera justa i objectiva l’empresa. Els psicòlegs també poden ser útils quan els patrons de comunicació estan impedint el progrés. Aconseguir un acord serà una recompensa per a tota la família, perquè la família és per sempre, encara que es trenqui.

Els distintius del procediment de mutu acord són :

Ambdues parts mantenen advocats capacitats en procediment de mutu acord per a la tasca específica de la negociació d’un acord ;

L’advocat de confiança o els advocats individuals de cadascun són contractats per trobar solucions als creatives als problemes que genera la ruptura, en lloc d’intensificar el conflicte per tal de “guanyar ”  un judici. Si no s’aconsegueix un acord, i un judici es fa necessari  els Advocats són contractats per cadascun dels cònjuges per enfrontar-se al judici Contenciós.

Altres professionals neutrals poder ser consultats quan sigui necessari per garantir la transició de la família de la manera més òptima possible .

3 . Tradicional Procés Contenciós o judicial

Aquí cada part conserva els seus propis advocats que intentaran obtenir el màxim pel seu client. Malauradament en masses ocasions això es duu a terme a costa de l’interès de la família. El resultat és sovint dos pares amargats que no poden cooperar en els anys de post-divorci .

En aquest supòsit la preparació del judici implica demanar proves sobre el patrimoni de cadascú, demanar testimonis, sovint una exploració dels fills majors de 12 anys o amb ús de raó per part de jutge i fiscal per tal de treure informació sobre les aptituds parentals de cadascun dels progenitors, discussions sobre la liquidació del patrimoni comú… vaja, tot molt agradable.

És molt típic que a la porta d’entrada de la Sala de Vistes, just abans del judici, s’assoleixin els acords que abans semblaven impossibles, desafortunadament tots els costos de preparació de judici contenciós hauran de ser satisfets per cadascuna de les parts, i els advocats no som precisament barats.

Sinó hi ha acord i es celebra el judici el jutge pot demorar la decisió durant setmanes, a vegades mesos. La decisió del jutge, al ser imposada, poques vegades és acceptada voluntàriament per les parts perquè cap dels pares té tot el que ell o ella volia i cadascú buscarà activament fórmules per eludir la decisió del jutge en un grau o un altre o interpretar-la a la seva conveniència. De fet, una bona quantitat de treball d’un advocat de la família implica assessorar als clients dels conflictes posteriors a la sentència per tal de fer o bé entendre-la al seu propi client o bé imposar-la a l’altre part.

L’experiència del procediment contenciós ens ensenya que els pares que no han sabut trobar una solució de mutu acord segueixen amb conflictes durant anys. La paradoxa és que divorcien per posar fi als conflictes però en realitat els conflictes, tot i viure en cases diferents, continuen i aquest lamentable resultat és especialment perjudicial pels nens.

Els senyals d’identitat del procés legal Contenciós són :

Cada part conserva un advocat per defensar el seu resultat.

El control sobre l’avanç del seu cas depèn en gran mesura del Jutge i finalitza amb una Sentència imposada per un desconegut, el jutge.

És el procediment més costos, no només per la minuta de l’advocat, sinó per la necessitat de contractar pèrits per tal de tenir proves pel judici.

 

4. Com triar el millor procés per al futur de la seva família després del divorci ruptura o separació ?

Llevat que hi hagi raons específiques per les que la mediació no sigui convenient (per exemple, la violència domèstica, addiccions, etc) val la pena intentar-la perquè hi ha poques coses a perdre-hi, a banda de temps, perquè econòmicament és molt avantatjosa. La mediació és el procés que dóna el major control sobre les decisions que afectaran la vida de la seva família després del divorci. També és el procés que brinda el temps i l’oportunitat d’explorar moltes opcions possibles perquè es puguin satisfer les necessitats de cada membre de la família tant com sigui possible. Finalment, en general és el menys costós.

Si la mediació no és una opció, el procediment de mutu acord manté l’enfocament en busca d’una solució creativa, però amb una participació activa de l’advocat respecte de la mediació. No obstant això, pel fet que totes dues parts han dirigit a els seus advocats per negociar acords, s’evita gran part del desavantatge del sistema contenciós. A la pràctica, el procediment de mutu acord funciona molt bé, perquè entre d’altres els seus advocats poden perdre el client si no aconsegueixen un acord satisfactori, per tant, tothom treballa més dur en l’elaboració d’un acord acceptable per ambdues parts i això acaba redundant en acords més sòlids i en definitiva més estabilitat i més benestar sobretot pels nens. Respecte els costos, generalment el procediment té un preu tancat que es pacta en funció de la capacitat econòmica de les parts, sempre és molt més barat que un procediment contenciós.

Si ni la mediació ni el procediment de mutu acord són opcions, llavors no hi ha més remei que utilitzar el procediment contenciós, molt més estressant, molt més car i amb uns resultats molt més negatius sobretot en tot allò que afecta als nens perquè la decisió la pren un desconegut, un jutge, que no pot conèixer la realitat de la família.

La següent taula us ajudarà a avaluar totes les opcions:

taula

 

 

Aniol Geli Gómez

Advocat

 

 

GÓMEZMAESTRE Advocats, som especialistes en la tramitació del seu divorci, ruptura o separació, ja sigui mitjançant mediadors, en un procediment de mutu acord o bé per via contenciosa.

 

7ena part. “Comparativa del Codi Civil Espanyol i les Legislacions Autonòmiques en la Successió Intestada o Abintestat”

Entrega 7 de 7

XIX.-  QÜESTIONS PRÀCTIQUES

 

LA DECLARACIÓ D’HEREUS ABINTESTAT

a) Que cal fer per saber si ens trobem davant d’una successió intestada o testada?

En primer lloc, existeixen una sèrie de tràmits imprescindibles que cal fer després de la mort d’una persona, per saber si ha atorgat o no testament, és a dir si la seva successió s’ha de regir per les normes del testament i la voluntat que el document expressa, o ans al contrari, s’ha d’obrir la successió intestada.

b) Són documents imprescindibles:

1- Certificat de defunció literal. El registre Civil  encarregat de procedir a la inscripció de la defunció és el corresponent al lloc on ha ocorregut la mort, no importa que la persona traspassada visqués en un altre ciutat o lloc, la certificació cal demanar-la sempre en la localitat on ha ocorregut l’òbit.

2. Certificat de darreres voluntats. Existeix un registre de darreres voluntats que es comú a tot l’estat Espanyol on hi queden registrats tots els testaments que s’atorguen en totes les notaries d’Espanya.

Per la petició d’aquet certificat cal unir a la petició certificat literal de defunció i DNI de la persona peticionària. Podem obtenir l’imprès de petició a través d’Internet, en la pàgina de justícia, pagar una petita taxa abans de procedir a la remissió al Registre la sol·licitud, en el que també es pot demanar les assegurances de vida de la persona que ha mort.

En la certificació del Registre hi consten els testaments o testament que ha atorgat la persona al llarg de la seva vida, el darrer és el vàlid, que caldrà demanar en la notaria on s’hagi atorgat.

Si no existeix testament la certificació constarà un “NO”, el que indicarà que cal iniciar els tràmits de la successió intestada.

3. Admet prova en contrari la certificació Registral?. Òbviament pot donar-se errors que cal acreditar, per tant sí que s’admet la prova en contrari.

4. Si tinguessin coneixement de que la persona ha pogut atorgar testament hialògraf caldrà la seva adveració dintre del termini legal, i la protocol·lització notarial posterior si tenia veïnatge civil català.

 

d) Quin és el tràmit per portar a terme la declaració d’hereus abintestat?

 

Si els parents cridats a la successió són els descendents del causant o els ascendents (de  pares a fills i de fills a pares) o el cònjuge o parella estable, el tràmit es pot fer davant de Notari per acta notarial de notorietat, i és notari hàbil per actuar en el lloc en el que el causant ha tingut la darrera residència ( art. 979 LEC 1881)

Quan els cridats són la resta de parents,  germans, cosins, nebots etc. La declaració d’hereus caldrà fer-la judicialment pels tràmits de la jurisdicció voluntària.

En aquest procés que és sumari els demandants han d’acreditar degudament que no hi ha altres possibles hereus amb millor grau. No obstant això, la jurisprudència admet el recurs a la via judicial ordinària si la declaració d’hereus és controvertida per algun dels interessats.

 

 

20 QUADRES COMPARATIUS ENTRE ELS ARTICLES APLICABLES: CC. I CCCat

Quadre n. 1 Regulació

La successió intestada:       CC.                   CCCat.

Obertura de la successió:         Art. 912             Art. 441-1

Crides legals:                    Art. 913             Art. 441-2

Parentiu:                          Art. 915 a 917    Art. 441-3

Còmput del parentiu:         Art. 918             Art.441-4

Principi proximitat de grau: Art. 921             Art. 441-5

Per graus i ordres:             Art. *                        Art. 441-6

Suc. línia descendent:      Art. 930 a 934; 985    Art. 442-1

Art. *                Art. 442-2

Art. 943;944      Art. 442-3

Línia directa ascendent:      Art. 935 a 941    Art. 442-8

_________________________________________________________

Successió col.laterals:         Art. 946 a 951    Art. 442-10

_________________________________________________________

Successió estat o CCAA:      Art. 956             Art. 442-12  442-13.

 

Quadre n. 2 DIFERENCIES:  institució d’hereu

en el CC. Espanyol és compatible la successió testada amb l’intestada, i la manca d’institució d`hereu no anul·la el testament.

En el CCCcat la manca d’institució d’hereu comporta la nul·litat del testament ( a excepció de que s’anomeni marmessor universal) i és vàlid el testament anterior sempre que sigui vàlid i eficaç, i si no existeix o no és vàlid s’obre la successió intestada.

En el CCCat. La successió testada i l’intestada  no són compatibles.

Quadre n. 3 DIFERENCIES Testament Hològraf:

Necessitat d’adverament en ambdós legislacions  Art. 421-18 CCCat. Art. 689 a 693 CC.

CCCat.  a més de l’adveració judicial  és necessària la protocol·lització  notarial en el termini de 6 mesos a partir de l’adveració.

CCCat. Reconeix la capacitat per a atorgar testament hològraf als majors de 14 anys i als menors emancipats.

CC. no disposa res al respecte.

CCCat. Per la seva validesa cal indicar lloc i data

CC. només la data

 

Caducitat En el CC Espanyol la caducitat és de 5 anys des de la mort del testador.

En el codi CCCat, la caducitat és de 4 anys.

 

 

Quadre n. 4 Diferències ordre Succesori:

 

CCCat:  d’acord amb el CC Català, a manca de fills o altres descendents, hereta en segon lloc el cònjuge o el convivent en parella estable supervivent i els pares del causant tenen dret a la legítima.

Els pares del causant només hereten en tercer lloc a manca de fills o descendents, de cònjuge o de parella estable

En el CC  Espanyol, a manca de fills o descendents, l’herència passa als ascendents (pares), és a dir, hereten primer els pares que el cònjuge.

* No es contempla l’herència en favor de la parella estable.

* En el dret Espanyol a manca dels parents que es relacionen, hereta l’estat.

* En el CC Català, a manca de parents hereta la Generalitat.

 

 Quadre n. 5: DIFERÈNCIES  en relació amb la successió adoptiva abintestat.

En relació als fills adoptius, la regulació del CC. I del CCCat. es coincident  en relació a l’extinció dels vincles jurídics entre l’adoptat i la seva família d’origen.

Excepcions CCCat.

En el CC Català existeixen dues excepcions que recull l’article 443-2 a 443-4.

En l’adopció dels fills del cònjuge o del convivent, els fills adoptius i els ascendents del progenitor d’origen substituït per l’adopció conserven el dret a la successió abintestat

En l’adopció intrafamiliar, un parent que adopta a un orfe dintre del quart grau, mantenen els drets successoris abintestat entre l’adoptat i els seus ascendents de la branca familiar que no s’ha produït l’adopció.

Els germans per naturalesa conserven el dret a succeir-se entre abintestat.

 

Quadre n. 6 La successió de l’impúber .

 

El Dret català regula la successió del causant menor de 14 anys (que no tingui capacitat per testar) pel qual no s’ha disposat una substitució pupil·lar. La troncalitat segueix essent protegida en aquest cas de successió del causant impúber tot i haver desaparegut la regulació de la reserva (abans arts. 387 a 390 CS derogat

Mª Antonia Gómez Maestre

Icag 1184

6ena part. “Comparativa del Codi Civil Espanyol i les Legislacions Autonòmiques en la Successió Intestada o Abintestat”

Entrega 6 de 7

 

 XVI.- LA HERENCIA DEL CÓNYUGE EN EL CODIDO CIVIL ESPAÑOL

 El CC. Español només reconeix drets al cònjuge vidu, i no s’estén a parella de fet o estable.

 

Si el  CC., si el cònjuge vidu  concorre amb descendents tindrà dret a l’usdefruit d’un terç (tercio de mejora) .

Si concorre amb ascendents tindrà dret a l’usdefruit de la meitat de l’herència.

Regulació Legal:

Art. 834  [Usufructo de cónyuge sobre la mejora]

El cónyuge que al morir su consorte no se hallase separado de éste judicialmente o de hecho, si concurre a la herencia con hijos o descendientes, tendrá derecho al usufructo del tercio destinado a mejora.

Artículo 835. [Reconciliación de cónyuges separados]

Si entre los cónyuges separados hubiera mediado reconciliación notificada al Juzgado que conoció de la separación de conformidad con el artículo 84 de este Código, el sobreviviente conservará sus derechos.

Artículo 837. [Inexistencia de descendientes]

No existiendo descendientes, pero sí ascendientes, el cónyuge sobreviviente tendrá derecho al usufructo de la mitad de la herencia.

Artículo 838. [Inexistencia de descendientes ni ascendientes]

No existiendo descendientes ni ascendientes el cónyuge sobreviviente tendrá derecho al usufructo de los dos tercios de la herencia.

Artículo 839. [Ejecución del usufructo del cónyuge]

Los herederos podrán satisfacer al cónyuge su parte de usufructo, asignándole una renta vitalicia, los productos de determinados bienes, o un capital en efectivo, procediendo de mutuo acuerdo y, en su defecto, por virtud de mandato judicial.

Mientras esto no se realice, estarán afectos todos los bienes de la herencia al pago de la parte de usufructo que corresponda al cónyuge.

Artículo 840. [Cónyuge en concurrencia con hijos del causante]

Cuando el cónyuge viudo concurra con hijos sólo del causante, podrá exigir que su derecho de usufructo le sea satisfecho, a elección de los hijos, asignándole un capital en dinero o un lote de bienes hereditarios.

Artículo 943. [Herencia por el cónyuge y los parientes colaterales]

A falta de las personas comprendidas en las dos Secciones que preceden, heredarán el cónyuge y los parientes colaterales por el orden que se establece en los artículos siguientes.

Artículo 944. [Sucesión del cónyuge sobreviviente]

En defecto de ascendientes y descendientes, y antes que los colaterales, sucederá en todos los bienes del difunto el cónyuge sobreviviente.

Artículo 945. [Excepción al artículo precedente]

No tendrá lugar el llamamiento a que se refiere el artículo anterior si el cónyuge estuviere separado judicialmente o de hecho.

XVII.- EL DRET A LA QUARTA VIDUAL CCCat.

El cònjuge o convivent te dret a la quarta vidual si com a conseqüència de la mort de la parella,  no té recursos econòmics suficients per a satisfer les seves necessitats.

La quarta Vidual no és un dret generalitzat i reconegut a tots  els cònjuges o convivents,  sinó que aquest dret és reconeix només en cas de necessitat, el que es donarà si la parella tenia una dependència econòmica del premort.

És a dir, el dret de successions reconeix que la comunitat conjugal o de parella, que implicava l’assumpció de les despeses del manteniment familiar d’ ambdós cònjuges o convivents, té una projecció post mortem. D’aquí el naixement del dret si el supervivent, no por atendre les seves necessitats amb el propi patrimoni, en el que s’inclou el que resulti de la liquidació del règim econòmic o el que obtingui en la successió de l’altre.

Per determinar  les necessitats del cònjuge o del convivent creditor, s’ha de tenir en compte el nivell de vida de que gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte, i també la seva edat, l’estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altre circumstància rellevant.

No hi ha dubte la similitud dels requisits del dret a la quarta vidual a la que estableix l’article 233-15 del CCCat per a la determinació de la prestació compensatòria, i és que el legislador al regular la quarta vidual ha considerat que no era raonable que els cònjuge  o convivent vidu, quedés en pitjor situació que el divorciat o separat, que manté el seu dret a continuar rebent la prestació  compensatòria ja que no s’extingeix per la mort del obligat al pagament (233-19)

Exclusió del dret a la quarta Vidual:

 L’article 452-2 del CCCat, exclou el dret a reclamar la quarta vidual si el cònjuge o convivent, en el moment de la l’obertura de la successió, n’estava separat judicialment o de fet o si havia pendent una demanda de nul·litat de matrimoni, divorci o de separació.

Còmput de la quarta Vidual.

 

Cal aclarir que la quarta vidual no és un dret de llegítima, malgrat que el legislador hagi establert una base de càlcul igual a les que regula l’article 451-5 b,c i d del CCCat  l’article 452  deixa clar que el dret del vidu és fins a un màxim de la quarta part de l’actiu hereditari líquid.

L’article 452-3 estableix que del relictum cal descomptar “el valor dels béns de l’herència atribuïts al cònjuge vidu o convivent”, i per evitar frau en el dret del cònjuge o vidu, s’ha d’afegir el donatum.

Reclamació de la Quarta Vidual:

 

La quarta vidual confereix acció personal del cònjuge o convivent en parella, contra els hereus del causant, sempre que concorrin els requisits de necessitat que recull l’article 452.1

L’hereu o les persones facultades per fer el pagament poden optar per pagar en diners o en béns de l’herència, conforme a les normes sobre el pagament de la legítima..

La quarta vidual merita interès des de la reclamació judicial, i es pot demanar que la reclamació s’anoti preventivament en el Registre de la propietat.

La prescripció per reclamar la quarta vidual és de 3 anys a partir de la mort del causant.

Extinció de la quarta Vidual

El dret a reclamar la quarta vidual s’extingeix:

a)Per renuncia feta després de la mort del causant

a)     Per matrimoni o convivència marital amb una altra persona, després de la mort del causant i abans d’haver-lo exercit.

b)    C) Per la mort del cònjuge o el convivent en parella estable sense haver-lo exercit.

c)     Per privació o suspensió de la potestat del cònjuge vidu o convivent en unió estable, per causa que li sigui imputable, sobre els fills comuns amb el causant.

XVIII.- LA SUCCESSIO A FAVOR DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

 

D’acord amb la regulació continguda en el Codi Civil Català, la Generalitat de Catalunya serà cridada com a successora a l’herència del causant que mori sense els parents als quals la norma atribueix la vocació hereditària i sense un cònjuge o un convivent estable que li pugui succeir.

En concret, l’article 442-12 CCCat determina que si falten les persones indicades en aquest capítol succeeix la Generalitat de Catalunya. En qualsevol cas, s’ha de tenir en compte el següent:

a)    Per imperatiu legal, l’acceptació serà sempre a benefici d’inventari, no essent possible que l’herència del causant es pugui acceptar pura o simplement (art. 442-12 Codi Civil).

b)   L’acceptació de l’herència tindrà lloc mitjançant la declaració judicial d’hereu prèvia, d’acord amb el que es regula en l’article 442-12 CCCat i en consonància amb la regulació que de la successió intestada fa el Codi Civil.

A més a més, l’article 442-13 CCCat regula quin ha de ser el destí dels béns adquirits per la Generalitat de Catalunya quan la delació hereditària sigui determinada pel que disposa l’art. 442-12 CCCat.

En concret, l’article 442-13 CCCat determina que la Generalitat de Catalunya té l’obligació de destinar els béns heretats, o el seu producte o valor, als establiments d’assistència social o a institucions culturals, preferentment del municipi de l’última residència del causant a Catalunya o, subsidiàriament, de la comarca o, en darrer lloc, si no n’hi ha a la comarca, a establiments d’assistència social o a institucions culturals a càrrec de la Generalitat de Catalunya.

Per últim, d’acord- també- amb el que estableix l’article 442-13 CCCat, en el supòsit que en el cabal relicte de l’herència hi hagi finques urbanes, la Generalitat de Catalunya haurà de destinar-les, amb caràcter preferent, al compliment de polítiques d’habitatge social, ja sigui directament o reinvertint el producte obtingut de vendre-les.

————————————————————————————-

5ena part. “Comparativa del Codi Civil Espanyol i les Legislacions Autonòmiques en la Successió Intestada o Abintestat”

Entrega 5 de 7

 

 

XIII.- LA SUCESSIO INTESTADA  DEL CAUSANT  IMPÚBER.

 

Les regles de la successió intestada del causant impúber no tenen en consideració, per a determinar la delació hereditària (oferiment de l’herència) el parentiu més proper del causant, sinó que tenen en compte la línia familiar de la qual provenen determinats béns que s’integren en el cabal relicte de l’impúber.

La finalitat d’aquesta regulació és, precisament, la de mantenir determinats béns hereditaris dins de la mateixa línia familiar i evitar que, en aplicació de les regles de la successió intestada, puguin passar a una altre línia o branca familiar diferent d’aquella de la qual provenen els béns.

En aquest sentit, l’article 444-1 CCCat determina que, en defecte de substitució pupil·lar respecte dels béns adquirits a títol gratuït d’un progenitor o d’un parent dins el quart grau, seran cridats els parents més propers de l’impúber, pel seu ordre, dins del  quart grau en la línia de la qual procedeixen aquests béns.

Per a que sigui aplicable la regla de la successió especial continguda en l’article 444-1 del CCCat és basic que es compleixin una sèrie de requisits acumulatius que es concreten en els següents:

a)     El causant ha de ser impúber, és a dir una persona menor de catorze anys d’acord amb el que determina l’article 425-5 del CCCat respecte de la substitució pupil·lar.

b)     Els béns afectats per aquesta successió especial els ha d’haver adquirit el causant impúber a títol gratuït. Queden per tant exclosos els adquirits a títol onerós.

c)      Els béns adquirits a títol gratuït han de tenir una procedència concreta, a saber, cal que els hagi adquirit el causant impúber d’un dels seus progenitors o d’un parent dins del quart grau.

L’article 444.1 recull el caràcter troncal dels béns adquirits a títol gratuït  per la qual cosa aquests béns retornen dins del quart grau en la línia de la qual procedeixen.

Si sobreviu el progenitor de l’altre línia conserva el seu dret a la llegítima sobre els béns adquirits per l’impúber a títol gratuït.

En la resta dels béns de l’impúber , i també en relació amb els fruits que generin els béns afectats per la regla de l’article 444-1 CCCat, continuaran regint  les regles ordinàries de la successió intestada, sense que hagi cap distinció entre les possibles línies de parentiu.

XIV) LA SUCCESSIÓ DEL CÒNJUGE O CONVIVENT EN PARELLA ESTABLE 

La legislació Catalana és de les més proteccionistes del dret successori del cònjuge o parella estable.

La normativa actual del llibre quart, té com a punt de partida l’equiparació absoluta del cònjuge vidu o convivent en parella.

El matrimoni deixa de ser un status privilegiat a efectes successoris, ja que les relacions conjugals i la convivència extramatrimonial en parella estable queden totalment equiparades.

La causa successòria es fonamenta en el fet de la convivència i no en els vincles legals.

L’article 442-3.1 disposa: El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si concorre amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança, si bé pot exercir l’opció de commutació que li reconeix l’article 442-5

442-2-2               Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es  defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquets cas, els pares del causant conserven el dret a legítima.

S’ha de tenir en compte que conforme a l’article 234-1 del llibre segon, es considera parella estable dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial en qualsevol dels casos següents:

a)    Si la convivència dura més de 2 anys ininterromputs.

b)   Si durant la convivència tenen un fill comú.

c)    Si formalitzen la relació en escriptura pública.

La nova regulació de família, en relació amb els requisits per constituir una parella estable, ha fet desaparèixer el requisit de dissolució prèvia del matrimoni, per la qual cosa, la sola separació de fet, tot i estant casats el dos o un dels membres de la parella,  i sense la dissolució del vincle del anterior matrimoni,  poden constituir una parella estable, que conforme a la normativa familiar i successòria estan en pla d’igualtat a la del cònjuge vidu.

Malgrat la bona fe i el caràcter progressista de la norma, el legislador, més preocupat per la convivència i afecte dels convivents que pels efectes jurídics que es deriven del vincle matrimonial, la nova regulació pot comportar problemes greus a l’hora de determinar els drets successoris per la curta durada de la convivència, i pel fet de que no es necessària la dissolució del vincle matrimonial, problemes que es donaran a la pràctica en supòsits per confrontació d’interessos en aquelles situacions en les que la convivència, o la separació de fet, no sigui tan clara com la que ha volgut expressar el legislador.

Malauradament, la realitat social és molt més complicada  i complexa que la norma fàcil, i es poden donar situacions de doble convivència que comportaran litigis innecessaris, màxim quan actualment la dissolució del vincle matrimonial es fàcil i a l’abast de qualsevol persona, per la qual cosa feia innecessària la reforma del llibre segon, en relació amb els requisits per formar una parella estable tot i la continuïtat del vincle matrimonial.

També es pot donar aquesta confrontació d’interessos, al regular el legislador la successió de les parelles de fet amb una durada tant curta de convivència, amb el desconeixement del ciutadans en general de qüestions jurídiques.

Els ciutadans tenen assumit que el vincle matrimonial comporta uns drets i obligacions entre els membres de la parella, el que no està tan clar és que el ciutadans que no han volgut regular la seva situació de convivència, tinguin tant clar que el legislador amb una franca intromissió en l’esfera personal i privada decideixi sobre el patrimoni del premort, quan els requisits d’aquesta convivència són tan curts (2 anys), el que pot comportar situacions injustes.

Tots hem viscut situacions de mort de persones joves en accident de circulació, que no s’han plantejat precisament per la seva joventut fer cap disposició de darrera voluntat o testament, i que conviuen en parella. Tots sabem que molts pares per la situació de bonança econòmica dels darrers anys, han adquirir béns immobles a nom dels fills, o han fet donacions econòmiques als fills o filles, patrimoni, que a manca de testament, passarà a la parella amb la que convisqui, situació al meu entendre totalment injusta, si aquesta no era la voluntat de causant sinó la imperativa per llei.

Al marge de l’oportunitat de la norma, que per uns serà encertada, pensant que el fet de no fer testament és la presumpta voluntat  del causant, hom pensa, que per a que aquesta presumpció sigui més real, caldria fer una difusió molt més important entre la població d’aquestes regulacions legals, perquè almenys, els ciutadans tinguessin coneixement de la transcendència de la norma, i la seva repercussió patrimonial, ja que és difícil establir un límit d’aquesta convivència per esbrinar quina seria la voluntat real no expressada del premort.

La normativa actual del CC Català, dissenya dos formes de successió amb equiparació absoluta amb relació als cònjuges o convivents en parella estable:

a)     La primera, que el causant mori sense fills ni descendents. En aquest supòsit l’herència es defereix directament al cònjuge o convivent en parella estable, i els pares del causant tindran el dret de legítima.

La legítima dels progenitors del causant actua tant en la successió testada com la intestada, òbviament a manca de descendents del causant.

        b) Que el causant mori amb fills o descendents. En aquest supòsit, s’atribueix al cònjuge o parella estable el dret d’usdefruit universal de l’herència, lliure de finança, i a més, amb la facultat de commutació, facultat que pot exercir exclusivament el cònjuge o convivent i no l’hereu.

Si concorre sol l’article  442-3-2 disposa:

Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquest cas, els pares del causant conserven el dret a la legítima.

És òbvia la situació privilegiada que el cònjuge vidu i el convivent supervivent, tenen en l’escalafó de l’ordre successori que els situa en segon lloc de l’ordre successori, per davant dels pares i ascendents del causant, encara que els progenitors conservin el dret a la legítima.

En la segona situació apuntada, quan concorre amb  descendents o fills del causant (comuns o no) l’article 442-3,1 preveu que el cònjuge o convivent tenen dret a d’usdefruit universal amb dret de commutació.

XV.- EL DRET D’USDEFRUIT

Quan el cònjuge o convivent en parella estable concorre en la successió intestada amb fills o descendents comuns o no, l’article 442-3,1 preveu que gaudirà del dret a d’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança i que no es perd encara que contragui nou matrimoni o es passi a conviure amb una altre persona.

El dret d’usdefruit també dóna dret a la commutació.

En l’àmbit objectiu de l’ usdefruit cal destacar que s’estén a les legítimes, però no s’estén als llegats atorgats en codicils, ni a les atribucions particulars ordenades en pactes successoris a favor d’altres persones ni a les donacions per causa de mort.

Un avenç important i pràctic i no cal dir molt més beneficiós pel cònjuge o parella és la possibilitat de commutar l’ usdefruit , (és a dir canviar) per una quarta part alíquota  de l’herència, a més del usdefruit del domicili familiar.

Requisits del dret de d’usdefruit

Per a que hi hagi dret a l’usdefruit és necessari que es compleixin una sèrie de requisits acumuladament :

  • És imprescindible que es tracti d’una successió intestada.
  • L’usufructuari ha de tenir capacitat per heretar en l’herència del seu cònjuge o de la seva parella de fet, és a dir, que no existeixi les causes d’indignitat per succeir de l’article 412-3 del CC Català.
  • El cònjuge o parella ha de concórrer amb fills o altres descendents  del causant.
  • El dret d’usdefruit només es podrà reconèixer als cònjuges o convivents que ho siguin en el moment de l’òbit del causant, ja que el dret d’usdefruit no es dona, quan el matrimoni hagi estat declarat nul, en cas de divorci, o en cas de separació judicial o de fet.

La commutació de l’ usdefruit.

Aquest dret de commutació es pot exercir en el termini d’un any a comptar des de la mort del causant, i una qüestió molt important a tenir en compte a l’hora d’assessorar en aquesta matèria és indicar que aquets dret de commutació s’extingís si el cònjuge vidu o el convivent en parella estable accepta de manera expressa l’adjudicació de l’ usdefruit universal.

Article 442-5. El cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent pot optar per commutar l’usdefruit universal per l’atribució d’una quarta part alíquota de l’herència i, a més, l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar.

2. L’opció de commutació de l’usdefruit universal es pot exercir en el termini d’un any a comptar de la mort del causant i s’extingeix si el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent accepta de manera expressa l’adjudicació de l’usdefruit universal.

3. El cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent només pot demanar l’atribució de l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar si aquest bé forma part de l’actiu hereditari i el causant no n’ha disposat en codicil o en pacte successori. Si el vidu o el convivent supervivent n’era copropietari juntament amb el causant, l’usdefruit s’estén a la quota que pertanyia a aquest.

4. Per a calcular la quarta part alíquota de l’herència, es parteix del valor dels béns de l’actiu hereditari líquid en el moment de la mort del causant i se’n descompten els béns disposats en codicil o pacte successori i, si s’escau, el valor de l’usdefruit de l’habitatge que també s’atribueix al cònjuge vidu o al convivent en unió estable de parella supervivent, però no les legítimes.

5. La quarta part alíquota de l’herència es pot pagar adjudicant béns de l’herència o amb diners, a elecció dels hereus, aplicant les regles del llegat de part alíquota.

Les principals característiques de la commutació són les següents:

a)    El dret d’optar el té només el cònjuge o convivent supervivent, i en cap cas, s’atribueix als fills o descendents del causant.

b)    El dret de commutació s’ha d’exercir dins del primer any des de la mort del causant, i que dintre d’aquest període no s’hagi acceptat expressament l’usdefruit universal. En cas que l’usdefruit universal hagués estat acceptat expressament, s’extingirà el dret a optat.

c)     La quarta part alíquota de l’herència es calcula sobre el valor dels béns i drets de l’actiu hereditari líquid en el moment de la mort del causant, un cop s’hagi fet deducció dels deutes i dels càrregues de l’herència.

d)    Els hereus poden decidir si paguen la part en propietat amb béns hereditaris o en metàl·lic.

 Regulació en el CC. 834 al 845, 943 a 945.

4arta part. “Comparativa del Codi Civil Espanyol i les Legislacions Autonòmiques en la Successió Intestada o Abintestat”

Entrega 4 de 7

 

XI.- EL DRET D’ ACRÉIXER I EL DRET DE REPRESENTACIÓ.

En la Successió Intestada, el cridat de grau més pròxim exclou els altres, llevat dels casos en que és procedent el dret de representació. (art. 441-5)

 Pel dret de representació els descendents d’una persona morta, declarada absent o indigna són cridats a ocupar el seu lloc en la successió intestada.

El dret de representació només s’aplica als descendents del causant, sense limitació de grau, i als nebots, però no s’estén als descendents d’aquets.

El codi Civil Català regula la successió intestada prenent com a premissa  bàsica que el parent més proper  del causant succeirà amb caràcter preferent al més llunyà, el qual queda exclòs de la successió.

En la successió intestada regeix el principi d’igualtat de grau, es a dir, essent diversos els successors d’un mateix grau que han acceptat l’herència, aquests succeiran al causant per parts iguals, llevat en els supòsits expressament establerts en el mateix codi.

El codi Civil català regula  el dret d’acréixer en virtut del qual, per al supòsit de que algun dels cridats del mateix grau no arribi a succeir al causant, perquè no vol o no pot succeir-lo, la seva quota hereditària acreixerà a la dels altres cridats del mateix grau que l’acceptin, llevat el dret de representació si es aplicable.

Per dret de representació, els descendents d’una persona premorta, declarada absent o indigna són cridats a ocupar el seu lloc en la successió intestada. (Art. 441-7 del CC Català.

 

Característiques del dret de representació:

 

a) Opera com una substitució ordenada legalment respecte de qui no pugui heretar per alguna de les causes fixades per llei.

 

b) El dret de representació dóna un dret de successió del primer causant no del premort.

c) Els supòsits de representació es redueix als supòsits de la successió legal (intestada i legítima) no es preveu aquesta figura en la voluntària (art. 447-7.1 CCCat.)

e) Conforme al que disposa l’article 441-6-2 CCCat, quan existeixi una quota hereditària vacant en una successió intestada procedent d’una representació successòria aquest dret haurà de prevaldre sobre el dret d’acréixer.

f) Conforme al que disposa l’article 442-1.2 queda exclosa la representació en el supòsit de repudiació, sinó que la seva part acreix la dels altres descendents del causant del mateix grau.

Els nets i demés descendents hereten per dret de representació, i si algú hagués mort deixant varis hereus la porció que li hagués correspost al representat, es dividirà  entre els hereus d’aquest representat per parts iguals .

L’herència no es defereix als nets o descendents de grau ulterior si tots els fills del causant la repudien en vida del cònjuge o del convivent en parella estable, i aquest n’és el progenitor comú.

Dret de representació en el Codi Civil Espanyol

En el Codi Civil Espanyol l’article 924 disposa que se llama derecho de representación el que tienen los parientes de una persona para sucederle en todos los derechos que tendria si viviera o hubiera podido heredar .

XII.- LA SUCCESIÓ EN EL SUPÒSIT D’ADOPCIÓ.

Regulació legal: CC Català art. 443.1 a 443-5

Codi Civil Espanyol  Art. 178 del CC.

L’actual regulació del llibre quart parteix de la premissa d’absoluta igualtat entre fills adoptius o naturals per consanguinitat i crea vincles indistingibles amb tota la família extensa adoptiva.

La persona adoptada i els seus descendents adquireixen drets successoris abintestat respecte de la persona adoptant i la seva família, i aquets respecte a aquells.

L’adopció extingeix els drets successoris abintestat entre l’adoptat i els seus parents d’origen, si bé l’article 443 fixa dues excepcions:

a) En cas d’adopció dels fills del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, els fills adoptius i els ascendents del progenitor d’origen substituït per l’adopció conserven el dret a la successió abintestat  (art. 443-2).

La finalitat que persegueix la norma és coherent amb aquells supòsits en el que s’adopta al fill de la parella, al ser orfe, però no es té en compte que pot haver estat adoptat, el fet de l’assentiment del progenitor fa que perdi el drets successoris respecte del fill que s’adopta, però no que el fill perdi els drets successoris respecte del progenitor d’origen.

En l’adopció intrafamiliar d’un orfe per un parent dintre del quart grau, es mantenen els drets successoris abintestat es mantenen entre l’adoptat i els seus ascendents de la branca familiar en la que no ha tingut lloc l’adopció.

En la successió de l’adoptat i els seus descendents, els ascendents de la branca familiar d’origen només succeeixen si no n’hi ha ascendents dels pares adoptius.

En la successió dels ascendents d’origen, els adoptats per un parent d’una altra branca familiar només podran succeir, si no existeixen descendents del causant que no hagin estat adoptats per una altre persona.

En els supòsits d’adopció abans esmentats els germans per naturalesa conserven el dret a succeir-se abintestat entre sí.

En resum, i conforme al preàmbul del CCCat el legislador ha optat per mantenir els drets successoris abintestat entre la persona adoptada i els seus avis o ulteriors ascendents de la branca familiar que ha quedat desplaçada com a conseqüència de l’adopció pel nou cònjuge o convivent de l’altre progenitor o de l’adopció de l’orfe per un parent col·lateral de la família de l’altre progenitor.

També es mantenen els drets successoris abintestat entre els germans per naturalesa, que no es veuen perjudicats pel fet que algun d’ells hagi estat adoptat i l’altre o altres no ho hagin estat per una altre persona.

En definitiva, el manteniment d’aquest drets successoris està molt vinculat al convenciment del redactor de la norma del fet que en aquestes modalitats d’adopció  és possible  que es mantingui el tracte familiar entre l’adoptat i els seus avis o amb el germans d’origen i que, de tenir lloc aquestes circumstàncies, és just i normal que la Llei ho reconegui mantenint determinats drets successoris. Tant és així, que en cas que es pugui acreditar que s’ha perdut el tracte familiar, el dret a succeir-se abintestat s’extingeix.

En El CC ESPANYOL:

La normativa en el codi Civil Espanyol es clara, disposa: La adopción produce la extinción de los vínculos juridicos entre el adoptado y su familia anterior.