Entrega 6 de 7

 

 XVI.- LA HERENCIA DEL CÓNYUGE EN EL CODIDO CIVIL ESPAÑOL

 El CC. Español només reconeix drets al cònjuge vidu, i no s’estén a parella de fet o estable.

 

Si el  CC., si el cònjuge vidu  concorre amb descendents tindrà dret a l’usdefruit d’un terç (tercio de mejora) .

Si concorre amb ascendents tindrà dret a l’usdefruit de la meitat de l’herència.

Regulació Legal:

Art. 834  [Usufructo de cónyuge sobre la mejora]

El cónyuge que al morir su consorte no se hallase separado de éste judicialmente o de hecho, si concurre a la herencia con hijos o descendientes, tendrá derecho al usufructo del tercio destinado a mejora.

Artículo 835. [Reconciliación de cónyuges separados]

Si entre los cónyuges separados hubiera mediado reconciliación notificada al Juzgado que conoció de la separación de conformidad con el artículo 84 de este Código, el sobreviviente conservará sus derechos.

Artículo 837. [Inexistencia de descendientes]

No existiendo descendientes, pero sí ascendientes, el cónyuge sobreviviente tendrá derecho al usufructo de la mitad de la herencia.

Artículo 838. [Inexistencia de descendientes ni ascendientes]

No existiendo descendientes ni ascendientes el cónyuge sobreviviente tendrá derecho al usufructo de los dos tercios de la herencia.

Artículo 839. [Ejecución del usufructo del cónyuge]

Los herederos podrán satisfacer al cónyuge su parte de usufructo, asignándole una renta vitalicia, los productos de determinados bienes, o un capital en efectivo, procediendo de mutuo acuerdo y, en su defecto, por virtud de mandato judicial.

Mientras esto no se realice, estarán afectos todos los bienes de la herencia al pago de la parte de usufructo que corresponda al cónyuge.

Artículo 840. [Cónyuge en concurrencia con hijos del causante]

Cuando el cónyuge viudo concurra con hijos sólo del causante, podrá exigir que su derecho de usufructo le sea satisfecho, a elección de los hijos, asignándole un capital en dinero o un lote de bienes hereditarios.

Artículo 943. [Herencia por el cónyuge y los parientes colaterales]

A falta de las personas comprendidas en las dos Secciones que preceden, heredarán el cónyuge y los parientes colaterales por el orden que se establece en los artículos siguientes.

Artículo 944. [Sucesión del cónyuge sobreviviente]

En defecto de ascendientes y descendientes, y antes que los colaterales, sucederá en todos los bienes del difunto el cónyuge sobreviviente.

Artículo 945. [Excepción al artículo precedente]

No tendrá lugar el llamamiento a que se refiere el artículo anterior si el cónyuge estuviere separado judicialmente o de hecho.

XVII.- EL DRET A LA QUARTA VIDUAL CCCat.

El cònjuge o convivent te dret a la quarta vidual si com a conseqüència de la mort de la parella,  no té recursos econòmics suficients per a satisfer les seves necessitats.

La quarta Vidual no és un dret generalitzat i reconegut a tots  els cònjuges o convivents,  sinó que aquest dret és reconeix només en cas de necessitat, el que es donarà si la parella tenia una dependència econòmica del premort.

És a dir, el dret de successions reconeix que la comunitat conjugal o de parella, que implicava l’assumpció de les despeses del manteniment familiar d’ ambdós cònjuges o convivents, té una projecció post mortem. D’aquí el naixement del dret si el supervivent, no por atendre les seves necessitats amb el propi patrimoni, en el que s’inclou el que resulti de la liquidació del règim econòmic o el que obtingui en la successió de l’altre.

Per determinar  les necessitats del cònjuge o del convivent creditor, s’ha de tenir en compte el nivell de vida de que gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte, i també la seva edat, l’estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altre circumstància rellevant.

No hi ha dubte la similitud dels requisits del dret a la quarta vidual a la que estableix l’article 233-15 del CCCat per a la determinació de la prestació compensatòria, i és que el legislador al regular la quarta vidual ha considerat que no era raonable que els cònjuge  o convivent vidu, quedés en pitjor situació que el divorciat o separat, que manté el seu dret a continuar rebent la prestació  compensatòria ja que no s’extingeix per la mort del obligat al pagament (233-19)

Exclusió del dret a la quarta Vidual:

 L’article 452-2 del CCCat, exclou el dret a reclamar la quarta vidual si el cònjuge o convivent, en el moment de la l’obertura de la successió, n’estava separat judicialment o de fet o si havia pendent una demanda de nul·litat de matrimoni, divorci o de separació.

Còmput de la quarta Vidual.

 

Cal aclarir que la quarta vidual no és un dret de llegítima, malgrat que el legislador hagi establert una base de càlcul igual a les que regula l’article 451-5 b,c i d del CCCat  l’article 452  deixa clar que el dret del vidu és fins a un màxim de la quarta part de l’actiu hereditari líquid.

L’article 452-3 estableix que del relictum cal descomptar “el valor dels béns de l’herència atribuïts al cònjuge vidu o convivent”, i per evitar frau en el dret del cònjuge o vidu, s’ha d’afegir el donatum.

Reclamació de la Quarta Vidual:

 

La quarta vidual confereix acció personal del cònjuge o convivent en parella, contra els hereus del causant, sempre que concorrin els requisits de necessitat que recull l’article 452.1

L’hereu o les persones facultades per fer el pagament poden optar per pagar en diners o en béns de l’herència, conforme a les normes sobre el pagament de la legítima..

La quarta vidual merita interès des de la reclamació judicial, i es pot demanar que la reclamació s’anoti preventivament en el Registre de la propietat.

La prescripció per reclamar la quarta vidual és de 3 anys a partir de la mort del causant.

Extinció de la quarta Vidual

El dret a reclamar la quarta vidual s’extingeix:

a)Per renuncia feta després de la mort del causant

a)     Per matrimoni o convivència marital amb una altra persona, després de la mort del causant i abans d’haver-lo exercit.

b)    C) Per la mort del cònjuge o el convivent en parella estable sense haver-lo exercit.

c)     Per privació o suspensió de la potestat del cònjuge vidu o convivent en unió estable, per causa que li sigui imputable, sobre els fills comuns amb el causant.

XVIII.- LA SUCCESSIO A FAVOR DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

 

D’acord amb la regulació continguda en el Codi Civil Català, la Generalitat de Catalunya serà cridada com a successora a l’herència del causant que mori sense els parents als quals la norma atribueix la vocació hereditària i sense un cònjuge o un convivent estable que li pugui succeir.

En concret, l’article 442-12 CCCat determina que si falten les persones indicades en aquest capítol succeeix la Generalitat de Catalunya. En qualsevol cas, s’ha de tenir en compte el següent:

a)    Per imperatiu legal, l’acceptació serà sempre a benefici d’inventari, no essent possible que l’herència del causant es pugui acceptar pura o simplement (art. 442-12 Codi Civil).

b)   L’acceptació de l’herència tindrà lloc mitjançant la declaració judicial d’hereu prèvia, d’acord amb el que es regula en l’article 442-12 CCCat i en consonància amb la regulació que de la successió intestada fa el Codi Civil.

A més a més, l’article 442-13 CCCat regula quin ha de ser el destí dels béns adquirits per la Generalitat de Catalunya quan la delació hereditària sigui determinada pel que disposa l’art. 442-12 CCCat.

En concret, l’article 442-13 CCCat determina que la Generalitat de Catalunya té l’obligació de destinar els béns heretats, o el seu producte o valor, als establiments d’assistència social o a institucions culturals, preferentment del municipi de l’última residència del causant a Catalunya o, subsidiàriament, de la comarca o, en darrer lloc, si no n’hi ha a la comarca, a establiments d’assistència social o a institucions culturals a càrrec de la Generalitat de Catalunya.

Per últim, d’acord- també- amb el que estableix l’article 442-13 CCCat, en el supòsit que en el cabal relicte de l’herència hi hagi finques urbanes, la Generalitat de Catalunya haurà de destinar-les, amb caràcter preferent, al compliment de polítiques d’habitatge social, ja sigui directament o reinvertint el producte obtingut de vendre-les.

————————————————————————————-