Entrega 5 de 7

 

 

XIII.- LA SUCESSIO INTESTADA  DEL CAUSANT  IMPÚBER.

 

Les regles de la successió intestada del causant impúber no tenen en consideració, per a determinar la delació hereditària (oferiment de l’herència) el parentiu més proper del causant, sinó que tenen en compte la línia familiar de la qual provenen determinats béns que s’integren en el cabal relicte de l’impúber.

La finalitat d’aquesta regulació és, precisament, la de mantenir determinats béns hereditaris dins de la mateixa línia familiar i evitar que, en aplicació de les regles de la successió intestada, puguin passar a una altre línia o branca familiar diferent d’aquella de la qual provenen els béns.

En aquest sentit, l’article 444-1 CCCat determina que, en defecte de substitució pupil·lar respecte dels béns adquirits a títol gratuït d’un progenitor o d’un parent dins el quart grau, seran cridats els parents més propers de l’impúber, pel seu ordre, dins del  quart grau en la línia de la qual procedeixen aquests béns.

Per a que sigui aplicable la regla de la successió especial continguda en l’article 444-1 del CCCat és basic que es compleixin una sèrie de requisits acumulatius que es concreten en els següents:

a)     El causant ha de ser impúber, és a dir una persona menor de catorze anys d’acord amb el que determina l’article 425-5 del CCCat respecte de la substitució pupil·lar.

b)     Els béns afectats per aquesta successió especial els ha d’haver adquirit el causant impúber a títol gratuït. Queden per tant exclosos els adquirits a títol onerós.

c)      Els béns adquirits a títol gratuït han de tenir una procedència concreta, a saber, cal que els hagi adquirit el causant impúber d’un dels seus progenitors o d’un parent dins del quart grau.

L’article 444.1 recull el caràcter troncal dels béns adquirits a títol gratuït  per la qual cosa aquests béns retornen dins del quart grau en la línia de la qual procedeixen.

Si sobreviu el progenitor de l’altre línia conserva el seu dret a la llegítima sobre els béns adquirits per l’impúber a títol gratuït.

En la resta dels béns de l’impúber , i també en relació amb els fruits que generin els béns afectats per la regla de l’article 444-1 CCCat, continuaran regint  les regles ordinàries de la successió intestada, sense que hagi cap distinció entre les possibles línies de parentiu.

XIV) LA SUCCESSIÓ DEL CÒNJUGE O CONVIVENT EN PARELLA ESTABLE 

La legislació Catalana és de les més proteccionistes del dret successori del cònjuge o parella estable.

La normativa actual del llibre quart, té com a punt de partida l’equiparació absoluta del cònjuge vidu o convivent en parella.

El matrimoni deixa de ser un status privilegiat a efectes successoris, ja que les relacions conjugals i la convivència extramatrimonial en parella estable queden totalment equiparades.

La causa successòria es fonamenta en el fet de la convivència i no en els vincles legals.

L’article 442-3.1 disposa: El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si concorre amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança, si bé pot exercir l’opció de commutació que li reconeix l’article 442-5

442-2-2               Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es  defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquets cas, els pares del causant conserven el dret a legítima.

S’ha de tenir en compte que conforme a l’article 234-1 del llibre segon, es considera parella estable dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial en qualsevol dels casos següents:

a)    Si la convivència dura més de 2 anys ininterromputs.

b)   Si durant la convivència tenen un fill comú.

c)    Si formalitzen la relació en escriptura pública.

La nova regulació de família, en relació amb els requisits per constituir una parella estable, ha fet desaparèixer el requisit de dissolució prèvia del matrimoni, per la qual cosa, la sola separació de fet, tot i estant casats el dos o un dels membres de la parella,  i sense la dissolució del vincle del anterior matrimoni,  poden constituir una parella estable, que conforme a la normativa familiar i successòria estan en pla d’igualtat a la del cònjuge vidu.

Malgrat la bona fe i el caràcter progressista de la norma, el legislador, més preocupat per la convivència i afecte dels convivents que pels efectes jurídics que es deriven del vincle matrimonial, la nova regulació pot comportar problemes greus a l’hora de determinar els drets successoris per la curta durada de la convivència, i pel fet de que no es necessària la dissolució del vincle matrimonial, problemes que es donaran a la pràctica en supòsits per confrontació d’interessos en aquelles situacions en les que la convivència, o la separació de fet, no sigui tan clara com la que ha volgut expressar el legislador.

Malauradament, la realitat social és molt més complicada  i complexa que la norma fàcil, i es poden donar situacions de doble convivència que comportaran litigis innecessaris, màxim quan actualment la dissolució del vincle matrimonial es fàcil i a l’abast de qualsevol persona, per la qual cosa feia innecessària la reforma del llibre segon, en relació amb els requisits per formar una parella estable tot i la continuïtat del vincle matrimonial.

També es pot donar aquesta confrontació d’interessos, al regular el legislador la successió de les parelles de fet amb una durada tant curta de convivència, amb el desconeixement del ciutadans en general de qüestions jurídiques.

Els ciutadans tenen assumit que el vincle matrimonial comporta uns drets i obligacions entre els membres de la parella, el que no està tan clar és que el ciutadans que no han volgut regular la seva situació de convivència, tinguin tant clar que el legislador amb una franca intromissió en l’esfera personal i privada decideixi sobre el patrimoni del premort, quan els requisits d’aquesta convivència són tan curts (2 anys), el que pot comportar situacions injustes.

Tots hem viscut situacions de mort de persones joves en accident de circulació, que no s’han plantejat precisament per la seva joventut fer cap disposició de darrera voluntat o testament, i que conviuen en parella. Tots sabem que molts pares per la situació de bonança econòmica dels darrers anys, han adquirir béns immobles a nom dels fills, o han fet donacions econòmiques als fills o filles, patrimoni, que a manca de testament, passarà a la parella amb la que convisqui, situació al meu entendre totalment injusta, si aquesta no era la voluntat de causant sinó la imperativa per llei.

Al marge de l’oportunitat de la norma, que per uns serà encertada, pensant que el fet de no fer testament és la presumpta voluntat  del causant, hom pensa, que per a que aquesta presumpció sigui més real, caldria fer una difusió molt més important entre la població d’aquestes regulacions legals, perquè almenys, els ciutadans tinguessin coneixement de la transcendència de la norma, i la seva repercussió patrimonial, ja que és difícil establir un límit d’aquesta convivència per esbrinar quina seria la voluntat real no expressada del premort.

La normativa actual del CC Català, dissenya dos formes de successió amb equiparació absoluta amb relació als cònjuges o convivents en parella estable:

a)     La primera, que el causant mori sense fills ni descendents. En aquest supòsit l’herència es defereix directament al cònjuge o convivent en parella estable, i els pares del causant tindran el dret de legítima.

La legítima dels progenitors del causant actua tant en la successió testada com la intestada, òbviament a manca de descendents del causant.

        b) Que el causant mori amb fills o descendents. En aquest supòsit, s’atribueix al cònjuge o parella estable el dret d’usdefruit universal de l’herència, lliure de finança, i a més, amb la facultat de commutació, facultat que pot exercir exclusivament el cònjuge o convivent i no l’hereu.

Si concorre sol l’article  442-3-2 disposa:

Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquest cas, els pares del causant conserven el dret a la legítima.

És òbvia la situació privilegiada que el cònjuge vidu i el convivent supervivent, tenen en l’escalafó de l’ordre successori que els situa en segon lloc de l’ordre successori, per davant dels pares i ascendents del causant, encara que els progenitors conservin el dret a la legítima.

En la segona situació apuntada, quan concorre amb  descendents o fills del causant (comuns o no) l’article 442-3,1 preveu que el cònjuge o convivent tenen dret a d’usdefruit universal amb dret de commutació.

XV.- EL DRET D’USDEFRUIT

Quan el cònjuge o convivent en parella estable concorre en la successió intestada amb fills o descendents comuns o no, l’article 442-3,1 preveu que gaudirà del dret a d’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança i que no es perd encara que contragui nou matrimoni o es passi a conviure amb una altre persona.

El dret d’usdefruit també dóna dret a la commutació.

En l’àmbit objectiu de l’ usdefruit cal destacar que s’estén a les legítimes, però no s’estén als llegats atorgats en codicils, ni a les atribucions particulars ordenades en pactes successoris a favor d’altres persones ni a les donacions per causa de mort.

Un avenç important i pràctic i no cal dir molt més beneficiós pel cònjuge o parella és la possibilitat de commutar l’ usdefruit , (és a dir canviar) per una quarta part alíquota  de l’herència, a més del usdefruit del domicili familiar.

Requisits del dret de d’usdefruit

Per a que hi hagi dret a l’usdefruit és necessari que es compleixin una sèrie de requisits acumuladament :

  • És imprescindible que es tracti d’una successió intestada.
  • L’usufructuari ha de tenir capacitat per heretar en l’herència del seu cònjuge o de la seva parella de fet, és a dir, que no existeixi les causes d’indignitat per succeir de l’article 412-3 del CC Català.
  • El cònjuge o parella ha de concórrer amb fills o altres descendents  del causant.
  • El dret d’usdefruit només es podrà reconèixer als cònjuges o convivents que ho siguin en el moment de l’òbit del causant, ja que el dret d’usdefruit no es dona, quan el matrimoni hagi estat declarat nul, en cas de divorci, o en cas de separació judicial o de fet.

La commutació de l’ usdefruit.

Aquest dret de commutació es pot exercir en el termini d’un any a comptar des de la mort del causant, i una qüestió molt important a tenir en compte a l’hora d’assessorar en aquesta matèria és indicar que aquets dret de commutació s’extingís si el cònjuge vidu o el convivent en parella estable accepta de manera expressa l’adjudicació de l’ usdefruit universal.

Article 442-5. El cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent pot optar per commutar l’usdefruit universal per l’atribució d’una quarta part alíquota de l’herència i, a més, l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar.

2. L’opció de commutació de l’usdefruit universal es pot exercir en el termini d’un any a comptar de la mort del causant i s’extingeix si el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent accepta de manera expressa l’adjudicació de l’usdefruit universal.

3. El cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent només pot demanar l’atribució de l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar si aquest bé forma part de l’actiu hereditari i el causant no n’ha disposat en codicil o en pacte successori. Si el vidu o el convivent supervivent n’era copropietari juntament amb el causant, l’usdefruit s’estén a la quota que pertanyia a aquest.

4. Per a calcular la quarta part alíquota de l’herència, es parteix del valor dels béns de l’actiu hereditari líquid en el moment de la mort del causant i se’n descompten els béns disposats en codicil o pacte successori i, si s’escau, el valor de l’usdefruit de l’habitatge que també s’atribueix al cònjuge vidu o al convivent en unió estable de parella supervivent, però no les legítimes.

5. La quarta part alíquota de l’herència es pot pagar adjudicant béns de l’herència o amb diners, a elecció dels hereus, aplicant les regles del llegat de part alíquota.

Les principals característiques de la commutació són les següents:

a)    El dret d’optar el té només el cònjuge o convivent supervivent, i en cap cas, s’atribueix als fills o descendents del causant.

b)    El dret de commutació s’ha d’exercir dins del primer any des de la mort del causant, i que dintre d’aquest període no s’hagi acceptat expressament l’usdefruit universal. En cas que l’usdefruit universal hagués estat acceptat expressament, s’extingirà el dret a optat.

c)     La quarta part alíquota de l’herència es calcula sobre el valor dels béns i drets de l’actiu hereditari líquid en el moment de la mort del causant, un cop s’hagi fet deducció dels deutes i dels càrregues de l’herència.

d)    Els hereus poden decidir si paguen la part en propietat amb béns hereditaris o en metàl·lic.

 Regulació en el CC. 834 al 845, 943 a 945.