Entrega 3 de 7

 3) ARAGÓ

Els fills i els seus descendents succeeixen els seus pares i altres ascendents sense distinció de sexe, edat o filiació.

II .- Ascendents. Sense perjudici del dret de recobrament i successió troncal, l’herència es defereix al pare i a la mare per parts iguals.

Pel supòsit  que un dels pares hagi premort al causant o no vulgui o no pugui acceptar l’herència, la seva part acreix l’altre progenitor.

A falta de pare i mare, o quan tots dos no vulguin, o no puguin acceptar, l’herència es defereix als ascendents més propers en grau.

III .- Cònjuge. Sense perjudici del dret de recobrament i successió troncal.

La crida al cònjuge supervivent no tindrà lloc si a la mort del causant,  estigués decretada la separació judicial, ó es trobessin en tràmit els procediments dirigits a obtenir la declaració de nul.litat del matrimoni, de divorci o separació, o  si estaven separats de fet de comú acord que consti fefaentment.

Si el vidu hereu legal mor sense haver disposat per qualsevol títol de tots els béns adquirits del seu cònjuge, es defereix, els que quedin, als parents del premort anomenats en aquest moment a la seva successió legal, com a hereus d’aquest, i substituts d’aquell.

A falta d’aquests parents, aquests béns quedaran integrats en l’herència del supervivent.

IV. Col · laterals, sense perjudici del dret de recobrament i successió troncal.

Els germans i fills i néts de germans són cridats amb preferència als altres col · laterals.

Si no concorren més que germans de doble vincle, la delació té lloc per parts iguals. Si concorren germans amb descendents d’altres germans de doble vincle, l’herència es defereix als primers per dret propi i als segons per substitució legal. Si concorren fills i néts de germans, l’herència es defereix per substitució legal, però si concorren només fills o només néts de germans, l’herència es defereix per caps.

Si no hi ha  germans ni fills o néts de germans, l’herència es defereix als altres parents del causant en línia col · lateral fins al quart grau.

V. – Comunitat autònoma i Hospital de Nostra Senyora de Gràcia. El que segueix, sense perjudici del dret de recobrament i successió troncal.

En defecte dels anteriors, succeeix la Comunitat Autònoma.

L’Hospital de Nostra Senyora de Gràcia serà anomenat, amb preferència, a la successió legal dels malalts que morin en ell o en establiments dependents.

4)  GALÍCIA

S’aplica el Codi Civil, però en defecte de parents, hereta la Comunitat Autònoma de Galícia.

A diferència del Codi Civil espanyol, s’’estén als membres de la parella els drets i obligacions que la Llei del Dret civil de Galícia reconeix als cònjuges.

5) PAÍS BASC

Al País Basc s’ha de tenir en compte que es diferencien aquestes zones:

Bizkaia: aquí cal distingir el territori històric o Terra Plana on regeixen especialitats forals i la resta de Biscaia on regeix el Codi civil. La zona no foral de Biscaia està composta pels següents municipis: Balmaseda, Bermeo, Durango, Ermua, Gernika, Lumo, Lanestosa, Lekeitio, Markina-Xemein, Ondarroa, Otxandio, Portugalete i Plentzia, Orduña i Bilbao.

Araba-Álava: aquí regeix el Codi civil, amb dues especialitats:

 

a) Llodio i Aramaio, on s’apliquen les normes del territori històric o Terra Plana de Biscaia.

b) La terra d’Ayala, on s’aplica el Codi civil però hi ha llibertat de testar sense ser necessari deixar béns als legitimaris. Aquest anomenat fur d’Ayala s’aplica en els municipis d’Ayala, Amurrio i Okondo, i en els

poblats de Mendieta, Retes de Tudela, Santa Coloma i Sojoguti, del municipi de Artziniega.

Els ayalesos tenen plena llibertat de disposició dels seus béns en testament, de manera que, per exemple, un pare pot no deixar res a un fill i nomenar hereu universal a un tercer aliè a la família.

Guipúscoa: on regeix el Codi civil amb algunes petites especialitats

6)MALLORCA I MENORCA

La successió abintestat es regirà pel que disposa el Codi Civil, sense perjudici de la llegítima del cònjuge vidu.

Cònjuge. La parella de fet s’equipara al cònjuge vidu.

7) EIVISSA I FORMENTERA

La successió intestada a Eivissa i Formentera es regeix per les normes del Codi Civil, si bé, el cònjuge vidu adquirirà, lliure de fiança, en la successió del consort difunt, l’usdefruit de la meitat de l’herència en concurrència amb descendents i de dues terceres parts de l’herència en concurrència amb ascendents.

8) NAVARRA

Es regula en les Lleis 305-307. El Fur Nou d’1 de març de 1973 va ser Modificat per la Llei foral d’1 de març de 1987.

Pel que fa als Béns no Troncals, són cridats en primer lloc els fills matrimonials, i no matrimonials i els adoptius del causant amb dret de representació en favor dels seus respectius descendents.

II .- Germans de doble vincle. Els germans de doble vincle per parts iguals, i els descendents dels premorts, per representació. (Sense perjudici de la troncalitat.)

III .- Germans de vincle senzill. Els germans de vincle senzill per parts iguals, i els descendents dels premorts, per representació. (Sense perjudici de la troncalitat.)

IV .- Ascendents. Els ascendents de grau més pròxim. Si fossin de diferents línies, l’herència es divideix per meitat entre ambdues, i dins de cada línia, per parts iguals (sense perjudici de la troncalitat).

V. – Cònjuge o parella estable. El cònjuge o parella estable no exclòs de l’ usdefruit de fidelitat (sense perjudici de la troncalitat).

VI .- Altres col·laterals. Els col·laterals no compresos en els números II i III fins al sisè grau, sense distinció de vincle doble o senzill, ni de línies, excloent els de grau més pròxim als de més remot, sense representació i sempre per parts iguals (sense perjudici de la troncalitat).

VII .- Comunitat Foral de Navarra. Si no hi ha parents compresos en els números anteriors, succeirà la Comunitat Foral de Navarra, que aplicarà l’herència a institucions de beneficència, instrucció, acció social o professionals, per meitat entre institucions de la Comunitat i municipals de Navarra (sense perjudici de la troncalitat).

 Resum de les crides segons les Comunitats.

cuadre