Segona part de la ponència que l’advocada Mª Antònia Gómez Maestre va realitzar el passat 21 de setembre a les Jornades de Dret Català a Tossa:

2.- Qüestions processals en relació al pla de parentalitat.

a) Obligació d’aportació a la demanda. L’aportació del pla de parentalitat és obligatòria tant en el procediment de comú acord com en el procediment contenciós. En el procediment de comú acord és imperatiu la seva aportació conforme a l’article 232-2 a). En els procediments contenciosos l’article 233-3-2 obliga a presentar la proposta de pla de parentalitat amb el contingut que estableix l’article 233-9.

b) És possible inadmetre una demanda en la que no s’aporti el pla de parentalitat? Penso que pot ser inadmesa la demanda si no s’aporta el pla de parentalitat, perquè la seva proposta en via contenciosa té caràcter obligatori, i encara que s’argumenti que la seva aportació és una norma de caràcter processal que no recull la LEC, sí que és una norma de dret substantiu del CC de Catalunya (CCCat) que no contradiu la legislació processal comú, ja que l’article 770 de la LEC, en la regla primera, ja disposa l’obligació processal d’aportar els documents en que els cònjuges fonamenten el seu dret. El pla de parentalitat està concebut en el CCCat precisament com una obligació imperativa, tant en els processos de comú acord com en els contenciosos. El pla de parentalitat, en tot cas, ha de tenir el contingut mínim que recull l’article 233-9. Ara bé, la manca d’aportació del document de pla de parentalitat és un defecte que es pot esmenar conforme a l’article 231 de la LEC, que ha de permetre l’esmena dels actes processals de les parts. En aquest sentit, penso que és molt clarificadora la AP Barcelona, Sec. 12ª, Sentencia de data 7-02-2012, Rollo nº 1193/2011- A A U T O Nº 31/2012 que acompanyo a l’Anex*.

c) La Disposició Transitòria Tercera (Possibilitat de modificació pel canvi legislatiu). De la primera lectura de l’apartat 3 de la disposició transitòria tercera, semblava deduïr-se que era possible procedir pel sol fet del canvi legislatiu de forma automàtica a la modificació de les sentències de guarda exclusiva a guarda compartida, tant si el procés anterior s’hagués resolt de comú acord o per resolució judicial. La qüestió no era pacífica si tenim em compte el text literal de la dita disposició en contraposició a l’article 233-7.

El jutjat de família de Girona, en les sentències 619/2011 de 15 de novembre de 2011, i 94/12 de 10 de febrer de 2012, recull la possibilitat de “revisió” del procés sempre i quan es donin les demés circumstàncies favor fili necessàries per a procedir a la modificació de la guarda, però que en cap cas pot operar a priori la modificació de forma automàtica pel sol canvi legislatiu.

d) Els dictàmens Pericials relatius al règim d’exercici de la responsabilitat parental. Disposició addicional sisena
La disposició addicional i la desaparició dels equips tècnics adscrits als Jutjat que només actuen en processos de família en els supòsits de justícia gratuïta, ha motiva l’encariment dels procediments, ja que si la part actora aporta un informe, òbviament de part, es pot trobar en la situació que l’altre part demani un perit judicial per aplicació de l’article 339 de la LEC que serà a càrrec del que el demani. La problemàtica està en relació a l’eficàcia de les pericials, malgrat que la llei no distingeix entre pèrits de part o els que són designats judicialment, sempre existeix el dubte de que el jutge malgrat no estar vinculat per cap dels informes, a la pràctica considerarà més neutral el que s’ha fet per nomenament judicial tot i que no deixa de ser un peritatge de part, ja que en definitiva qui el paga és la part que el demana.
Davant del dubte, en molt judicis cada part aporta un o varis informes, el que comporta que al final el jutge acaba resolent que amb tants informe no sap per quin decidir-se, i acaba fent servir el sentit comú encara que sigui el menor comú dels sentits, per la qual cosa, penso que caldrà que en les demandes anunciem l’aportació dels informes pericials conforme a l’article 337 de la LEC, sempre i quan el Jutjat no tingui un llistat de professionals al que es fa esment la disposicó addicional sisena per poder lliurament escollir el que considerem d’aquest llistat, amb la finalitat de que almenys l’informe sigui vàlid conforme a la dita disposició.

M. Antònia Gómez Maestre. Advocada Icag 1184

*Si esteu interessats en l’Annex (sentències) poseu-vos en contacte amb nosaltres i us les facilitarem amb molt de gust.